dijous, 31 d’octubre del 2019

El Viatge de la Sonda Voyager-2


El nostre company, Josep Mallol, va oferir una interessant xerrada a l'IEI amb títol "Voyager 2: 30 anys des de Neptú i més enllà"

J. Mallol: "Des de Laplace i Poincaré a Minovitch i Flandro, molts han contribuit a programar,  elaborar, i fer realitat la més gran missió d'exploració de la humanitat: el projecte Voyager als planetes gegants exteriors del sistema solar. Amb tecnologia dels anys 70, que molts diuen que era la més sòlida, eficaç i duradora, les naus Voyager van descobrir literalment nous mons. Van fer en 12 anys més descobriments que en tota la història de la humanitat. En la xerrada tractaré de detallar una mica, sense ànim exhaustiu tot aquest periple."







Més informació sobre el viatge de la Voyager-2 a l'entrada anterior al nostre bloc:




dimecres, 30 d’octubre del 2019

Gran Cúmul d'Hèrcules - M13

Una altre fantàstica astrofotografia del nostre company Jordi González, en aquest cas el Gran Cúmul d'Hèrcules M13).

https://eluniversodesdecielourbano.blogspot.com/2019/10/messier-13.html

El Jordi ens comenta:

"La fotografia la vaig fer la matinada del 29 d'Abril del 2019 des de el Secà de Sant Pere (Lleida)

Dades de la fotografia:
  • 180 ligths de 45 segons a ISO 800.
  • Càmera Canon EOS 1300D ( sense modificar ) + corrector de coma.
  • Telescòpi: Newton SW200/1000 F5.
  • Muntura: NEQ6 PRO.
  • Tub guia EZG-60 + QHY5L .
  • Apil·lat i processat amb PixInsight. ( A l'apil·lat hi vaig afegit Flats, Darks i Bias )."
Però si en voleu molta més informació, no deixeu de visitar el seu bloc on trobareu d'una forma molt més detallada com va fer la foto


Les dades associades a aquest cúmul són impressionants, amb una edat estimada entre entre 13 i 15 mil milions d'anys i situat a uns 25.100 anys llum de la Terra, té una lluminositat d'aproximadament de 500.000 sols. 

Ubicació del Cúmul M13 a la constel·lació d'Hèrcules (Programa SkySafari)

Posició respecte al nostre sistema solar i dins de la nostra galàxia (Programa SkySafari)

Enhorabona Jordi!

dilluns, 28 d’octubre del 2019

Astrodibuix - Nebuloses del Vel

El nostre company Fernando ens explica com va anar la última sortida.

"A la sortida tenia en ment realitzar dos astrodibuixos, un que pogues mostrar les nebuloses del vel, i l'altre de la nebulosa Nord-Amèrica. Ambdos camps estel·lars es troben ubicats a la constel·lació del Cigne.

En aquesta entrada només em centraré al primer astrodibuix.

https://flic.kr/p/2hBK1B9
Astrodibuix de les Nebulosess dels Vels

Les nebuloses dels Vel (NGC6960, NGC 6994 i NGC 6995) són el resultat d'una Supernova que es va donar fa uns 5.000~8.000 anys, i encara que no està clar la distància de la terra s'estima que deu ser uns 1470 anys llum. Està format per dues nebuloses en forma d’arc i on amb visual es poden observar estructures en forma de filaments, motiu pel que reben el seu nom.

La localització d'aquestes nebuloses és a la constel·lació del Cigne.

Nebuloses del Vel a la constel·lació del Cigne (Programa SkySafari)

en aquesta altre figura es pot observar la seva ubicació respecte al nostre sistema solar.

 Ubicació respecte al sol a la nostra galàxia  (Programa SkySafari)
   
N'hi ha dues formacions principals:
  • El Vel de l'Est (NGC 6992, NGC 6995) és una nebulosa amb una estructura allargada en forma d'arcada lluminosa i amb les vores clarament definides si s'observa amb un telescopi. Es troba fàcilment fent servir un filtre UHC i mostra una estructura complexa i fina amb molts de filaments foscos i brillants.
  • El Vel de l'Oest (NGC 6960) es troba just darrere de l'estrella de magnitud 4.2 (52 Cyg). La seva part sud és feble i es podria assimilar com  una "cua de guineu". La part nord és molt més brillant  i prima.

