dilluns, 30 de setembre de 2019

Astro-Sortida

El nostre company, Fernando Guirado, ens comparteix el relat de la seva última sortida amb el telescopi.

"A l'última sortida tenia en ment dedicar-me principalment a les Constel·lacions de Capricorn, Aquari i Pegaso, però al final no em vaig poder estar de moure’m a d’altres. Així que em vaig posar davant del telescopi i em vaig llançar.

La nit, encara que a nivell d'observació, personalment ha estat molt bona, veient les dades del CFM (Cel Fosc Ficar) es veu que la humitat va ser molt alta. Aquesta situació es notava quan intentaba prendre anotacions a la llibreta amb el paper humit. El valor millor de SQM ha estat de 21.42, sobre la 1:40, encara que a partir de les 23:30 no va baixar de 21.20




Aquest és el resum de l'observació:

Hickson93 (NGC7547, NGC7549, NGC7550, NGC7553, NGC7558)
Per qui no el conegui el Catàleg Hickson (http://www.astro.ubc.ca/people/hickson), està dedicat a agrupacions compactes de galàxies i va ser creat el 1982 per Paul Hickson. Es pot descarregar en format PDF d'aquest vincle:
Hickson93 està formada per 5 galàxies espirals i el·líptiques totes juntetes. Intento l'aproximació amb el 28mm i no aconsegueixo veure res. Són molt pocs augments x65.3. A continuació provo amb el 16mm i sí que s'intueixen unes taques difuses. Poso el 4.7mm, i el cel s'enfosqueix un munt, a més el camp que dona és aproximadament de la mida de l'agrupació. Encara així, no s'acaba de definir bé cap de les galàxies. Paso a l’11mm intentant que hi hagi un major espai al voltant per a que el contrast millor i finalment aconsegueixo resoldre tres d'elles. La veritat és que no es veu gaire detall fora d’uns borronets grisosos.

Messier 2 – Cúmul globular
Amb el 11mm es veu espectacular, es resolen moltíssimes estrelles es veu el nucli molt dens.

HR8363 – Estrella doble
Amb l’11mm també desdobla bé. Provo amb el 4.7mm per veure si puc resoldre colors (són estrelles de color groc i blanc) però no ho aconsegueixo es veuen massa iguals, no hi ha diferència notable entre elles.

12Aqr – Estrella doble
Amb l’11mm sembla que es desdoblen però es troben molt properes entre elles. Amb el 4.7mm sí que s'observen dos punts molt propers entre ells. Costa de col·locar-les al centre de l'ocular ja que qualsevol petit moviment del telescopi fa vibrar la visió. M’haig de plantejar seriosament afegir motors a la muntura.

NGC7009 - Saturn Nebula
És una nebulosa preciosa. Amb el 4.7mm es resol molt bé, és com una pilota bastant grossota. Es veu un estel aproximadament a les 8h. Poso l’11mm i guanya moltíssim, es veu la nebulosa molt més petita però queda emmarcada en el camp estel·lar, es veuen les estrelles al voltant i a la nebulosa se li veu un color blavós turquesa. A la part inferior observo unes estrelles formant com una L.

Messier 73 – Clúster obert
M73 és un clúster molt curiós perquè està molt despoblat, es veuen perfectament 4 estrelles, fent un triangle i al costat d'un dels vèrtexs, una altra estrella. Faig servir l’11mm més que res per veure una mica més de camp al voltant i guanya una mica però es perd la sensació de veure un clúster.

Messier 72 – Cúmul globular
Passar de M73 a M72, és canviar totalment el xip a l'observació. Segueixo amb l’11mm i apareix un cúmul “gordote” amb moltes estrelles. Es resol bé el centre i amb l’11mm s'emmarca amb moltes estrelles al voltant.

Messier 30 – Cúmul globular
Està bastant baix, a uns 24º sobre l'horitzó. Segueixo amb l’11mm. Es veu molt bé i és fantàstic. S'aprecia com dos/tres braços d’estrelles més poblats i el centre molt més dens.

NGC7184 – Galàxia espiral
La galàxia es veu com una barra allargada difusa, sense detall i amb dues estrelles que li queden aproximadament a les 10h i una altre estrella a les 17h. No es gens espectacular però es el que tenen les galàxies, estan tan llunyanes que es difícil observar detalls.

NGC7180 – Galàxia el·líptica
NGC7180 està una miqueta al nord de la galàxia NGC7184, s'observa molt difusa amb l’11mm però es distingeix bé respecte al fons. El que és bonic és el camp que té al voltant com una línia d'estrelles que queden al que seria la seva esquerra.

29Aqur – Estrella doble
Amb l’11mm es resol molt bé, es veuen dues estrelles molt juntes, prenent com a referència la central, la que està al seu costat quedaria aproximadament a les 11h amb una molt lleu separació entre elles.

NGC7218 – Galàxia espiral
És una galàxia espiral de magnitud 12 que es distingeix força bé respecte al que és el cel. Es veuen 2 estrelles una que li queda aprox. a les 6h i l'altra estrella una miqueta més amunt i a la dreta en el que seria aproximadament les 3h.

