dijous, 12 de setembre de 2019

Cràter Plato i Montes Alpes

El nostre company Jordi González ens comparteix una foto de la Lluna, on es pot veure el espectacular Cràter Plató i els Montes Alpes.

El Cràter Plató rep el seu nom en homenantge al filòsof grec Plató. Té 100km de diàmetre i amb el telescopi és molt fàcil identificar-lo ja que el seu interior s'observa completament pla degut a la lava basàltica que conté. A continuació del cràter és poden observar els Montes Alpes, una cadena de muntanyes que separen la Mare Imbrium i la Mare Frigoris. Amb una longitud de 280km destaca d'una manera especial pel Vallis Alpes, una vall que sorprèn per tenir unes parets de 1000m d'alçada.

Si voleu saber com el Jordi ha fet la foto, no deixeu de visitar el seu bloc: El Universo desde cielo urbano.

https://eluniversodesdecielourbano.blogspot.com/2019/09/crater-plato-y-montes-alpes.html
Foto feta pel Jordi González


dilluns, 9 de setembre de 2019

Cràter Copèrnic

"La nit va ser prou bona com per decidir-me a sortir a la terrassa i dedicar una estona a dibuixar. La Lluna es trobava en el seu 9è dia de llunació, per lo que encara es podia treure detalls a la zona del terminador.

El cràter escollit va ser Copèrnic, encara que inicialment havia pensat en el cràter Eratosthenes. Però aquest últim és molt més petit i amb el 8" necessitava molts augments per poder extreure detalls. Vaig fer servir el Binoviewer amb oculars de 14mm i 70º, donant-me una visió molt agradable de la zona, fins i tot veient l'inici dels Montes Carpatus encapçalats pels cràters Gay-Lussac i Gay-Lussac A.

El Cràter Copèrnic, que rep el seu nom en homenatge a l'astrònom Nicolau Copernic, va ser clau per a determinar l'estratigrafia bàsica de la Lluna fa cinquanta anys, permetent determinar les edats relatives dels materials geològics. Gene Shoemaker i Robert Hackman van degterminar que els rajos de diferents cràters mostraven una gamma d'albedos des de molt brillants (com el cas del cràter Aristarc) fins a prou feines visibles (com pot ser el cràter de Copèrnic).

Sabent que els rajos van desapareixent amb el temps, bé per d'altres impactes a la Lluna o fins i tot pel vent solar, van ser capaços de poder definir les edats relatives dels estrats lunars"

Fernando Guirado


dissabte, 7 de setembre de 2019

Messier M63 "The Sunflower Galaxy"

El nostre company a la SALL, el Jordi González, ens comparteix una increïble astrofotografia de la Galàxia M63 o també coneguda com Galàxia Gira-sol.

Aquesta galàxia va ser descoberta per Pierre Méchain, amic de Charles Messier, que més tard la va afegir al seu famós catàleg.

 M63 - Galàxia Gira-Sol feta pel Jordi González
Si voleu saber com s'ha fet aquesta foto no deixeu de visitar el seu bloc, on el Jordi ens explica amb tot luxe detalls el procés.


divendres, 6 de setembre de 2019

Montes Haemus i Cràter Menelaus

Astronomia des de la terrassa pel nostre company de la SALL, Fernando Guirado.

"Quan la Lluna està a les seves fases creixent o minvant és el moment idoni per a observar-la i perquè no per a dibuixar-la.

A més, des de la comoditat de la terrassa encara és pot gaudir molt més, no cal carregar el cotxe ni fer molts kilòmetres per passar una bona estona.

La nit, amb alguns núvols, va ser fresqueta, amb una mica d'aire, però no res important.

Em vaig centrar principalment a la part del terminador, allà on el sol encara no acaba d'il·luminar la Lluna del tot generant ombres i mostrant l'orografia de la Lluna amb tot luxe de detalls.

