"Està feta amb el meu telescopi C10-N +barlow x2'5 i allargador , la cámara es la nikon 5300 , son 4 videos de 3 minuts processat amb autostaker i registax"
dijous, 30 d’abril del 2020
Venús amb un telescopi C10-N
Una fantàstica foto feta pel nostre company Antònio Modol del planeta Venus
"Està feta amb el meu telescopi C10-N +barlow x2'5 i allargador , la cámara es la nikon 5300 , son 4 videos de 3 minuts processat amb autostaker i registax"
"Està feta amb el meu telescopi C10-N +barlow x2'5 i allargador , la cámara es la nikon 5300 , son 4 videos de 3 minuts processat amb autostaker i registax"
dimecres, 29 d’abril del 2020
Observació des del balcó
El nostre company José M. Pérez, ens comparteix la seva última sortida al balcó amb el telescopi i el recorregut pel firmament.
-----
Segueixo articles antics de S. Tonkin (Sky at Night) i Ph. Harrington (Astronomy) i els mapes mostrats són captures de Cartes du Ciel.
Vist això em torno menys ambiciós i torno a objectes de la darrera observació. El cúmul globular M5, a Serpens, és força interesant. Amb magnitud 5,65 es troba a 24.000 anys llum (quan parlem de valors de milers d’anys llum o inferiors estem a la nostra galàxia, quan apareixen els milions d’anys llum ja som fora d’ella). Descobert per K. Gottfried el 1702, ni ell ni Ch. Messier (1764) van observar estrelles dins aquest objecte. Va ser W. Herschel (1791) qui va observar la veritable composició estel·lar de M5. Aquest cúmul té 500.000 estrelles, bastant més que les 300.000 del famós M13.
Els valors SQM són de 18,7 a 19,1 entre est i sud-est, amb un punt més alt de 19,6, millors que els obtinguts abans al nord.
Dedico uns minuts a observar estrelles properes a Tau i Nu Corona Borealis. Nu és una doble visual (no gravitatòria), formada per dues estrelles grogues de magnitud 5,2 i 5,4, que realment paga la pena visitar.
Són les 00:01. Comencem un altre dia del confinament. 17,6 ºC i 57% HR. En aquesta hora el cel s’ha mogut 15º (encara que qui realment ho ha fet és la Terra, a una velocitat de 365º/24h).
Escorpí comença a aparèixer pel sud-est. Una mica més a l’est serpentari (Ophiuc) llueix majestuós, i si continuem a la mateixa alçada sobre l’horitzó apareixen la lira i el cigne.
Em quedo a sepentari. Repasso la posició de M10 i M12. Aquests dos cúmuls globulars estan a 14.000 i 16.000 anys llum respectivament. Aquí podeu veure una petita comparativa entre els cúmuls estudiats aquesta nit:
La nit està empitjorant, cada cop més núvols. De totes formes baixo al cigne per preparar la següent observació: M29, M39, NGC7243, posició de la nebulosa Norteamèrica, els vels, ... Però això per un altre dia.
-----
Em sembla que estaré uns quants dies, o setmanes, confinat a casa. Així que intentaré aprofitar dues o tres hores cada nit que el cel em permeti sortir a gaudir d’ell des del balcó.
Segueixo articles antics de S. Tonkin (Sky at Night) i Ph. Harrington (Astronomy) i els mapes mostrats són captures de Cartes du Ciel.
Començo amb les galàxies de l’ossa major M101 i M51.
M101, la galàxia del Molinet (Pinwheel Galaxy, NGC 5457) és una galàxia espiral vista frontalment. Està a uns 27 milions d’anys llum i té un radi de 85.000 anys llum
Per desgràcia comencem a tenir lluna i avui hi ha certa nebulositat que no ens permet arribar a la magnitud 7,86 d’aquest objecte. Resolc bé el camp on es troba, però els prismàtics m’ensenyen estrelles de magnitud 7,9 a 8,1, massa poc per poder observar aquesta galàxia.
Em passa el mateix amb M51, la galàxia del remolí (Whirlpool Galaxy, NGC 5194). Aquesta es troba a 23 milions d’anys llum i té un radi de 100.000 anys llum, amb una magnitud visual de 7,4.
Els valors SQM (qualitat del fons de cel) van anar entre 17,85 i 18,00 en la direcció de les galàxies, amb 18,3ºC i 56% d’humitat relativa (HR).