NGC7183 – Galàxia espiral
Continuo amb l’11mm. Comparada amb la galàxia anterior NGC7218, aquesta es veu amb menys intensitat, amb visió lateral sí que es distingeix una miqueta més i s'aprecia bastant més aplanada.

NGC7293 - Helix Nebula
Em moc a la Nebulosa de la Hèlix, i em passejo per davant d'ella sense arribar a veure-la, fins i tot torno a calibrar els encoders amb una estrella propera i provo de fer aproximacions diverses vegades sense arribar a veure-la, la qual cosa em mosqueja bastant. Poso el 38 mm per veure el camp i corroborar la posició i intentar veure algun gradient de grisos, i res. Però  poso el filtre UHC-S i és increïble veure com davant meu apareix una taca enorme, paso al UHC, més restrictitu, i guanya molt més contrast, però quan millor es veu és amb el filtre OIII, és senzillament espectacular. Possiblement la millor observació de la nit.

Messier 15 – Cúmul globular
Acabo de menjar-me l'entrepà i amb el 38mm posat em llanço cap a M15. Aquest cúmul és senzillament brutal, amb un centre molt atapeït i dens. M'atreveixo a posar l’11mm i en tenir més augments s’incrementa molt més el detall de les estrelles, que es resolen sense problema, tant les internes com les externes. Només per provar poso el 4.7mm, ara ocupa la visió de tot el camp de l'ocular, amb moltíssimes estrelles, molt ben posicionades i que es resolen molt bé. Amb aquest ocular el cel s'enfosqueix molt, l'únic problema que li trobo és que costa trobar el punt bó d'enfocament. Provo amb el 16mm, per guanyar camp i el canvi és fantàstic, aquest cúmul cal veure-ho emmarcat envoltat d'estrelles. La veritat és que és espectacular.

NGC2276 y NGC2300 – Galàxia espiral y el·líptica
Em moc a la constel·lació de Cefeu. Amb el 16mm, s'observen dues taques tènues dins el mateix camp. NGC2300 es veu molt més intensa que NGC2276. Amb visió lateral perifèrica s'observen molt millor.

NGC188 – Clúster obert
És un clúster molt ampli per lo que he posat el 38 mm per a mostrar-oa complet i sobretot per poder-lo diferenciar respecte al conjunt d'estrelles del voltant. Tot i això no puc dir que sigui espectacular, bastant normalet.

NGC40 – Nebulosa planetària
Amb l’11mm es defineix un puntet interior que és correspon a l'estrella interna que ha expulsat les seves capes externes i que es veuen com un halo molt ben definit al seu voltant. Amb el filtre OIII no veig que guanyi molt.

NGC7822 Cederblad212/Cederblad214 – Nebuloses brillants
Són dos nebuloses brillants de magnitud 10, però no aconsegueixo visualitzar-les. Amb el 38mm potser es veu una mica de gradient al cel però no puc afirmar que les hagi resolt ni tampoc fent servir els filtres.

NGC6951 - Galàxia espiral
Amb el 4.7mm no sóc capaç de resoldre-la en canvi amb el 11mm sí que es veu que hi ha alguna cosa, es veu alguna cosa difuminada i observant amb visió lateral millora una mica.

NGC6946 - Fireworks Galaxy
És una galàxia gran, amb l'ocular 11mm es veu una taca grisosa encara que no acabo d'intuir l'estructura.  Provo amb el 16mm, amb més camp i moltes més estrelles, tot i que no acabo de definir l'estructura de braços espirals si que sembla que hi ha unes zones més fosques.

NGC6939 - Clúster obert
Es distingeix molt millor que l'anterior NGC188, amb el 16mm es veu bastant bé i es resolen les estrelles. S'observa com un amuntegament d'estrelles que fa que es diferenciï de les que hi ha al seu voltant.

NGC6543 - Nebulosa de l'ull de gat
Amb el 16mm es veia bé però amb el 11mm s'observa una forma ovalada. També distingeixo color, com un blavós turquesa.

Messier 92 – Clúster globular
Amb l’11mm es veu molt bé, es distingeixen perfectament les estrelles tant al centre com a l'entorn. També aquest clúster entra dins de la categoria d'espectacular.

Messier 13 – Clúster globular
Ja que sóc al costat de M13 m’apropo. Aquest cúmul, l’he observat moltes vegades i com sempre és molt bonic i enorme però després d'haver vist durant la nit els altres clúster gairebé que em quedo amb la visió de M15.

Almach - Estrella doble
És una visió molt xula, en què es veu l'estrella principal de color groc i la petita de color blau al seu costat.

NGC752 - Clúster obert
És molt gran per lo que faig servir el 38 mm. Es resol molt bé les estrelles. És un camp estel·lar molt xulo amb moltes estrelles totes puntuals i ben definides.

Messier 33 - Galàxia Pinwhell
Amb el 38mm es veu que hi ha alguna cosa, el fons està grisós i no s'observa cap estructura. Amb el 11mm segueix sense observar-se detall de forma explícita, encara que sí que sembla que es distingeix alguna cosa dels braços espirals.