La zona escollida va ser la part muntanyosa que separa el Mare Serenitatis del Mare Vaporum, els Montes Haemus. Aquests s'estima que es van formar fa uns 3700 milions d'anys, quan un asteroide d'uns 50-100 quilòmetres de diàmetre va impactar la Lluna.

Només era visible parcialment ja que el sol encara no els il·luminava completament. Potser la part més interessant era la que mostrava el Cràter Menelaus i al que vaig dedicar una estona fent el següent dibuix. Aquest cràter té 27,13Km de diàmetre i rep el nom en homenatge a l'astrònom grec Menelau d'Alexandria."

Montes Haemus i Cràter Menelaus - Fernando Guirado

dimarts, 3 de setembre de 2019

Una nit d’astronomia

Aprofitant que la nit prometia vaig carregar els trastos al cotxe i vaig marxar amb ganes de poder observar i de pas provar algunes coses que tenia al cap, principalment dues; provar el sistema de posicionament, basat en encoders pel Dobson i que era un projecte que feia molt de temps que tenia en marxa, i provar de fer alguna astro-foto de gran camp. De la primera, molt content amb els resultats, i d’aquí el relat que vindrà a continuació. El muntatge que he fet amb els encoders i connectat amb el SkySafari a la tableta, és molt fàcil localitzar els objectes. Del segon objectiu, necessito temps per a poder processar les imatges.

La nit va estar bé, poc vent durant l’observació, encara que la temperatura va anar disminuint. El valor més alt de l’SQM va ser de 21.42 i va anar baixant a poc a poc a mesura que la humitat augmentava, és a dir no va ser una nit massa fosca.

Us comparteixo també alguns dibuixos que només serveixen per corroborar el camp que es visualitza a l'ocular. La observació s'ha fet amb un Dobson de 16".

Vaig començar per la Constel·lació de l’Escut.

Trumpler 35 – Cúmul obert
Es veuen bastant estrelles juntetes a una zona molt poblada d’estrelles, al trobar-se dins de la Via Làctia. Amb l’ocular WO-16mm s'observen les estrelles puntuals i s’observa una mica més apilonada cap al nord i després es dispersen per la part sud (segons la posició visual). Es veuen també estrelles que formen figures triangulars.

P65 - Nebulosa fosca
La visió d’una nebulosa fosca és molt curiosa perquè es passa d'una regió molt plena d'estrelles, a una zona molt despoblada. Agafant com a referència la Beta-sct i després movent-nos lleument cap a l'Oest automàticament deixa d'haver-hi estrelles.

NG6704 – Cúmul obert
Observo amb el Panaview-38 que em dona 1.45º, i es veu com un borronet d’estrelles. Poso el Nagler-11 per veure’l amb més. Es pot veure com dues parts diferenciades, una superior amb una estructura curiosa a les estrelles i més densa, i l’altre per sota com si fos una barrera que limita el que seria la part superior.
*El cercle remarcat només està per criteris estètics, no mostra el camp real observat

WildDuck Cluster - M11 – Cúmul obert
És una visió aclaparadora, la quantitat d’estrelles que hi ha la zona, i on està el clúster es veu una major concentració. Amb la Nagler-11 es veu una part molt més condensada i es veu com una estrella molt més brillant al centre, amb el Nagler-20 es veu que  una zona molt més densa d'estrelles encara que en global estan disseminades per tot arreu. Amb el Panaview-38, només per fer la comparació de la densitat d'estrelles s'observa com és molt més dens just on hi ha el clúster. És una visió preciosa.

*El dibuix només representa la posició de l'objecte respecte de les estrelles properes

NGC6712 – Cúmul globular
Amb el Panaview-38 és molt fàcil localitzar, es veu com un borronet. Afegint augments amb el Nagler-11 es veu espectacular, al ben mig de la zona estel·lar de la Via Làctia es veu una piloteta d'estrelles. Amb prou feines puc resoldre alguna de les seves component, encara que a la perifèria sí que s’intueixen.