Vist això em torno menys ambiciós i torno a objectes de la darrera observació. El cúmul globular M5, a Serpens, és força interesant. Amb magnitud 5,65 es troba a 24.000 anys llum (quan parlem de valors de milers d’anys llum o inferiors estem a la nostra galàxia, quan apareixen els milions d’anys llum ja som fora d’ella). Descobert per K. Gottfried el 1702, ni ell ni Ch. Messier (1764) van observar estrelles dins aquest objecte. Va ser W. Herschel (1791) qui va observar la veritable composició estel·lar de M5. Aquest cúmul té 500.000 estrelles, bastant més que les 300.000 del famós M13.
Al llegir això als articles esmentats anteriorment, repasso com trobar M13 i M92. La Via Làctia està tombada, resseguint l’horitzó cap a les onze de la nit. Això vol dir que tenim el pol galàctic al zenit. Poc a poc es va aixecant i apareixeran els cúmuls globulars propers al bulb central de la galàxia a Sagitari.
Els valors SQM són de 18,7 a 19,1 entre est i sud-est, amb un punt més alt de 19,6, millors que els obtinguts abans al nord.
Dedico uns minuts a observar estrelles properes a Tau i Nu Corona Borealis. Nu és una doble visual (no gravitatòria), formada per dues estrelles grogues de magnitud 5,2 i 5,4, que realment paga la pena visitar.
Són les 00:01. Comencem un altre dia del confinament. 17,6 ºC i 57% HR. En aquesta hora el cel s’ha mogut 15º (encara que qui realment ho ha fet és la Terra, a una velocitat de 365º/24h).
Escorpí comença a aparèixer pel sud-est. Una mica més a l’est serpentari (Ophiuc) llueix majestuós, i si continuem a la mateixa alçada sobre l’horitzó apareixen la lira i el cigne.
Em quedo a sepentari. Repasso la posició de M10 i M12. Aquests dos cúmuls globulars estan a 14.000 i 16.000 anys llum respectivament. Aquí podeu veure una petita comparativa entre els cúmuls estudiats aquesta nit:
La nit està empitjorant, cada cop més núvols. De totes formes baixo al cigne per preparar la següent observació: M29, M39, NGC7243, posició de la nebulosa Norteamèrica, els vels, ... Però això per un altre dia.
Venus des del balcó
El nostre company Manel Merigo ens mostra com ha obtingut la següent foto de Venus
"Foto del planeta Venus, tomada el pasado martes día 28 desde mi terraza.
És el resultado de un vídeo de 22000 frames capturados con una cámara zwo asi290mc, de los cuales se han apilado los de mejor calidad utilizando autostakkert 3.0.
Los detalles del equipo aparecen en la imagen."
i aquí una mostra del vídeo que ens comenta el Manel, ja podeu veure que no és fàcil fer una bona foto del planeta Venus.
"Foto del planeta Venus, tomada el pasado martes día 28 desde mi terraza.
És el resultado de un vídeo de 22000 frames capturados con una cámara zwo asi290mc, de los cuales se han apilado los de mejor calidad utilizando autostakkert 3.0.
Los detalles del equipo aparecen en la imagen."
i aquí una mostra del vídeo que ens comenta el Manel, ja podeu veure que no és fàcil fer una bona foto del planeta Venus.
dimarts, 28 d’abril del 2020
Llamps sobre Lleida
Durant la tempesta sempre hi ha un moment per sortir al balcó amb la càmera de fotos. El nostre company Gerard Tartalo ha capturat aquestes increïbles imatges.
dilluns, 27 d’abril del 2020
Lluna creixent
Una gran fotografia de la Lluna fet pel nostre company Antonio Mòdol el dissabte 25 d'abril
dijous, 23 d’abril del 2020
La Nebulosa Roseta
El nostre company Jordi González ens porta una altre fantàstica astrofotografia feta des del seu balcó a Lleida.
"Ja feia temps que volia fer el processat d’aquesta fotografia que vaig fer fa bastant temps però que per falta de temps no ho havia pogut fer. Ara finalment l’he acabat. Es tracta de la gran Nebulosa Roseta i el cúmul d’estrelles que hi ha al seu interior. La nebulosa es un objecte molt dèbil i difícil de veure amb telescopi, al menys des de Lleida ciutat, en canvi el cúmul estel·lar si es pot veure inclús amb prismàtics. Els objectes es troben situats a la constel·lació de l’ unicorn ( a l’est de la constel·lació d’Orió ) i dista de nosaltres uns 5200 anys llums."