Messier 31 - Galàxia de Andrómeda i M110
Es troba bastant alta. Cal veure-la amb el 38mm pel gran que arriba a ser, es distingeix molt bé M110. No sóc capaç de veure M30. La visió de M31 és espectacular amb el cercador de 50mm, és sens dubte un objecte per observar amb prismàtics.

NGC672 i IC727 - Galàxies espirales
Encara mantinc el 38 mm, NGC672 es veu de forma subtil. Col·locant l’11mm es distingeix una línia grisenca i que està alineat amb cinc estrelles. IC1727 està al costat però no aconsegueixo distingir-la.

Collinder 21 - Clúster obert
Amb ´ 11mm es veuen bastants estrelles brillants, totes són fàcils de distingir i formen asterismes bastant curiosos.

NGC777 - Galàxia el·líptica
Segueixo amb l’11mm, s'observa una nebulositat molt tènue encara que no s'acaba de definir la forma, el que sí que és evident que aquí hi ha alguna cosa difusa amb un nucli més potent.

Constel·lació Àguila
En aquest moment aprofito que la Constel·lació de l'Àguila està baixa per moure’m per ella amb el 38mm. És francament un espectacle ja que a l'estar situada en plena Via Làctia s'observen camps estel·lars brutals, plens d'estrelles, i alhora es poden veure zones amb gran escassetat d'estrelles a causa de les nebuloses fosques que hi ha present.

Neptú - Planeta
Amb l’11mm, es veu com un puntet blau, com una estrella de color blavosa que destaca contra el fons. Més encara si es compara amb l'estrella Phi Aquari que és de color groc i que també es veu en el camp de l'ocular.

La nit ha estat realment bona, tot i que la humitat dificultava el poder prendre notes en paper, però la visió pels oculars ha estat espectacular i m'ha permès gaudir del moment. Ja amb ganes de tornar a sortir.

Fernando Guriado"
-->

diumenge, 29 de setembre de 2019

El centre de la Via Làctia

"La passada nit vaig sortir amb el maleter carregat al màxim per passar una nit sota les estrelles, i per provar un munt de coses que tenia en ment. Cal aprofitar les sortides quan es fan ja que no són moltes durant l'any.

La primera cosa que volia provar és fer servir un tele curt, 100 mm, amb la càmera i provar les capacitats de seguiment de la muntura Star Adventurer. La meva càmera, és una Olympus E-M1 mk2, i té un sensor micro 4/3 essent l'angle de visió efectiu l'equivalent a un 200mm. A més, no porto cap sistema d'autoguiat el que fa una mica més "complicat" el tema. 

Vaig estar provant diferents configuracions de temps d'exposició, i finalment em vaig decidir per 40 segons, una mica conservador perquè potser podria haver apurat a 50 ". Però una cosa és el que mostra la pantalla LCD de la càmera i una altra la que et trobes a casa quan obres les fotos a l'ordinador.

Vaig apuntar al centre de la Via Làctia, a la zona de Messier 16 i Messier 17, i intentant agafar també algo del núbol de Sagitari, Messier 24 i voltants. Al final vaig fer 150 fotos, a F2.8, ISO1600 i 40 ". Al final Tomé 250 darks.

El resultat no ha quedat malament del tot, però personalment crec que li falta una mica de senyal a les nebulositats, però clar no és una càmera dedicada i sense filtre com les que fan servir els astrofotògrafs de veritat.

Quan tingui temps ja us compartiré la resta de coses que vaig fer 😉"

Fernando Guirado

https://www.flickr.com/photos/fguirado/48809039513

dimecres, 25 de setembre de 2019

Equinocci de tardor

El nostre company Anicet Cosialls, professor de l'IES Guindàvols, ens mostra d'una manera pràctica què vol dir l'equinocci de tardor.

Amb el model de la "Terra paral·lela" s'observa que la línea de separació entre el dia i la nit coincideix amb un meridià. A una meitat de la Terra és de dia, i a l'altra meitat és de nit.


A més a tots els llocs de l'Equador l'ombra d'un gnomon segueix la direcció del paral·lel. Això és com a conseqüència del fet que el Sol, aquest dia, surt per l'est i es desplaca per l'Equador celest fins que es pon per l'oest.


I al migdia solar un gnomon no fa ombra a l'Equador perquè el Sol està al zenit.



La Lluna i ombres amb formes curioses

El passat dia sis de setembre vaig gaudir d'una passejada ornitològica amb Fernando, amic i company de la SALL. No va ser una gran tarda, però vam poder aprofitar la seva càmera Sony NEX6 sobre el meu telescopi terrestre Swarovski ATX80, combinació molt interessant per fer digiscoping.

L'objectiu principal d'aquest equip no és fer astrofotografia, però com va ser una tarda pobre des del punt de vista ornitològic, vam apuntar a la lluna.

Aquesta imatge és el resultat de la integració i tractament de sis captures realitzades a ISO1000 i a una velocitat de 1/60s, sense cap tipus de filtre. El programari utilitzat ha estat Registax, AutoStakkert i Lightroom.



