Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2019

Astro-Sortida

Imatge
El nostre company, Fernando Guirado, ens comparteix el relat de la seva última sortida amb el telescopi. "A l'última sortida tenia en ment dedicar-me principalment a les Constel·lacions de Capricorn, Aquari i Pegaso, però al final no em vaig poder estar de moure’m a d’altres. Així que em vaig posar davant del telescopi i em vaig llançar. La nit, encara que a nivell d'observació, personalment ha estat molt bona, veient les dades del CFM (Cel Fosc Ficar) es veu que la humitat va ser molt alta. Aquesta situació es notava quan intentaba prendre anotacions a la llibreta amb el paper humit. El valor millor de SQM ha estat de 21.42, sobre la 1:40, encara que a partir de les 23:30 no va baixar de 21.20 Aquest és el resum de l'observació: Hickson93 (NGC7547, NGC7549, NGC7550, NGC7553, NGC7558) Per qui no el conegui el Catàleg Hickson ( http://www.astro.ubc.ca/people/hickson ), està dedicat a agrupacions compactes de galàxies i va ser creat el 1982

El centre de la Via Làctia

Imatge
"La passada nit vaig sortir amb el maleter carregat al màxim per passar una nit sota les estrelles, i per provar un munt de coses que tenia en ment. Cal aprofitar les sortides quan es fan ja que no són moltes durant l'any. La primera cosa que volia provar és fer servir un tele curt, 100 mm, amb la càmera i provar les capacitats de seguiment de la muntura Star Adventurer. La meva càmera, és una Olympus E-M1 mk2, i té un sensor micro 4/3 essent l'angle de visió efectiu l'equivalent a un 200mm. A més, no porto cap sistema d'autoguiat el que fa una mica més "complicat" el tema.  Vaig estar provant diferents configuracions de temps d'exposició, i finalment em vaig decidir per 40 segons, una mica conservador perquè potser podria haver apurat a 50 ". Però una cosa és el que mostra la pantalla LCD de la càmera i una altra la que et trobes a casa quan obres les fotos a l'ordinador. Vaig apuntar al centre de la Via Làctia, a la zona de Messier 16

Equinocci de tardor

Imatge
El nostre company Anicet Cosialls, professor de l'IES Guindàvols, ens mostra d'una manera pràctica què vol dir l'equinocci de tardor. Amb el model de la "Terra paral·lela" s'observa que la línea de separació entre el dia i la nit coincideix amb un meridià. A una meitat de la Terra és de dia, i a l'altra meitat és de nit.   A més a tots els llocs de l'Equador l'ombra d'un gnomon segueix la direcció del paral·lel. Això és com a conseqüència del fet que el Sol, aquest dia, surt per l'est i es desplaca per l'Equador celest fins que es pon per l'oest.   I al migdia solar un gnomon no fa ombra a l'Equador perquè el Sol està al zenit.

La Lluna i ombres amb formes curioses

Imatge
El passat dia sis de setembre vaig gaudir d'una passejada ornitològica amb Fernando, amic i company de la SALL. No va ser una gran tarda, però vam poder aprofitar la seva càmera Sony NEX6 sobre el meu telescopi terrestre Swarovski ATX80, combinació molt interessant per fer digiscoping. L'objectiu principal d'aquest equip no és fer astrofotografia, però com va ser una tarda pobre des del punt de vista ornitològic, vam apuntar a la lluna. Aquesta imatge és el resultat de la integració i tractament de sis captures realitzades a ISO1000 i a una velocitat de 1/60s, sense cap tipus de filtre. El programari utilitzat ha estat Registax, AutoStakkert i Lightroom. A la imatge. el nostre company Jordi ens va fer notar dues figures molt curioses que apareixen per les projecciones de les ombres dels cràters, com són la X de Werner i la V de Ukert a la part de sota del terminador.      Podeu trobar més informació en aquest vincle: Lunar X and Lunar V Per

CFM - Dispositiu per mesurar la qualitat del cel

Imatge
El nostre company Fernando Guirado, ens comparteix el seu últim astrobrico, el CFM (Cel-Fosc Meter) Quan fem sortides al camp per a observar el cel i/o fer astrofotografia solem fer comentaris del tipus: “avui la nit és molt bona”, “sembla que l’altre dia vam tenir una nit millor”, etc. Establir si una nit és més bona que un altre no és fàcil, i més si tenim present que cada observador té una visió diferent del moment i els records de vegades ens poden “enganyar”, tenint així una estimació molt subjectiva. N’hi ha molts mètodes per a determinar com de fosc és el cel. Alguns dels més coneguts són: L'escala de BORTLE : Va ser creada per John E. Bortle i a l'actualitat és una escala molt acceptada a nivell internacional per mesurar la qualitat. Té 9 nivells, essent el nivell 1 el cas amb els cels més foscos de la Terra i el 9 el cel quee es pot veure des de dins d'una ciutat. L'escala MALE : mesura la magnitud de la estrella més feble que es pot observar a u

