Societat Astronòmica de Lleida (SALL)

De la detecció feble a la màxima activitat del periheli Autor Dídac Mesa Durant el primer quadrimestre de 2026, l'Agrupació Astronòmica de Lleida ha dut a terme un seguiment fotogràfic continuat del cometa C/2025 R3 (PanSTARRS). Aquest objecte, de caràcter hiperbòlic i procedent del Núvol d'Oort, ha ofert una oportunitat excel·lent per estudiar la dinàmica de sublimació de volàtils a mesura que s'aproximava al Sistema Solar intern. A continuació, analitzem les dades científiques de la seva òrbita, el seu comportament dinàmic en els coronògrafs espacials i l'evolució física observada pels nostres astrofotògrafs des de gener fins a finals d'abril de 2026. Elements orbitals i paràmetres de la trajectòria Les dades astromètriques consolidades pel Minor Planet Center (MPC) i el JPL Small-Body Database defineixen el cometa C/2025 R3 com un objecte amb una òrbita marcadament hiperbòlica d'alta inclinació orbital, fet que descarta gairebé per complet un retorn periòdic ...

Mentre la primavera comença a treure el cap, el cor de la nostra galàxia desperta del seu tancament hivernal per tornar-se a mostrar als nostres telescopis i càmeres. Abans que la ciència ens expliqués la naturalesa dels fotons i la curvatura de l'espai, els nostres avantpassats ja havien escrit el cel amb relats de llet, rius de plata i camins d'ànimes. Avui iniciem un viatge que ens portarà del mite a la realitat, de l'Olimp de Zeus fins al nucli galàctic que ens acull. Per als qui mirem el cel de Ponent, el mes de març no només marca l'arribada de la primavera; és el tret de sortida de la   "temporada de Via Làctia" . Després de mesos amagada sota l'horitzó o perduda en la resplendor solar, la part més espectacular de la nostra galàxia torna a ser visible a les matinades. Però, què és exactament aquesta banda blanquinosa que travessa el firmament? Fotografia d'en Dídac Mesa Un origen batejat amb llet Abans de tenir telescopis, la humanitat va haver ...

A la SALL  sabem que l'astronomia no és només observar, sinó també comprendre els ritmes de l'univers. L'eclipsi del 3 de març ens presenta una situació curiosa: mentre que bona part del Pacífic i l'Àsia gaudiran d'una Lluna de sang espectacular, des de les nostres contrades el fenomen ens quedarà "sota els peus". El proper   3 de març de 2026 , la configuració del sistema Sol-Terra-Lluna ens oferirà un dels espectacles més didàctics de l'astronomia de posició: un   eclipsi lunar total . Aquest fenomen es produeix quan el nostre satèl·lit s'endinsa plenament en el con d'ombra projectat per la Terra, una alineació coneguda com a   sizígia . Més enllà de l'atractiu visual de la denominada "Lluna de Sang" —fruit de la dispersió de Rayleigh a l'atmosfera terrestre—, aquest esdeveniment representa una oportunitat excel·lent per analitzar la dinàmica orbital i l'estat de la nostra pròpia capa atmosfèrica a través de la colorimet...

Un viatge des de l’antiguitat fins avui L’astronomia sovint s’ha explicat com una successió de "grans homes", però si mirem entre les escletxes de la història, trobarem dones que van calcular òrbites, van descobrir galàxies i van desxifrar la composició de les estrelles. És per això que el dia 11 de febrer se celebra el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, una data proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 2015 per promoure l’accés igualitari de dones i nenes a la ciència. Malgrat els avenços, les dones només representen al voltant del 30-33% dels investigadors en camps STEM a escala global, i en astronomia la presència en posicions de lideratge encara és menor (segons dades recents de la Unió Astronòmica Internacional, prop del 26% dels membres són dones). Des de l’antiguitat, les dones han contribuït a comprendre l’univers, sovint en l’ombra o amb barreres enormes. Avui, al blog de la Societat Astronòmica de Lleida, fem un recorregut p...

La primavera a l’hemisferi nord ofereix condicions òptimes per a l’observació de galàxies, gràcies a la posició baixa de la Via Làctia a l’horitzó durant les primeres hores de la nit. Aquest fenomen redueix la interferència lumínica de la nostra galàxia, cosa que permet la detecció d’objectes extragalàctics tènues. Al mes de maig, les constel·lacions de Lleó, la Verge i Coma Berenices, integrants del Supercúmul de la Verge, revelen una concentració excepcional de galàxies. Aquesta entrada analitza les principals galàxies i agrupacions galàctiques observables durant aquest període, acompanyades de fotografies representatives i recomanacions per a l’observació astronòmica, amb l’objectiu de fomentar la comprensió dels sistemes galàctics i la seva importància en l’estudi de l’univers. Imatge de M101, la Galàxia del Molinet, capturada per Albert Pampols. Equip: Newton 200 F4, càmera ZWO ASI2600Mc Pro, 3 hores d’integració (20 lights de 300 s i 20 lights de 60 s amb filtre Optolong L-Quad +...