A la imatge. el nostre company Jordi ens va fer notar dues figures molt curioses que apareixen per les projecciones de les ombres dels cràters, com són la X de Werner i la V de Ukert a la part de sota del terminador. 



 
Podeu trobar més informació en aquest vincle: Lunar X and Lunar V

Però també n’hi ha molts d’altres que no marco directament a la imatge, però que es poden localitzar fent servir algun dels atles de la Lluna gratis que hi ha per Internet, com pot ser Virtual Moon. Intentar localitzar-los és potser una de les millor formes d'iniciar-se a l'aprenentatge del relleu lunar.


A destacar es poden observar:

Mars: Mar de la Serenitat, de la Tranquilitat, de la Crisi, de la Fecunditat, del Nèctar, del Fred,

Cràters, seguint el terminador de Nord a Sud: Barrow, Aristoteles, Eudoxus, Cassini, Aristillus, Autolycus, Manillus, Agrippa, Godin, Triesnecker, Menealus, Plinius, Ross, Arago, Hipparchus, Albategnius, Klein, Parrot, Theophilus, Cyrillus, Catharina, Abulfeda, Almanon, Geber, Abenezra, Azophi, Plaifair, Apianus, Blanchinus, Werner, Aliacensis, Stofler, Maurolycus, Licetus, Cuvier, Heraclitus, Lilius, Jacobi, Pitiscus, Hommel, Vlacq, Manzinus,

Muntanyes: Alps, Montblanc, Promontorium Deville, Caucas, Hadley


dijous, 19 de setembre de 2019

CFM - Dispositiu per mesurar la qualitat del cel


El nostre company Fernando Guirado, ens comparteix el seu últim astrobrico, el CFM (Cel-Fosc Meter)

Quan fem sortides al camp per a observar el cel i/o fer astrofotografia solem fer comentaris del tipus: “avui la nit és molt bona”, “sembla que l’altre dia vam tenir una nit millor”, etc.

Establir si una nit és més bona que un altre no és fàcil, i més si tenim present que cada observador té una visió diferent del moment i els records de vegades ens poden “enganyar”, tenint així una estimació molt subjectiva.

N’hi ha molts mètodes per a determinar com de fosc és el cel. Alguns dels més coneguts són:
  • L'escala de BORTLE: Va ser creada per John E. Bortle i a l'actualitat és una escala molt acceptada a nivell internacional per mesurar la qualitat. Té 9 nivells, essent el nivell 1 el cas amb els cels més foscos de la Terra i el 9 el cel quee es pot veure des de dins d'una ciutat.
  • L'escala MALE: mesura la magnitud de la estrella més feble que es pot observar a ull nu amb unes determinades condicions ambientals.
Però, continuem amb la subjectivitat de la persona que fa la estimació.

Al mercat però, n’hi han dispositius electrònics que permeten fer una estimació de la foscor del cel, com poden ser l'SQM (Sky Quality Meter) de Unihedrom o l’LPM (Light Pollution Meter) d’Astromechanics.

Fig.1 - Dispositius SQM d'Unihedrom

Fig.2 - Dispositiu LPM d'Astromechanics

Ambdós mesuren la foscor del cel en valors de MPSAS (Magnitud de llum per segon d’arc al quadrat), una escala que logarítmica al rang [16,22]. Quant més alt el valor més fosc és el cel. Aquests aparells són objectius ja que fan una mesura fixa, sense estimacions. 

Fig.3 - Escala de valors MPSAS

A internet es poden trobar calculadores per passar el valor de MALE a MPSAS i a l'inrevés.


A la comunitat d’astrònoms amateurs es fan servir molt sovint aquests aparells, ja que permeten fer comparatives entre diferents llocs o les variacions al mateix lloc durant la mateixa o diferents nit.

El dispositiu que he fet, al que he anomenat CFM que vol dir "Cel Fosc Meter", fa servir el mateix sensor que l’SQM i el LPM, el TSL237T. Aquest sensor genera una ona quadrada on la seva freqüència és proporcional a la intensitat de la llum que rep. Amb la fòrmula següent es pot convertir el valor de freqüència a un valor MPSAS:

 MPSAS = (SQM_LIMIT - (2.5 * log10(freq)))*factor_calibració
on:
  • SQM_LIMIT és 22
  • factor_calibració és el factor de correcció que s’ha d’aplicar calibrant el sensor amb fonts de llum conegudes.
El factor de calibració és necessari ja que no tots els sensors surten 100% iguals de fàbrica, i per aquest motiu cal identificar el possible error que cometen al fer la seva feina. La calibració jo l’he feta comparant els resultats que he obtingut amb un SQM comercial i en situacions de llum controlada. Al meu cas, aquest valor és de 0.995

Un altre factor que s’ha de tenir present i que poca gent comenta, és com la temperatura afecta al sensor. Aquest element és important ja que vaig veure que els valors que em obtenia respecte al SQM comercial divergia en algunes situacions. A la propia fulla d'especificacions del fabricant ja avisen d'aquesta situació tal i com es veu a la següent gràfica.