Cràter Plato i Montes Alpes

Imatge
El nostre company Jordi González ens comparteix una foto de la Lluna, on es pot veure el espectacular Cràter Plató i els Montes Alpes. El Cràter Plató rep el seu nom en homenantge al filòsof grec Plató. Té 100km de diàmetre i amb el telescopi és molt fàcil identificar-lo ja que el seu interior s'observa completament pla degut a la lava basàltica que conté. A continuació del cràter és poden observar els Montes Alpes , una cadena de muntanyes que separen la Mare Imbrium i la Mare Frigoris. Amb una longitud de 280km destaca d'una manera especial pel Vallis Alpes , una vall que sorprèn per tenir unes parets de 1000m d'alçada. Si voleu saber com el Jordi ha fet la foto, no deixeu de visitar el seu bloc: El Universo desde cielo urbano . Foto feta pel Jordi González

Cràter Copèrnic

Imatge
" La nit va ser prou bona com per decidir-me a sortir a la terrassa i dedicar una estona a dibuixar. La Lluna es trobava en el seu 9è dia de llunació, per lo que encara es podia treure detalls a la zona del terminador. El cràter escollit va ser Copèrnic , encara que inicialment havia pensat en el cràter Eratosthenes. Però aquest últim és molt més petit i amb el 8" necessitava molts augments per poder extreure detalls. Vaig fer servir el Binoviewer amb oculars de 14mm i 70º, donant-me una visió molt agradable de la zona, fins i tot veient l'inici dels Montes Carpatus encapçalats pels cràters Gay-Lussac i Gay-Lussac A . El Cràter Copèrnic, que rep el seu nom en homenatge a l'astrònom Nicolau Copernic , va ser clau per a determinar l'estratigrafia bàsica de la Lluna fa cinquanta anys, permetent determinar les edats relatives dels materials geològics. Gene Shoemaker i Robert Hackman van degterminar que els rajos de diferents cràters mostraven una gamma d'albe

Messier M63 "The Sunflower Galaxy"

Imatge
El nostre company a la SALL, el Jordi González , ens comparteix una increïble astrofotografia de la Galàxia M63 o també coneguda com Galàxia Gira-sol. Aquesta galàxia va ser descoberta per Pierre Méchain, amic de Charles Messier, que més tard la va afegir al seu famós catàleg.  M63 - Galàxia Gira-Sol feta pel Jordi González Si voleu saber com s'ha fet aquesta foto no deixeu de visitar el seu bloc, on el Jordi ens explica amb tot luxe detalls el procés. https://eluniversodesdecielourbano.blogspot.com

Montes Haemus i Cràter Menelaus

Imatge
Astronomia des de la terrassa pel nostre company de la SALL, Fernando Guirado . " Quan la Lluna està a les seves fases creixent o minvant és el moment idoni per a observar-la i perquè no per a dibuixar-la. A més, des de la comoditat de la terrassa encara és pot gaudir molt més, no cal carregar el cotxe ni fer molts kilòmetres per passar una bona estona. La nit, amb alguns núvols, va ser fresqueta, amb una mica d'aire, però no res important. Em vaig centrar principalment a la part del terminador, allà on el sol encara no acaba d'il·luminar la Lluna del tot generant ombres i mostrant l'orografia de la Lluna amb tot luxe de detalls. La zona escollida va ser la part muntanyosa que separa el Mare Serenitatis del Mare Vaporum, els Montes Haemus . Aquests s'estima que es van formar fa uns 3700 milions d'anys, quan un asteroide d'uns 50-100 quilòmetres de diàmetre va impactar la Lluna. Només era visible parcialment ja que el sol encara no els il·luminav

Una nit d’astronomia

Imatge
Aprofitant que la nit prometia vaig carregar els trastos al cotxe i vaig marxar amb ganes de poder observar i de pas provar algunes coses que tenia al cap, principalment dues; provar el sistema de posicionament, basat en encoders pel Dobson i que era un projecte que feia molt de temps que tenia en marxa, i provar de fer alguna astro-foto de gran camp. De la primera, molt content amb els resultats, i d’aquí el relat que vindrà a continuació. El muntatge que he fet amb els encoders i connectat amb el SkySafari a la tableta, és molt fàcil localitzar els objectes. Del segon objectiu, necessito temps per a poder processar les imatges. La nit va estar bé, poc vent durant l’observació, encara que la temperatura va anar disminuint. El valor més alt de l’SQM va ser de 21.42 i va anar baixant a poc a poc a mesura que la humitat augmentava, és a dir no va ser una nit massa fosca. Us comparteixo també alguns dibuixos que només serveixen per corroborar el camp que es visualitza

Sortida amb els telescopis

Imatge
El dissabte 31 d'agost, uns quants membres de la SALL van sortir a fer astronomia de camp, la previsió del temps era bona encara que es van presentar núvols que van molestar una mica, però que van permetre unes bones converses sobre astronomia, tècnica, etc. De esquerra a dreta, el Rubèn,  l'Antonio, el Gerard i el José Manuel. L'equip que es veu a la foto és el del Rubèn, amb el C9,25" Edge-HD i la càmera ZWO ASI-071 posada a foco hyperstar sobre la muntura  Sky-Watcher AZ-EQ6 Aquests són els comentaris que van fer de la sortida: Ruben "Quan vaig aconseguir enquadrar bé la trompa d'elefant i començar a guiar, ja es va ennuvolar del tot. El millor... el gràfic de guiat, foto cortesia del Gerard, on es veu quasi encefalograma pla, marcant un mínim de 0,40" rms total!🍾🏆 " Antonio "Només he salvat 4 fotos de 45 seg. de la galàxia del Triangle M33 (NGC 598). Estic intentant apilar-les amb el DSS però no es volen alinear 😒&