IC1295 - Nebulosa planetària
Per a observar-la vaig fer servir el filtre Oxygen-3. Amb aquest filtre just on es suposa que està la nebulosa planetària s'observa alguna cosa difusa, com una taca entre les estrelles que es molt més evident que si es treu el filtre, com un borronet nebulós. No aconsegueixo veure l’estrella central que correspon a la nan blanca d’on prové aquesta nebulosa.

Messier M26 – Cúmul obert
També es veu com dues regions, encara que no tan definides com a NGC6704, encara que sí que es veuen unes quantes estrelles que fan com una cua o braç que surt cap a fora del cúmul.

NGC6934 - Clúster globular
Me'n vaig a la Constel·lació del Dofí, ja que queda una mica més alta i és més fàcil d'observar. Aquest cúmul de magnitud 8.82 amb el Panaview-38 es veu com una boleta bastant ben definida. Amb el Nagler-11 es veu extremadament bé i molt molt granulós, on s'arriben a intuir estrelles de forma individual al centre. És veuen també com línies cap a l'exterior. Francament molt bonic.

NGC6891 - Nebulosa planetària
Amb el Nagler-11 es veu com una estrella borrosa prop d'una estrella bastant molt més brillant, HD192541 que es veu puntual i permet definir la ubicació,  poso el filtre O3 i les estrelles que hi ha al voltant s'enfosqueixen quedant només HD192541 i la nebulosa planetària que manté com un color verdós.

Bluefish Nebula - NGC6905 – Nebulosa planetària
Ubicada també a la constel·lació del Dofí i amb magnitud 10.9 és bastant curiosa perquè té, se la veu envoltada per tres estrelles en un triangle que es veuen força bé. Amb el el filtre O3 i el Nagler-11 la nebulosa augmenta. Amb visió perifèrica es veu molt més clara la pilota com una bola molt ben formada totalment distingible respecte a les estrelles que hi ha al voltant. Realment no cal utilitzar cap filtre per veure-la perquè és espectacular veure-la amb les tres estrelles al voltant.

NGC7006 - Cúmul globular
El cúmul es veu com una piloteta, no s'arriba a definir les estrelles. Es veu com una nebulositat difusa i soc incapaç de resoldre estrelles. Ara mateix el valor d’SQM és de SQM 21.24 la humitat màxima entre un 54%, per lo que no es el millor per a poder observar. Encara així, es veu un cúmul bastant xulo.
*Dibuixos representatius de la posició de l'objecte respecte de les estrelles properes

Em moc cap a la constel·lació de la Lira, cada vegada més al zenit.

Messier M57 - Ring Nebula
Aquest és un objecte que mai defrauda, amb el Nagler-11 es veu tremenda, super brillant, amb la part central més fosca definint molt bé el que és l'anell, no acabo de resoldre la nan blanca. Amb el filtre millora una miqueta però perd la vistositat del camp d’estrelles.

Messier M56 - Cúmul globular
Em mantinc amb el Nagler-11 i es veu molt bé, s'observen els estels i es poden resoldre fàcilment estrelles al centre del cúmul que es veu molt i molt atapeït.

En aquest moment comença a bufar una mica d’aire amb més força fent que es mogui el telescopi.

NGC6702-NGC6703 - Galàxies espirals
Abans fins i tot de verificar el camp amb les cartes estel·lars ja s’observa que hi ha quelcom a l’ocular, unes nebulositats molt petites que desentonen amb les estrelles. Veirificant el camp queda clar que són les galàxies NGC6702 i NGC6703, aquesta última es veu una mica millor ja que és de magnitud 11.3, mentre que NGC6702 n’és de 12.02. Encara així no es pot defnir una forma clara, només uns borronets.

NGC7000 - Nebulos NordAmèrica
Faig servir el filtre Televue Bandmate Nebustar que és un UHC. Es veu molt bé sobretot la part fosca de la nebulosa encara que no s'aprecien detalls però sí que es pot distingir perfectament el que correspon a la part fosca del Golf de Mèxic. És un objecte que està massa al zenit i costa veure’l de forma còmoda ja que l’ocular em queda massa alt.