Fig.4 - Freqüencia respecte a la temperatura

Resumint els coeficients que he fet servir són:
  • 1.030 de -25º a  -5º
  • 1.027 de  -5º a +15º
  • 1.025 de +15º a +55º
El dispositiu final es basa en un Arduino UNO i incorpora a més un sensor d’humitat i temperatura DHT22, una pantalla LCD per poder visualitzar les dades a qualsevol moment, un rellotge que mostra l’hora i una memòria EEPROM on emmagatzema les lectures que es van realitzant durant la nit. A més he afegit un mòdul Bluetooth per a poder transmetre les dades de forma remota si s'escau.

El consum és d'aproximadament 140mA per lo que amb una power-bank podem tenir per tota la nit sense problemes.

L’esquema final és el que mostro a continuació.

Fig. 5 - Esquema del CFM

Tot ho he col·locat dins d’una caixa per a exterior de connexió elèctriques, ja que és molt més barata que les caixes per a prototipus electrònics i fàcils de trobar a les botigues dels "xinos".

Fig. 6 - CFM final

Faig servir dos LEDs per a fer indicacions a l'usuari, encara que el seu us és bastant marginal. Però vaig pensar que podrien ser útils en un futur per fer indicacions a l'usuari.

El codi font del CFM el podeu descarregar d'aquest vincle:


Per a transmetre les dades a l’ordinador es pot fer des del mateix entorn de programació de l’Arduino. El CFM té un selector que determina si volem capturar dades o pel contrari connectar-nos al PC per a transmetre les que s'han catpurat prèviament. Si s'escolleix la transmissió de dades, el dispositiu es queda escoltant pel port d’entrada (que també té associat el mòdul BT) en espera de les comandes del usuari. Aquestes comandes són:
  • h - Definir l’hora actual
  • m - Definir el minut actual
  • d - Definir el dia actual
  • M - Definir el mes actual
  • y - Definir l’any actual
  • i - Informació general del sistema
  • b - Toggle ON/OFF de l’enviament online de dades per BT
  • p - Definir l’intèrval XX en minuts a emmagatzemar les dades
  • l - Llistar les dades emmagatzemades a la memòria EEPROM
  • R - Reset del sistema (interval 10minuts, BT ON, Dades=0)
Aquest és un exemple de les dades que s’obtenen

Opcion:l
#Dato    Hora    Temp.    Hum.    CFM     RAW   Coef.
    1   21:12   22.30   38.50    15.51   10978    2
    2   21:17   21.70   39.50    16.42   4725     2
    3   21:22   21.40   39.80    17.31   2075     2
    4   21:27   21.30   40.30    18.19   917      2
    5   21:32   21.00   40.80    19.06   411      2
    6   21:37   21.20   40.80    19.82   202      2
    7   21:42   21.00   40.90    20.41   118      2
    8   21:47   20.70   41.20    20.79   83
       2

    9   21:52   20.80   40.90    21.02   67       2
    10  21:57   20.70   41.00    21.14   60       2
    11  22:00   20.80   40.50    21.19   57       2
    12  22:05   20.60   41.30    21.21   56       2
    13  22:10   20.40   41.70    21.29   52       2
FIN


el valor RAW correspon a la freqüència obtinguda pel TSL237T al fer la mesura i el valor Coef. és el coeficient de correcció per la temperatura que s'ha aplicat. 


Passant les dades a una fulla de càlcul s'obtenen gràfiques com les que es mostren a continuació, que corresponen a la última sortida que vam fer.

Fig. 7 - Gràfiques obtingudes de les dades de l'CFM

Com es pot veure la humitat va anar creixent durant la nit, mentre que la temperatura va anar baixant. La part més important és la de les lectures del sensor. Vaig arribar que es feia fosc, i es veu com la magnitud va pujar rapidament i una vegada que ja va ser fosc del tot va anar creixent més a poc a poc fins arribar al màxim, de 21.42. A partir d'aquí a mesura que la humitat va anar augmentant, i així la quantitat de vapor d'aigua en suspensió, es veu com va afectar negativament a la foscor del cel disminuint.

Com a conclusió comentar que als foros americans n’hi ha molta controvèrsia sobre la utilitat d’aquests aparells sobre si de veritat són d’utilitat. Personalment, crec que sí que pot ser útil com a referència per tenir una estimació objectiva de com ha anat la nit.

dijous, 12 de setembre de 2019

Cràter Plato i Montes Alpes

El nostre company Jordi González ens comparteix una foto de la Lluna, on es pot veure el espectacular Cràter Plató i els Montes Alpes.

El Cràter Plató rep el seu nom en homenantge al filòsof grec Plató. Té 100km de diàmetre i amb el telescopi és molt fàcil identificar-lo ja que el seu interior s'observa completament pla degut a la lava basàltica que conté. A continuació del cràter és poden observar els Montes Alpes, una cadena de muntanyes que separen la Mare Imbrium i la Mare Frigoris. Amb una longitud de 280km destaca d'una manera especial pel Vallis Alpes, una vall que sorprèn per tenir unes parets de 1000m d'alçada.

