Cràter Copèrnic
"La nit va ser prou bona com per decidir-me a sortir a la terrassa i dedicar una estona a dibuixar. La Lluna es trobava en el seu 9è dia de llunació, per lo que encara es podia treure detalls a la zona del terminador.
El cràter escollit va ser Copèrnic, encara que inicialment havia pensat en el cràter Eratosthenes. Però aquest últim és molt més petit i amb el 8" necessitava molts augments per poder extreure detalls. Vaig fer servir el Binoviewer amb oculars de 14mm i 70º, donant-me una visió molt agradable de la zona, fins i tot veient l'inici dels Montes Carpatus encapçalats pels cràters Gay-Lussac i Gay-Lussac A.
El Cràter Copèrnic, que rep el seu nom en homenatge a l'astrònom Nicolau Copernic, va ser clau per a determinar l'estratigrafia bàsica de la Lluna fa cinquanta anys, permetent determinar les edats relatives dels materials geològics. Gene Shoemaker i Robert Hackman van degterminar que els rajos de diferents cràters mostraven una gamma d'albedos des de molt brillants (com el cas del cràter Aristarc) fins a prou feines visibles (com pot ser el cràter de Copèrnic).
Sabent que els rajos van desapareixent amb el temps, bé per d'altres impactes a la Lluna o fins i tot pel vent solar, van ser capaços de poder definir les edats relatives dels estrats lunars"
Fernando Guirado
El cràter escollit va ser Copèrnic, encara que inicialment havia pensat en el cràter Eratosthenes. Però aquest últim és molt més petit i amb el 8" necessitava molts augments per poder extreure detalls. Vaig fer servir el Binoviewer amb oculars de 14mm i 70º, donant-me una visió molt agradable de la zona, fins i tot veient l'inici dels Montes Carpatus encapçalats pels cràters Gay-Lussac i Gay-Lussac A.
El Cràter Copèrnic, que rep el seu nom en homenatge a l'astrònom Nicolau Copernic, va ser clau per a determinar l'estratigrafia bàsica de la Lluna fa cinquanta anys, permetent determinar les edats relatives dels materials geològics. Gene Shoemaker i Robert Hackman van degterminar que els rajos de diferents cràters mostraven una gamma d'albedos des de molt brillants (com el cas del cràter Aristarc) fins a prou feines visibles (com pot ser el cràter de Copèrnic).
Sabent que els rajos van desapareixent amb el temps, bé per d'altres impactes a la Lluna o fins i tot pel vent solar, van ser capaços de poder definir les edats relatives dels estrats lunars"
Fernando Guirado
