Societat Astronòmica de Lleida (SALL)

Avui parlem d'un fenomen astronòmic espectacular que tindrà lloc en només uns dies: l'eclipsi total de Lluna del 7 de setembre de 2025. Aquest esdeveniment, també conegut com a "lluna de sang", és una oportunitat perfecta per gaudir del cel nocturn i aprendre sobre la mecànica celeste. En aquesta entrada, dividirem el contingut en dues parts: una preparatòria abans de l'eclipsi, amb informació pràctica i explicacions científiques, i una segona part que actualitzarem després amb un recull d'imatges capturades pels socis de la Societat Astronòmica de Lleida (SALL). Part 1: Preparació per a l'eclipsi Visibilitat: Des d'on es podrà veure en la seva totalitat i parcialment   L'eclipsi total de Lluna del 7 de setembre de 2025 serà visible en gran part del món, especialment des d'Àsia, Oceania, Àfrica, Europa i parts d'Antàrtida i l'est de Sud-amèrica. La fase de totalitat, on la Lluna es tenyeix de vermell, serà observable des d'aproximad...

El Triangle d’estiu, format pels estels Vega (α Lyrae), Deneb (α Cygni) i Altair (α Aquilae), és un asterisme icònic visible a l’hemisferi nord durant els mesos estivals. Aquest trio, situat a les constel·lacions de la Lira, el Cigne i l’Àguila, no només destaca per la seva brillantor, sinó que també serveix com a guia per explorar objectes de cel profund com la Nebulosa de l’Halter (M27), la Nebulosa de Nord-amèrica (NGC 7000) o la Nebulosa de la Dent de Lleó (NGC 6781), a més de tenir un paper històric en la navegació celeste. En aquesta entrada, detallarem les propietats dels estels del triangle amb informació ampliada, aprofundirem en les nebuloses i cúmuls estel·lars propers, explorarem el seu ús històric per a l’orientació. Definició i context del Triangle d’Estiu Un asterisme és un patró estel·lar no oficial que facilita l’orientació al cel nocturn. El Triangle d’Estiu, visible òptimament entre juny i setembre, està format per tres estels de primera magnitud en una regió densa ...

La primavera a l’hemisferi nord ofereix condicions òptimes per a l’observació de galàxies, gràcies a la posició baixa de la Via Làctia a l’horitzó durant les primeres hores de la nit. Aquest fenomen redueix la interferència lumínica de la nostra galàxia, cosa que permet la detecció d’objectes extragalàctics tènues. Al mes de maig, les constel·lacions de Lleó, la Verge i Coma Berenices, integrants del Supercúmul de la Verge, revelen una concentració excepcional de galàxies. Aquesta entrada analitza les principals galàxies i agrupacions galàctiques observables durant aquest període, acompanyades de fotografies representatives i recomanacions per a l’observació astronòmica, amb l’objectiu de fomentar la comprensió dels sistemes galàctics i la seva importància en l’estudi de l’univers. Imatge de M101, la Galàxia del Molinet, capturada per Albert Pampols. Equip: Newton 200 F4, càmera ZWO ASI2600Mc Pro, 3 hores d’integració (20 lights de 300 s i 20 lights de 60 s amb filtre Optolong L-Quad +...