Si voleu saber com el Jordi ha fet la foto, no deixeu de visitar el seu bloc: El Universo desde cielo urbano.

https://eluniversodesdecielourbano.blogspot.com/2019/09/crater-plato-y-montes-alpes.html
Foto feta pel Jordi González


dilluns, 9 de setembre de 2019

Cràter Copèrnic

"La nit va ser prou bona com per decidir-me a sortir a la terrassa i dedicar una estona a dibuixar. La Lluna es trobava en el seu 9è dia de llunació, per lo que encara es podia treure detalls a la zona del terminador.

El cràter escollit va ser Copèrnic, encara que inicialment havia pensat en el cràter Eratosthenes. Però aquest últim és molt més petit i amb el 8" necessitava molts augments per poder extreure detalls. Vaig fer servir el Binoviewer amb oculars de 14mm i 70º, donant-me una visió molt agradable de la zona, fins i tot veient l'inici dels Montes Carpatus encapçalats pels cràters Gay-Lussac i Gay-Lussac A.

El Cràter Copèrnic, que rep el seu nom en homenatge a l'astrònom Nicolau Copernic, va ser clau per a determinar l'estratigrafia bàsica de la Lluna fa cinquanta anys, permetent determinar les edats relatives dels materials geològics. Gene Shoemaker i Robert Hackman van degterminar que els rajos de diferents cràters mostraven una gamma d'albedos des de molt brillants (com el cas del cràter Aristarc) fins a prou feines visibles (com pot ser el cràter de Copèrnic).

Sabent que els rajos van desapareixent amb el temps, bé per d'altres impactes a la Lluna o fins i tot pel vent solar, van ser capaços de poder definir les edats relatives dels estrats lunars"

Fernando Guirado


dissabte, 7 de setembre de 2019

Messier M63 "The Sunflower Galaxy"

El nostre company a la SALL, el Jordi González, ens comparteix una increïble astrofotografia de la Galàxia M63 o també coneguda com Galàxia Gira-sol.

Aquesta galàxia va ser descoberta per Pierre Méchain, amic de Charles Messier, que més tard la va afegir al seu famós catàleg.

 M63 - Galàxia Gira-Sol feta pel Jordi González
Si voleu saber com s'ha fet aquesta foto no deixeu de visitar el seu bloc, on el Jordi ens explica amb tot luxe detalls el procés.


divendres, 6 de setembre de 2019

Montes Haemus i Cràter Menelaus

Astronomia des de la terrassa pel nostre company de la SALL, Fernando Guirado.

"Quan la Lluna està a les seves fases creixent o minvant és el moment idoni per a observar-la i perquè no per a dibuixar-la.

A més, des de la comoditat de la terrassa encara és pot gaudir molt més, no cal carregar el cotxe ni fer molts kilòmetres per passar una bona estona.

La nit, amb alguns núvols, va ser fresqueta, amb una mica d'aire, però no res important.

Em vaig centrar principalment a la part del terminador, allà on el sol encara no acaba d'il·luminar la Lluna del tot generant ombres i mostrant l'orografia de la Lluna amb tot luxe de detalls.

La zona escollida va ser la part muntanyosa que separa el Mare Serenitatis del Mare Vaporum, els Montes Haemus. Aquests s'estima que es van formar fa uns 3700 milions d'anys, quan un asteroide d'uns 50-100 quilòmetres de diàmetre va impactar la Lluna.

Només era visible parcialment ja que el sol encara no els il·luminava completament. Potser la part més interessant era la que mostrava el Cràter Menelaus i al que vaig dedicar una estona fent el següent dibuix. Aquest cràter té 27,13Km de diàmetre i rep el nom en homenatge a l'astrònom grec Menelau d'Alexandria."

Montes Haemus i Cràter Menelaus - Fernando Guirado

dimarts, 3 de setembre de 2019

Una nit d’astronomia

Aprofitant que la nit prometia vaig carregar els trastos al cotxe i vaig marxar amb ganes de poder observar i de pas provar algunes coses que tenia al cap, principalment dues; provar el sistema de posicionament, basat en encoders pel Dobson i que era un projecte que feia molt de temps que tenia en marxa, i provar de fer alguna astro-foto de gran camp. De la primera, molt content amb els resultats, i d’aquí el relat que vindrà a continuació. El muntatge que he fet amb els encoders i connectat amb el SkySafari a la tableta, és molt fàcil localitzar els objectes. Del segon objectiu, necessito temps per a poder processar les imatges.

La nit va estar bé, poc vent durant l’observació, encara que la temperatura va anar disminuint. El valor més alt de l’SQM va ser de 21.42 i va anar baixant a poc a poc a mesura que la humitat augmentava, és a dir no va ser una nit massa fosca.

Us comparteixo també alguns dibuixos que només serveixen per corroborar el camp que es visualitza a l'ocular. La observació s'ha fet amb un Dobson de 16".

Vaig començar per la Constel·lació de l’Escut.