Si en voleu saber molt més sobre com es va fer aquesta foto no deixeu de visitar el seu bloc.
"Ja feia temps que volia fer el processat d’aquesta fotografia que vaig fer fa bastant temps però que per falta de temps no ho havia pogut fer. Ara finalment l’he acabat. Es tracta de la gran Nebulosa Roseta i el cúmul d’estrelles que hi ha al seu interior. La nebulosa es un objecte molt dèbil i difícil de veure amb telescopi, al menys des de Lleida ciutat, en canvi el cúmul estel·lar si es pot veure inclús amb prismàtics. Els objectes es troben situats a la constel·lació de l’ unicorn ( a l’est de la constel·lació d’Orió ) i dista de nosaltres uns 5200 anys llums."
Si en voleu saber molt més sobre com es va fer aquesta foto no deixeu de visitar el seu bloc.
El caminant de Sidamon a la Lluna
El nostre company Jordi González ens comparteix un altre fantàstica fotografia de la Lluna, en concret de l'àrea de Mare Nectaris, i on a més, podem obervar una estructura de llums i ombres molt curiòsa.
"Hola companys.
Comparteixo la última fotografia que he processat. Es tracta del Mare Nectaris (zona sud de la Lluna).
La captura la vaig fer el 29 de Març quan esperava per fotografiar el cometa Atlas.
Primer vaig fer la instantània amb la Canon i després vaig fer un parell de vídeos amb la nova càmera, la ZWO ASI 290mc. Encara no se molt bé com va però, a priori sembla que funciona molt bé. Millor que la QHY5LII que fins ara he fet servir.
Com anècdota, he de dir que el joc de llum i ombres hem va fer imaginar la estàtua que hi ha a peu d’Autovia a Sidamon amb la Rupes Altai."
Si en voleu saber molt més sobre com es va fer aquesta foto no deixeu de visitar el seu bloc.
"Hola companys.
Comparteixo la última fotografia que he processat. Es tracta del Mare Nectaris (zona sud de la Lluna).
La captura la vaig fer el 29 de Març quan esperava per fotografiar el cometa Atlas.
Primer vaig fer la instantània amb la Canon i després vaig fer un parell de vídeos amb la nova càmera, la ZWO ASI 290mc. Encara no se molt bé com va però, a priori sembla que funciona molt bé. Millor que la QHY5LII que fins ara he fet servir.
Com anècdota, he de dir que el joc de llum i ombres hem va fer imaginar la estàtua que hi ha a peu d’Autovia a Sidamon amb la Rupes Altai."
Si en voleu saber molt més sobre com es va fer aquesta foto no deixeu de visitar el seu bloc.
dimarts, 14 d’abril del 2020
Astronomia des del balcó
No cal anar molt lluny per practica la nostra afició, des del balcó de casa també es pot mirar al cel i amb un telescopi d'una nit d'astronomia.
A continuació el nostre company José M. Pérez ens relata de forma abreujada la crònica de la seva última observació:
"És la 1:30 de la nit del i ara plego. He estat des de les 11 fins ara, començo la temporada primavera-estiu de visual.
He fet servir els prismàtics 11x70 i amb ells he pogut observar una gran varietat d'objectes; M104 (una mica difosa), M3, M13, M92, NGC6210 (amb aspecte estelar), M107, M10, M12, IC4665 (cada cop m'agrada més aquest cúmul obert), M14, M4 i M80.
Durant l'obervació he arribat a mag 8.15 estelar, el cúmul NGC6366 de mag 10 no l'he vist.
El que faig és estar molta estona amb cada objecte, així a més d'observar-lo, estudio on és per aprendre a trobar-lo. Això m'ajuda a estar a les fosques molta estona ja que s'ha de tenir present que qualsevol llum que tinguem a prop ens fa baixar la maginitut visual una unitat minim.
Aprofito per fer mapes i dibuixos a la meva llibreta de camp."
A continuació el nostre company José M. Pérez ens relata de forma abreujada la crònica de la seva última observació:
"És la 1:30 de la nit del i ara plego. He estat des de les 11 fins ara, començo la temporada primavera-estiu de visual.
He fet servir els prismàtics 11x70 i amb ells he pogut observar una gran varietat d'objectes; M104 (una mica difosa), M3, M13, M92, NGC6210 (amb aspecte estelar), M107, M10, M12, IC4665 (cada cop m'agrada més aquest cúmul obert), M14, M4 i M80.
