Societat Astronòmica de Lleida (SALL)

Si a l'entrada anterior ens perdiem  entre les set estrelles del Carro de l'Ossa Major, el cel de maig i juny ens convida a fer un pas més enllà. Si seguim la curvatura de la "cua" de l'Ossa, la nostra mirada topa inevitablement amb una resplendor taronja dominant al zenit:   Arcturus   (Àrtur). Aquesta estrella no és només el far de la primavera; és la porta d'entrada a la constel·lació de   Boötes (el Bover)   i a un univers profund que s'obre davant nostre quan mirem lluny de la pols del disc de la Via Làctia. Constel·lacions de Boötes i Corona Boreali. Autor Alan Dyer El Mite: El vigilant etern La mitologia clàssica identifica Boötes com el "Guardià de l'Ossa". El seu nom prové del grec   Arktouros , que significa literalment "el guardià de l'os". Segons la llegenda d'Icari, aquest va rebre de Dionís el secret de la viticultura, però la seva tràgica mort a mans de pastors que van confondre l'embriaguesa amb el verí e...

Mentre la primavera comença a treure el cap, el cor de la nostra galàxia desperta del seu tancament hivernal per tornar-se a mostrar als nostres telescopis i càmeres. Abans que la ciència ens expliqués la naturalesa dels fotons i la curvatura de l'espai, els nostres avantpassats ja havien escrit el cel amb relats de llet, rius de plata i camins d'ànimes. Avui iniciem un viatge que ens portarà del mite a la realitat, de l'Olimp de Zeus fins al nucli galàctic que ens acull. Per als qui mirem el cel de Ponent, el mes de març no només marca l'arribada de la primavera; és el tret de sortida de la   "temporada de Via Làctia" . Després de mesos amagada sota l'horitzó o perduda en la resplendor solar, la part més espectacular de la nostra galàxia torna a ser visible a les matinades. Però, què és exactament aquesta banda blanquinosa que travessa el firmament? Fotografia d'en Dídac Mesa Un origen batejat amb llet Abans de tenir telescopis, la humanitat va haver ...

  La Via Làctia: Una Perspectiva Astronòmica La Via Làctia, la galàxia on residim, és un sistema estel·lar de tipus espiral barrada que abasta uns 100.000 anys llum de diàmetre i conté aproximadament entre 100.000 i 400.000 milions d’estrelles. Aquest article explora les característiques principals de la nostra galàxia, amb un enfocament científic, i s’il·lustra amb fotografies capturades pels membres de la Societat Astronòmica de Lleida (SALL), que mostren diferents perspectives d’aquest objecte celeste. El Centre Galàctic i Sagitari A* El centre de la Via Làctia, situat a la constel·lació de Sagitari, alberga un forat negre supermassiu conegut com Sagitari A*, amb una massa estimada de 4,3 milions de masses solars. Aquesta regió està envoltada per un dens cúmul d’estrelles velles i núvols de gas i pols, cosa que dificulta la seva observació en llum visible. Tanmateix, les tècniques d’observació en infraroig i ones de ràdio permeten estudiar-ne l’activitat. La fotografia de Sagita...

Imatge de la  luminescència del cel nocturn feta pel nostre company Dídac Mesa  

Espectacular imatge de la Via Làctia feta pel nostre company Josep Ma. Bosch.

Com cada mes, el divendres de lluna plena ens reunim per xerrar d'astronomia i passar una bona estona. En aquesta ocasió el nostre company i president, l'Antònio Mòdol ens va explicar com fa per capturar la Vía Làctia També teniu el vídeo de la explicació:

El nostre company Juli Vallory ens va explicar diferents tècniques d'observació a ull nu de la nostra galàxia.

Fulla del calendari del mes d'Octubre.

Us compartim unes imatges fetes pel nostre company F.Guirado des del balcó de casa seva a La Bordeta. Estan fetes amb una càmara Olympus EM1-II, objectiu 17mm 1.8 i amb un trípode fotogràfic. La primera és una traça d'estrelles feta amb el mode Live Composite de la càmera. La segona és una vista de la Vía Làctia feta a partir de 12 tomes (F2.0, 10seg. ISO 1600) i 20 darks i apil·lades amb el programa Sequator. El processat final està fet amb Ligthroom

 Una preciosa fotografia de la Via Làctia feta pel nostre company Gerard Tartalo .

Fantàstica astrofoto feta pel nostre company Gerard Tàrtalo Gerard: "Making astrophotography under Milky Way, Àger, Lleida, on darkness sky. 6h total exposure, Canon eos 600D modified and cooled"

Astrofotografia de paisatge realitzada pel Gerard Tàrtalo , membre de la Societat Astronòmica de Lleida, a la última sortida amb telescopis que vam fer. A la foto de la Vía Làctia es pot veure el que el ull nu no pot però que està allí, des de la nebulosa de l'Àguila, pasant per la nebulosa Omega, mes avall es troben les nebuloses Trífida i Laguna, la nebulosa fosca de la Pipa, i per davall es troben les nebuloses Guerra i pau i la nebulosa Pota de gat.

Durant els mesos d'abril fins a finals de setembre és el moment ideal per a poder fotografiar el centre galàctic de la Via Làctia, però no són els únics moments en que es pot fer. En aquest vincle de la pàgina web " Capture the Atlas " teniu un calendari amb les millors hores i dates per a obtenir fotografies espectaculars de la Via Làctia. Calendari Via Làctia   Aprofiteu per sortir al camp i gaudir del cel Foto feta pel membre de la Societat Astronòmica de LLeida, Fernando Guirado .

Una espectacular astrofoto del nostre company Gerard Tartalo "L'univers i res mes. Vía Làctea sobre la platja, a la punta de la banya, delta de l'Ebre, ben lluny de tota civilització occidental moderna generadora de contaminació lumínica, on poder observar les meravelles de l'espai exterior i sentir-se insignificant."

Fotografies de la Vía Làctia fetes pel Fernando Guirado , membre de la Societat Astronòmica de Lleida.