Trumpler 35 – Cúmul obert
Es veuen bastant estrelles juntetes a una zona molt poblada d’estrelles, al trobar-se dins de la Via Làctia. Amb l’ocular WO-16mm s'observen les estrelles puntuals i s’observa una mica més apilonada cap al nord i després es dispersen per la part sud (segons la posició visual). Es veuen també estrelles que formen figures triangulars.

P65 - Nebulosa fosca
La visió d’una nebulosa fosca és molt curiosa perquè es passa d'una regió molt plena d'estrelles, a una zona molt despoblada. Agafant com a referència la Beta-sct i després movent-nos lleument cap a l'Oest automàticament deixa d'haver-hi estrelles.

NG6704 – Cúmul obert
Observo amb el Panaview-38 que em dona 1.45º, i es veu com un borronet d’estrelles. Poso el Nagler-11 per veure’l amb més. Es pot veure com dues parts diferenciades, una superior amb una estructura curiosa a les estrelles i més densa, i l’altre per sota com si fos una barrera que limita el que seria la part superior.
*El cercle remarcat només està per criteris estètics, no mostra el camp real observat

WildDuck Cluster - M11 – Cúmul obert
És una visió aclaparadora, la quantitat d’estrelles que hi ha la zona, i on està el clúster es veu una major concentració. Amb la Nagler-11 es veu una part molt més condensada i es veu com una estrella molt més brillant al centre, amb el Nagler-20 es veu que  una zona molt més densa d'estrelles encara que en global estan disseminades per tot arreu. Amb el Panaview-38, només per fer la comparació de la densitat d'estrelles s'observa com és molt més dens just on hi ha el clúster. És una visió preciosa.

*El dibuix només representa la posició de l'objecte respecte de les estrelles properes

NGC6712 – Cúmul globular
Amb el Panaview-38 és molt fàcil localitzar, es veu com un borronet. Afegint augments amb el Nagler-11 es veu espectacular, al ben mig de la zona estel·lar de la Via Làctia es veu una piloteta d'estrelles. Amb prou feines puc resoldre alguna de les seves component, encara que a la perifèria sí que s’intueixen.

IC1295 - Nebulosa planetària
Per a observar-la vaig fer servir el filtre Oxygen-3. Amb aquest filtre just on es suposa que està la nebulosa planetària s'observa alguna cosa difusa, com una taca entre les estrelles que es molt més evident que si es treu el filtre, com un borronet nebulós. No aconsegueixo veure l’estrella central que correspon a la nan blanca d’on prové aquesta nebulosa.

Messier M26 – Cúmul obert
També es veu com dues regions, encara que no tan definides com a NGC6704, encara que sí que es veuen unes quantes estrelles que fan com una cua o braç que surt cap a fora del cúmul.

NGC6934 - Clúster globular
Me'n vaig a la Constel·lació del Dofí, ja que queda una mica més alta i és més fàcil d'observar. Aquest cúmul de magnitud 8.82 amb el Panaview-38 es veu com una boleta bastant ben definida. Amb el Nagler-11 es veu extremadament bé i molt molt granulós, on s'arriben a intuir estrelles de forma individual al centre. És veuen també com línies cap a l'exterior. Francament molt bonic.

NGC6891 - Nebulosa planetària
Amb el Nagler-11 es veu com una estrella borrosa prop d'una estrella bastant molt més brillant, HD192541 que es veu puntual i permet definir la ubicació,  poso el filtre O3 i les estrelles que hi ha al voltant s'enfosqueixen quedant només HD192541 i la nebulosa planetària que manté com un color verdós.

Bluefish Nebula - NGC6905 – Nebulosa planetària
Ubicada també a la constel·lació del Dofí i amb magnitud 10.9 és bastant curiosa perquè té, se la veu envoltada per tres estrelles en un triangle que es veuen força bé. Amb el el filtre O3 i el Nagler-11 la nebulosa augmenta. Amb visió perifèrica es veu molt més clara la pilota com una bola molt ben formada totalment distingible respecte a les estrelles que hi ha al voltant. Realment no cal utilitzar cap filtre per veure-la perquè és espectacular veure-la amb les tres estrelles al voltant.

NGC7006 - Cúmul globular
El cúmul es veu com una piloteta, no s'arriba a definir les estrelles. Es veu com una nebulositat difusa i soc incapaç de resoldre estrelles. Ara mateix el valor d’SQM és de SQM 21.24 la humitat màxima entre un 54%, per lo que no es el millor per a poder observar. Encara així, es veu un cúmul bastant xulo.
*Dibuixos representatius de la posició de l'objecte respecte de les estrelles properes

Em moc cap a la constel·lació de la Lira, cada vegada més al zenit.

Messier M57 - Ring Nebula
Aquest és un objecte que mai defrauda, amb el Nagler-11 es veu tremenda, super brillant, amb la part central més fosca definint molt bé el que és l'anell, no acabo de resoldre la nan blanca. Amb el filtre millora una miqueta però perd la vistositat del camp d’estrelles.

Messier M56 - Cúmul globular
Em mantinc amb el Nagler-11 i es veu molt bé, s'observen els estels i es poden resoldre fàcilment estrelles al centre del cúmul que es veu molt i molt atapeït.