Els Vels - NGC6960-NGC6974-NGC6992
Per acabar la nit no puc marxar sense visitar els Vels, a la Constel·lació del Cigne, uns objectes que tothom ha de veure alguna vegada. Aquí faig servir el Panaview-38, ja que requereix abastar molt més camp.
NGC6960, amb el O3 és tremend es veu francament bé, travessant l'estrella 52-Cyg i amb les formes difuses i línies de la part inferior. Em moc una mica al Nord per apuntar a NGC6974 que també es veu molt bé entre les estrelles encara que no es veu tan presumptuós, podria dir que no té tanta força encara que es veu bastant bé. Finalment em moc a al vel de l'Est NGC6992. Aquest és senzillament espectacular, ja l’havia dibuixat fa uns anys i em porta molts records d’aquell moment. Canvio el filtre al Televue Bandmate. Amb aquest es veuen moltes més estrelles fent la visió molt més espectacular amb un aspecte molt més fotogènic i més agradable a la vista.
https://flic.kr/p/BaKAZQ
Dibuix fet a una sortida al 2015 amb els companys de la SALL

Fernando Guirado

diumenge, 1 de setembre de 2019

Sortida amb els telescopis

El dissabte 31 d'agost, uns quants membres de la SALL van sortir a fer astronomia de camp, la previsió del temps era bona encara que es van presentar núvols que van molestar una mica, però que van permetre unes bones converses sobre astronomia, tècnica, etc.

De esquerra a dreta, el Rubèn,  l'Antonio, el Gerard i el José Manuel.


L'equip que es veu a la foto és el del Rubèn, amb el C9,25" Edge-HD i la càmera ZWO ASI-071 posada a foco hyperstar sobre la muntura  Sky-Watcher AZ-EQ6

Aquests són els comentaris que van fer de la sortida:

Ruben
"Quan vaig aconseguir enquadrar bé la trompa d'elefant i començar a guiar, ja es va ennuvolar del tot. El millor... el gràfic de guiat, foto cortesia del Gerard, on es veu quasi encefalograma pla, marcant un mínim de 0,40" rms total!🍾🏆 "



Antonio
"Només he salvat 4 fotos de 45 seg. de la galàxia del Triangle M33 (NGC 598).
Estic intentant apilar-les amb el DSS però no es volen alinear 😒"

Gerard
"Jo vaig passar de portar el newton i vaig tirar amb la Canon a 50mm sobre la neq6 modificada, guiada amb un refractoret Orión 50/162mm i la càmera ZWO-ASI290. És el primer cop que utilitzo aquesta configuració i m'ha agradat molt la simplicitat que aporta la focal curta, poc pes i poc volum, fins ara sempre havia tirat amb telescopis newtons i quan fa ràfegues d'aire es nota el moviment al guiat, amb això tant petit no passa.



Vaig estar tirant a la zona del Cigne, enmarcant l Nebulosa Nordamèrica (NGC7000), la Nebulosa del Pelicà (IC5067), l'estrella Sadr, la Nebulosa Crescend (NGC6888) i les nebuloses dels velos (NGC 6960 i NGC6992). Però ben poc podré aprofitar, crec que sol les 3 primeres fotos que van ser de 300 sge i una sola de les de 600 seg. A la resta totes van estar passant núvols alts😥

Però m'ho vaig pasar molt be xerrant i rient😁"

José Manuel
"El meu objectiu d'ahir era dibuixar i memoritzar la localització d'un grup de Messiers a ull nu, i després comprovar-ho amb els prismàtics 11x70.

Esquema de l'observació, feta al 2016

Esborrany de camp

Les primeres dues hores vam treballar molt bé, amb dades sqm entre 21.3 i 21.5 al zenit, just on era la Via Làctia.

No vaig mesurar al nord com sempre faig pels núvols.

Cap al sud l'escut es veia prou bé , i la meva vista va arribar a 4.5-5 fàcil (ull, que no vaig acomodar vista en cap moment, tenia ganes de veure treballar a Ruben i Gerard)."