Durant l'obervació he arribat a mag 8.15 estelar, el cúmul NGC6366 de mag 10 no l'he vist.
El que faig és estar molta estona amb cada objecte, així a més d'observar-lo, estudio on és per aprendre a trobar-lo. Això m'ajuda a estar a les fosques molta estona ja que s'ha de tenir present que qualsevol llum que tinguem a prop ens fa baixar la maginitut visual una unitat minim.
Aprofito per fer mapes i dibuixos a la meva llibreta de camp."
dimecres, 8 d’abril del 2020
Rupes Recta
Imatge de Rupes Recta feta pel nostre company Gerard Tartalo.
Gerard: "La espada de la luna, Rupes Recta se llama, es una gran falla en el centro de la imagen, de 110km de longitud, entre 2-3km de anchura y unos 240-300 metros de profundidad, en la parte derecha de la "hoja de espada", se puede ver lo que parece su guarda y empuñadura.
Imagen tomada des de Lleida ciudad, con Skywatcher 150/750 pds, barlow X3, cámara Zwo Asi 290MC sobre montura Skywatcher Neq6 pro2."
Gerard: "La espada de la luna, Rupes Recta se llama, es una gran falla en el centro de la imagen, de 110km de longitud, entre 2-3km de anchura y unos 240-300 metros de profundidad, en la parte derecha de la "hoja de espada", se puede ver lo que parece su guarda y empuñadura.
Imagen tomada des de Lleida ciudad, con Skywatcher 150/750 pds, barlow X3, cámara Zwo Asi 290MC sobre montura Skywatcher Neq6 pro2."
Cràter Copernicus des de Lleida
Una imatge del Cràter Copernicus realitzada pel nostre company Marc Corretge.
Marc: Feta el divendres 3 d’abril. Aquella nit hi havia bastanta corrent atmosferiques que no m’han permès treure el detall que volia. De 1000 frames només n’he aprofitat 15. La pròxima aveure si tinc mes sort... pero bueno, algo es algo
No deiseu de visitar el seu bloc
Marc: Feta el divendres 3 d’abril. Aquella nit hi havia bastanta corrent atmosferiques que no m’han permès treure el detall que volia. De 1000 frames només n’he aprofitat 15. La pròxima aveure si tinc mes sort... pero bueno, algo es algo
No deiseu de visitar el seu bloc
dilluns, 6 d’abril del 2020
Venus des del balcó
Una fantàstica foto feta pel nostre company Gerard Tartalo des del seu balcó on es ot veure Venus.
Telescopi Skywatcher newton 150/750 pds + barlow x3 + Zwo Asi 290mc, sobre muntura Skywatcher Neq6 Pro2.
Telescopi Skywatcher newton 150/750 pds + barlow x3 + Zwo Asi 290mc, sobre muntura Skywatcher Neq6 Pro2.
Venus i les Plèiades
Una toma de Venus passant a prop de la constel·lació de Les Plèiades (Messier M45), realitzada pel nostre company Jordi González.
Dades de la fotografía:
Si voleu saber més de com s'ha fet aquesta foto no deixeu de visitar el bloc del Jordi
Dades de la fotografía:
- 35 lights de 4 segons a ISO 400.
- Càmara: Canon EOS 1300D + objectiu fotogràfic 70-300mm.
- Muntura: Trípode senzill de fotografía.
Si voleu saber més de com s'ha fet aquesta foto no deixeu de visitar el bloc del Jordi
diumenge, 5 d’abril del 2020
Mosaic de la Lluna
Fet pel nostre company Gerard Tartalo
Realitzat amb un telescopi Skywatcher 150/750 pds + Zwo Asi 290mc + barlow 3x, amb una muntura Skywatcher Neq6 Pro2
Realitzat amb un telescopi Skywatcher 150/750 pds + Zwo Asi 290mc + barlow 3x, amb una muntura Skywatcher Neq6 Pro2
dimecres, 1 d’abril del 2020
Nova pàgina del calendari SALL, Abril
Entrem ja a l'Abril amb força plujes. Estrenem nova pàgina del calendari SALL amb una gran imatge de startrails realitzada pel nostre soci i company Marc Corretgé.
També hi podreu trobar les efemèrides astronòmiques mes rellevants apuntades als díes del calendari, com de costum.
També hi podreu trobar les efemèrides astronòmiques mes rellevants apuntades als díes del calendari, com de costum.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)