 Detalls de les nebuloses (Programa SkySafari)

Entre els dos vels n'hi ha unes altres nebuloses, NGC 6974 i NGC 6979 que són bastant més difícils d'observar però que vaig arribar a intuïr.

La nebulosa de l'est ja la vaig dibuixar fa uns anys, a un altre sortida amb els companys, però sempre he tingut al cap el poder fer un dibuix de gran camp que pogues mostrar-les les dues i enmarcardes dins de la regió estel·lar.

https://flic.kr/p/BaKAZQ
Dibuix fet al 2016 del vel est

En aquesta ocasió i per poder abastar més camp he fet servir un telescopi refractor Bresser AR-152S, dos oculars, el Panaview 38mm 70º (que dona 3.55º) per a tenir la visió de gran camp i el UWAN 16mm (amb 1.75º) per als detalls més precissos. També he emprat dos filtres, el Televue Nebustar Bandmate i el Baader OIII. El motiu de fer servir filtres és que millora notablement el contrats de les nebuloses facilitant en gran mesura la seva visió.

 Telescopi emprat
 
La major dificultat del dibuix està en evitar enlluernar-se mentre s'està dibuixant, s'ha de tenir present que cal estar a les fosques i fer servir la mínima llum possible per mantenir l'aclimatació de l'ull a la foscor. A més, dibuixem en "negatiu", es a dir, el que veim a l'ocular en color blanc el traslladem al paper mitjançatn els llapis, de color fosc. Quan finalment es passa a l'ordinador es fa una inversió de colors per a que s'assembli molt més al que s'ha observat.

La tècnica és bastant simple, primer de tot cal definir el camp estel·lar que servirà de referència a les posicions de les nebuloses. Així les estrelles, en funció de la seva brillantor les he dibuixat fent servir els llapis 2B, HB i 2H. En acabar, amb l'esfumi he traçat les nebuloses, intentant enfosquir les parts més brillants.

He anat canviant d'ocular, del 38mm al 16mm per a poder veure algun detall més fi. Per desgràcia la nit no va ser gaire bona i no es podia observar massa detall.

Un altre handicap a l'hora de fer el dibuix és la posició inicial de les nebuloses, en aquesta sessió gairebé al zenit. Això feia que la posició de l'ocular quedara a una alçada molt baixa forçant-me a estar la major part del temps de genolls, amb els conseqüents comentaris divertits dels companys sobre la meva futura salut lumbar.

Finalment tras 1h30 fent el dibuix he obtingut el resultat el que us he mostrat a l'inici del text.

Com a complement us deixo uns vídeo d'aquestes nebuloses fet amb les dades del Telescopi Espacial Hubble"






Nebulosa California

El nostre company Gerard Tartalo (@GerardTartalo) ens comparteix el resultat del seu fantastic processat de les dades obtingudes per l'Alex (astro_alex)  de NGC1499 - La Nebulosa California.

NGC1499 - Nebulosa Califòrnia

Gerard: "la clau del resultat ha estat la combinació dels 3 colors RGB amb l'Ha com a luminància, això l'ha donat la vistositat a la imatge"

Aquestes són les dades tècniques de les imatges processades:
  • Telescopi: Takahashi FS 60
  • Càmera fotogràfica: Moravian G2 8300 Mono
  • Montura: Skywatcher EQ 6 Syn Scan
  • Guiado: Moravian OAG M48
  • Cámara de guiado: ZWO ASI 120 MC
  • Reductor de focal: Takahashi Flattener
  • Baader LRGB 1.25" R: 20x600"-25°C bin 1x1
  • Baader LRGB 1.25" G: 16x600" -25°C bin 1x1
  • Baader LRGB 1.25" B: 14x600"-25°C bin 1x1
  • Baader Ha 7nm 1.25" Ha: 23x1200" -25°C bin 1x1
  • Temps total d'integració: 16 horas
  • Darks: 50, Flats: 30, Bias: 250
si algú té interés en treballar sobre les imatges originals i practicar el processat d'imatges d'astrofotografia, pot descarregar les fonts des d'aquest vincle:

https://www.astrobin.com/rawdata/publicdatapools/119/

Esperem poder veure els vostres resultats😉

diumenge, 27 d’octubre del 2019

Astro-Sortida

Els companys de la SALL, Rubén, Òscar R., Antònio i Fernando van sortir el dissabte amb ganes de fer astronomia de camp.

Els pronòstics eren bons i la  prometia ser bona.

