El nostre company, Josep Mallol, va oferir una interessant xerrada a l'IEI amb títol "Voyager 2: 30 anys des de Neptú i més enllà"
J. Mallol: "Des de Laplace i Poincaré a Minovitch i Flandro, molts han contribuit a programar, elaborar, i fer realitat la més gran missió d'exploració de la humanitat: el projecte Voyager als planetes gegants exteriors del sistema solar. Amb tecnologia dels anys 70, que molts diuen que era la més sòlida, eficaç i duradora, les naus Voyager van descobrir literalment nous mons. Van fer en 12 anys més descobriments que en tota la història de la humanitat. En la xerrada tractaré de detallar una mica, sense ànim exhaustiu tot aquest periple."
Més informació sobre el viatge de la Voyager-2 a l'entrada anterior al nostre bloc:
Les dades associades a aquest cúmul són impressionants, amb una edat estimada entre entre 13 i 15 mil milions d'anys i situat a uns 25.100 anys llum de la Terra, té una lluminositat d'aproximadament de 500.000 sols.
Ubicació del Cúmul M13 a la constel·lació d'Hèrcules (Programa SkySafari)
Posició respecte al nostre sistema solar i dins de la nostra galàxia (Programa SkySafari)
El nostre company Fernando ens explica com va anar la última sortida.
"A la sortida tenia en ment realitzar dos astrodibuixos, un que pogues mostrar les nebuloses del vel, i l'altre de la nebulosa Nord-Amèrica. Ambdos camps estel·lars es troben ubicats a la constel·lació del Cigne.
En aquesta entrada només em centraré al primer astrodibuix.
Astrodibuix de les Nebulosess dels Vels
Les nebuloses dels Vel (NGC6960, NGC 6994 i NGC 6995) són el resultat d'una Supernova que es va donar fa uns 5.000~8.000 anys, i encara que no està clar la distància de la terra s'estima que deu ser uns 1470 anys llum. Està format per dues nebuloses en forma d’arc i on amb visual es poden observar estructures en forma de filaments, motiu pel que reben el seu nom.
La localització d'aquestes nebuloses és a la constel·lació del Cigne.
Nebuloses del Vel a la constel·lació del Cigne (Programa SkySafari)
en aquesta altre figura es pot observar la seva ubicació respecte al nostre sistema solar.
Ubicació respecte al sol a la nostra galàxia (Programa SkySafari)
N'hi ha dues formacions principals:
El Vel de l'Est (NGC 6992, NGC 6995) és una nebulosa amb una estructura allargada en forma d'arcada lluminosa i amb les vores clarament definides si s'observa amb un telescopi. Es troba fàcilment fent servir un filtre UHC i mostra una estructura complexa i fina amb molts de filaments foscos i brillants.
El Vel de l'Oest (NGC 6960) es troba just darrere de l'estrella de magnitud 4.2 (52 Cyg). La seva part sud és feble i es podria assimilar com una "cua de guineu". La part nord és molt més brillant i prima.
Detalls de les nebuloses (Programa SkySafari)
Entre els dos vels n'hi ha unes altres nebuloses, NGC 6974 i NGC 6979 que són bastant més difícils d'observar però que vaig arribar a intuïr.
La nebulosa de l'est ja la vaig dibuixar fa uns anys, a un altre sortida amb els companys, però sempre he tingut al cap el poder fer un dibuix de gran camp que pogues mostrar-les les dues i enmarcardes dins de la regió estel·lar.
Dibuix fet al 2016 del vel est
En aquesta ocasió i per poder abastar més camp he fet servir un telescopi refractor Bresser AR-152S, dos oculars, el Panaview 38mm 70º (que dona 3.55º) per a tenir la visió de gran camp i el UWAN 16mm (amb 1.75º) per als detalls més precissos. També he emprat dos filtres, el Televue Nebustar Bandmate i el Baader OIII. El motiu de fer servir filtres és que millora notablement el contrats de les nebuloses facilitant en gran mesura la seva visió.
Telescopi emprat
La major dificultat del dibuix està en evitar enlluernar-se mentre s'està dibuixant, s'ha de tenir present que cal estar a les fosques i fer servir la mínima llum possible per mantenir l'aclimatació de l'ull a la foscor. A més, dibuixem en "negatiu", es a dir, el que veim a l'ocular en color blanc el traslladem al paper mitjançatn els llapis, de color fosc. Quan finalment es passa a l'ordinador es fa una inversió de colors per a que s'assembli molt més al que s'ha observat.
La tècnica és bastant simple, primer de tot cal definir el camp estel·lar que servirà de referència a les posicions de les nebuloses. Així les estrelles, en funció de la seva brillantor les he dibuixat fent servir els llapis 2B, HB i 2H. En acabar, amb l'esfumi he traçat les nebuloses, intentant enfosquir les parts més brillants.