En aquest moment comença a bufar una mica d’aire amb més força fent que es mogui el telescopi.

NGC6702-NGC6703 - Galàxies espirals
Abans fins i tot de verificar el camp amb les cartes estel·lars ja s’observa que hi ha quelcom a l’ocular, unes nebulositats molt petites que desentonen amb les estrelles. Veirificant el camp queda clar que són les galàxies NGC6702 i NGC6703, aquesta última es veu una mica millor ja que és de magnitud 11.3, mentre que NGC6702 n’és de 12.02. Encara així no es pot defnir una forma clara, només uns borronets.

NGC7000 - Nebulos NordAmèrica
Faig servir el filtre Televue Bandmate Nebustar que és un UHC. Es veu molt bé sobretot la part fosca de la nebulosa encara que no s'aprecien detalls però sí que es pot distingir perfectament el que correspon a la part fosca del Golf de Mèxic. És un objecte que està massa al zenit i costa veure’l de forma còmoda ja que l’ocular em queda massa alt.

Els Vels - NGC6960-NGC6974-NGC6992
Per acabar la nit no puc marxar sense visitar els Vels, a la Constel·lació del Cigne, uns objectes que tothom ha de veure alguna vegada. Aquí faig servir el Panaview-38, ja que requereix abastar molt més camp.
NGC6960, amb el O3 és tremend es veu francament bé, travessant l'estrella 52-Cyg i amb les formes difuses i línies de la part inferior. Em moc una mica al Nord per apuntar a NGC6974 que també es veu molt bé entre les estrelles encara que no es veu tan presumptuós, podria dir que no té tanta força encara que es veu bastant bé. Finalment em moc a al vel de l'Est NGC6992. Aquest és senzillament espectacular, ja l’havia dibuixat fa uns anys i em porta molts records d’aquell moment. Canvio el filtre al Televue Bandmate. Amb aquest es veuen moltes més estrelles fent la visió molt més espectacular amb un aspecte molt més fotogènic i més agradable a la vista.
https://flic.kr/p/BaKAZQ
Dibuix fet a una sortida al 2015 amb els companys de la SALL

Fernando Guirado

diumenge, 1 de setembre de 2019

Sortida amb els telescopis

El dissabte 31 d'agost, uns quants membres de la SALL van sortir a fer astronomia de camp, la previsió del temps era bona encara que es van presentar núvols que van molestar una mica, però que van permetre unes bones converses sobre astronomia, tècnica, etc.

De esquerra a dreta, el Rubèn,  l'Antonio, el Gerard i el José Manuel.


L'equip que es veu a la foto és el del Rubèn, amb el C9,25" Edge-HD i la càmera ZWO ASI-071 posada a foco hyperstar sobre la muntura  Sky-Watcher AZ-EQ6

Aquests són els comentaris que van fer de la sortida:

Ruben
"Quan vaig aconseguir enquadrar bé la trompa d'elefant i començar a guiar, ja es va ennuvolar del tot. El millor... el gràfic de guiat, foto cortesia del Gerard, on es veu quasi encefalograma pla, marcant un mínim de 0,40" rms total!🍾🏆 "



Antonio
"Només he salvat 4 fotos de 45 seg. de la galàxia del Triangle M33 (NGC 598).
Estic intentant apilar-les amb el DSS però no es volen alinear 😒"

Gerard
"Jo vaig passar de portar el newton i vaig tirar amb la Canon a 50mm sobre la neq6 modificada, guiada amb un refractoret Orión 50/162mm i la càmera ZWO-ASI290. És el primer cop que utilitzo aquesta configuració i m'ha agradat molt la simplicitat que aporta la focal curta, poc pes i poc volum, fins ara sempre havia tirat amb telescopis newtons i quan fa ràfegues d'aire es nota el moviment al guiat, amb això tant petit no passa.



Vaig estar tirant a la zona del Cigne, enmarcant l Nebulosa Nordamèrica (NGC7000), la Nebulosa del Pelicà (IC5067), l'estrella Sadr, la Nebulosa Crescend (NGC6888) i les nebuloses dels velos (NGC 6960 i NGC6992). Però ben poc podré aprofitar, crec que sol les 3 primeres fotos que van ser de 300 sge i una sola de les de 600 seg. A la resta totes van estar passant núvols alts😥

Però m'ho vaig pasar molt be xerrant i rient😁"

José Manuel
"El meu objectiu d'ahir era dibuixar i memoritzar la localització d'un grup de Messiers a ull nu, i després comprovar-ho amb els prismàtics 11x70.

Esquema de l'observació, feta al 2016

Esborrany de camp

Les primeres dues hores vam treballar molt bé, amb dades sqm entre 21.3 i 21.5 al zenit, just on era la Via Làctia.

No vaig mesurar al nord com sempre faig pels núvols.

Cap al sud l'escut es veia prou bé , i la meva vista va arribar a 4.5-5 fàcil (ull, que no vaig acomodar vista en cap moment, tenia ganes de veure treballar a Ruben i Gerard)."