Per desgràcia al principi hi van haver brumes altes que molestaven als que feien astrofotografia i encara que van acabar desapareixent, la humitat va ser extremadament alta.

Valors del "Cel Fosc Meter"

Al final la nit es va mig arreglar i alguna cosa es va poder fer, una nit al camp sota les estrelles sempre acaba essent una bona nit.

dilluns, 21 d’octubre del 2019

Conferència: Voyager-2 30 anys des de Neptú i més enllà

El 30 d'Octubre, al cicle de conferències que "Ciència a l'IEI", el nostre company Josep Mallol ens explicarà l'odissea del viatge de la Sonda Voyager-2.



Aquesta sonda va ser llançada el 20 d'agost de 1977 des de Cap Canaveral en direcció cap a Urà i Neptú als que va tenir la major aproximació als anys 1986 i 1989, respectivament.


A l'igual que la seva sonda germana, la Voyager-1, aquesta porta un disc amb sons de la terra i imatges de la vida al nostre planeta, un missatge a l'Univers.

En aquest vídeo podeu sentir els sons gravats


i en aquest altre es poden veure les imatges que inclou.


Si en voleu saber més del viatge de la Voyager-2 no falteu el dimecres 30 a les 19:30, a l'Aula Magna de l'IEI

dilluns, 14 d’octubre del 2019

Nebuloses Nord-Amèrica i Pelicà

El nostre company Antònio Mòdol ens comparteix la seva última astrofotografia que mostra la Nebulosa Nord-Amèrica (NGC7000)  i la Nebulosa del Pelicà (IC5067).

Ambdues es troben a la Constel·lació del Cigne i formen part d'un núvol de gas d'hidrogen ionitzat i il·luminat per l'estrella Deneb.



L'Antònio ens comenta:

"La foto està feta a l'última sortida a Àger. 

Estan fetes amb una càmera reflex Nikon D5300 i un objectiu 70-300 Tamrom configurat a 180mm de focal. En total són 48 fotos d'entre 1'5 minuts a 3.5minuts, amb ISO1600 i F7.1 No he fet servir darks.

L'apil·lat integra 1 hora i 25 minuts d'exposició, fet amb el programa Sequator i el post-processat amb el programa Fitswork"

La muntura que va fer servir el nostre company, és una EQ-Mon, equivalent a una EQ-4 i que s'ha motoritzat ell mateix. L'Antònio és tot un manetes fent astro-bricolatge, també ha dissenyat una muntura per al seguiment d'estrelles  i que podeu trobar a la següent entrada del nostre bloc.



Enhorabona Antònio!!

diumenge, 13 d’octubre del 2019

IC1396 - La trompa d'elefant!

La nebulosa IC1396 és una barreja gasos brillants i núvols de pols que es troben a la constel·lació Cefeu a gairebé 3.000 anys llum del nostre planeta, allà el  ostre company Rubèn Monclús ha apuntat el seu telescopi i càmara per a obtenir una magnífica astrofotografia de la regió.

Ruben: "És la suma de 190 minuts en H-alfa des de Puigverd de Lleida i només 75 minuts en RGB per problemes d'empanyament. La vaig fer a Àger fa dos caps de setmana amb els companys de la SALL;  l'Antonio, el Gerard i el Manel.
  • Telescopi Celestron Edge HD 925 amb Hyperstar (F2.3).
  • Càmera principal ASI 071MC Pro refrigerada a -17ºC, filtre H-alfa d'uns 11 nm
  • Programa de captura Astro Photography Tool.
  • Muntura Skywatcher AZ-EQ6 guiada amb un refractor acromàtic de la mateixa marca de 80mm de diàmetre i 400 mm de distància focal.
  • Càmera guia ASI 120MM, controlada amb el programa PHD2."

 Enhorabona Rubèn!


dissabte, 12 d’octubre del 2019

NGC-7331 i el Quintet d'Stephan

El nostre company a la SALL, el Jordi González, ens comparteix el seu últim treball, una fantàstica astrofotografia on es pot veure la galàxia NGC-7331 i el Quintet d'Stephan.

A més com sempre ens explica amb detall el procés de com la va obtenir al seu bloc. No deixeu de visitar-lo.



https://eluniversodesdecielourbano.blogspot.com/2019/10/galaxia-ngc-7331-y-quinteto-de-stephan.html


Enhorabona Jordi

dissabte, 5 d’octubre del 2019

Cràters en femení

A la Lluna podem trobar més de 300.000 craters, dels quals uns 1.500 han estat batejats amb el nom d'algun personatge famós. De tots aquests cràters només 28 reben el nom d'una dona.

En honor a elles aquí teniu el següent llistat

1. Adela Blagg (1858-1944) -  https://en.wikipedia.org/wiki/Blagg_(crater)
2. Agnes Mary Clerke (1842-1907) - https://en.wikipedia.org/wiki/Clerke_(crater)
3. Amelia Earhart (1898 - 1937) - https://www.bbc.com/mundo/..._luna_crater_nuevo_lp
4. Annie Jump Cannon (1863-1941) - https://en.wikipedia.org/wiki/Cannon_(crater) 
5. Anne Sheepshanks (1789-1876) - https://en.wikipedia.org/wiki/Sheepshanks_(crater) 
6. Annie Scott Dill Russell (1851-1928)  - https://en.wikipedia.org/wiki/Maunder_(lunar_crater)
7. Antonia Caetana Maury (1866–1952) - https://en.wikipedia.org/wiki/Maury_(crater)
8. Catherine Wolfe Bruce (1816-1900) - https://en.wikipedia.org/wiki/Bruce_(crater)
9. Carolyn Herschel (1750-1848) - https://en.wikipedia.org/wiki/C._Herschel_(crater)
10. Christa McAuliffe (1948–1986) - https://en.wikipedia.org/wiki/McAuliffe_(crater) 
11. Emmy Noether (1882–1935) - https://en.wikipedia.org/wiki/N%C3%B6ther_(crater)
12. Gerty Theresa Radnitz Cori (1896-1957) - https://en.wikipedia.org/wiki/Cori_(lunar_crater)
13. Henrietta Swan Leavitt (1868–1921) - https://en.wikipedia.org/wiki/Leavitt_(crater)
14. Hypatia of Alexandria (415 AD) - https://en.wikipedia.org/wiki/Hypatia_(crater)
15. Judith Arlene Resnik (1949–1986) - https://en.wikipedia.org/wiki/Resnik_(crater)
16. Kalpana Chawla (1961-2003) - https://en.wikipedia.org/wiki/Apollo_(crater)
17. Lise Meitner (1878–1968) - https://en.wikipedia.org/wiki/Meitner_(lunar_crater) 
18. Louise Freeland Jenkins (1888–1970) - https://en.wikipedia.org/wiki/Jenkins_(crater) 
19. Maria Mitchell (1818–1889) - https://en.wikipedia.org/wiki/Mitchell_(crater)
20. Maria Skłodowska-Curie (1867-1934) - https://en.wikipedia.org/..._(lunar_crater)
21. Mary Proctor (1862-1957) - https://en.wikipedia.org/wiki/Proctor_(lunar_crater) 
22. Mary Fairfax Somerville (1780–1872) - https://en.wikipedia.org/wiki/Somerville_(crater) 
23. Nicole-Reine Etable de la Briere Lepaute (1723–1788) -  https://en.wikipedia.org/..._(crater)
24. Priscilla Fairfield Bok  (1896-1975) - https://en.wikipedia.org/wiki/Bok_(lunar_crater)
25. Saint Catherine of Alexandria (415 AD) - https://en.wikipedia.org/wiki/Catharina_(crater)
26. Sofia V. Kovalevskaya (1850–1891) - https://en.wikipedia.org/wiki/Kovalevskaya_(crater)  
27. Valentina Tereshkova (nascuda 1937) - https://en.wikipedia.org/wiki/Tereshkova_(crater)
28. Williamina P. Fleming  (1857-1911) - https://en.wikipedia.org/wiki/Fleming_(crater)


Podeu trobar informació detallada sobre els noms dels cràters én aquest vincle:
https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_craters_on_the_Moon

Dia Internacional per a la observació de la Lluna

International Observe the Moon Night (InOMN) és un esdeveniment de divulgació pública anual patrocinat per la missió Lunar Reconnaissance Orbiter i altres organitzacions astronòmiques de la NASA i que fomenta l’observació, l’apreciació i la comprensió de la nostra Lluna i la seva connexió amb la ciència i l’exploració planetària.

La SALL us convida a sortir avui a mirar la Lluna quan passejeu pel carrer o si en sortiu a la terrassa  de casa i que ens expliqueu la vostra experiència al nostre perfil de Facebook