He anat canviant d'ocular, del 38mm al 16mm per a poder veure algun detall més fi. Per desgràcia la nit no va ser gaire bona i no es podia observar massa detall.
Un altre handicap a l'hora de fer el dibuix és la posició inicial de les nebuloses, en aquesta sessió gairebé al zenit. Això feia que la posició de l'ocular quedara a una alçada molt baixa forçant-me a estar la major part del temps de genolls, amb els conseqüents comentaris divertits dels companys sobre la meva futura salut lumbar.
Finalment tras 1h30 fent el dibuix he obtingut el resultat el que us he mostrat a l'inici del text.
Com a complement us deixo uns vídeo d'aquestes nebuloses fet amb les dades del Telescopi Espacial Hubble"
Gerard: "la clau del resultat ha estat la combinació dels 3 colors RGB amb l'Ha com a luminància, això l'ha donat la vistositat a la imatge"
Aquestes són les dades tècniques de les imatges processades:
Telescopi: Takahashi FS 60
Càmera fotogràfica: Moravian G2 8300 Mono
Montura: Skywatcher EQ 6 Syn Scan
Guiado: Moravian OAG M48
Cámara de guiado: ZWO ASI 120 MC
Reductor de focal: Takahashi Flattener
Baader LRGB 1.25" R: 20x600"-25°C bin 1x1
Baader LRGB 1.25" G: 16x600" -25°C bin 1x1
Baader LRGB 1.25" B: 14x600"-25°C bin 1x1
Baader Ha 7nm 1.25" Ha: 23x1200" -25°C bin 1x1
Temps total d'integració: 16 horas
Darks: 50, Flats: 30, Bias: 250
si algú té interés en treballar sobre les imatges originals i practicar el processat d'imatges d'astrofotografia, pot descarregar les fonts des d'aquest vincle:
Els companys de la SALL, Rubén, Òscar R., Antònio i Fernando van sortir el dissabte amb ganes de fer astronomia de camp.
Els pronòstics eren bons i la prometia ser bona.
Per desgràcia al principi hi van haver brumes altes que molestaven als que feien astrofotografia i encara que van acabar desapareixent, la humitat va ser extremadament alta.
Valors del "Cel Fosc Meter"
Al final la nit es va mig arreglar i alguna cosa es va poder fer, una nit al camp sota les estrelles sempre acaba essent una bona nit.
El 30 d'Octubre, al cicle de conferències que "Ciència a l'IEI", el nostre company Josep Mallol ens explicarà l'odissea del viatge de la Sonda Voyager-2.
Aquesta sonda va ser llançada el 20 d'agost de 1977 des de Cap Canaveral en direcció cap a Urà i Neptú als que va tenir la major aproximació als anys 1986 i 1989, respectivament.
A l'igual que la seva sonda germana, la Voyager-1, aquesta porta un disc amb sons de la terra i imatges de la vida al nostre planeta, un missatge a l'Univers.
En aquest vídeo podeu sentir els sons gravats
i en aquest altre es poden veure les imatges que inclou.
Si en voleu saber més del viatge de la Voyager-2 no falteu el dimecres 30 a les 19:30, a l'Aula Magna de l'IEI
Ambdues es troben a la Constel·lació del Cigne i formen part d'un núvol de gas d'hidrogen ionitzat i il·luminat per l'estrella Deneb.
L'Antònio ens comenta:
"La foto està feta a l'última sortida a Àger.
Estan fetes amb una càmera reflex Nikon D5300 i un objectiu 70-300 Tamrom configurat a 180mm de focal. En total són 48 fotos d'entre 1'5 minuts a 3.5minuts, amb ISO1600 i F7.1 No he fet servir darks. L'apil·lat integra 1 hora i 25 minuts d'exposició, fet amb el programa Sequator i el post-processat amb el programa Fitswork"
La muntura que va fer servir el nostre company, és una EQ-Mon, equivalent a una EQ-4 i que s'ha motoritzat ell mateix. L'Antònio és tot un manetes fent astro-bricolatge, també ha dissenyat una muntura per al seguiment d'estrelles i que podeu trobar a la següent entrada del nostre bloc.
La nebulosa IC1396 és una barreja gasos brillants i núvols de
pols que es troben a la constel·lació Cefeu a gairebé 3.000 anys llum
del nostre planeta, allà el ostre company Rubèn Monclús ha apuntat el seu telescopi i càmara per a obtenir una magnífica astrofotografia de la regió.
Ruben: "És la suma de 190 minuts en H-alfa des de Puigverd de Lleida i només 75 minuts en RGB per problemes d'empanyament. La vaig fer a Àger fa dos caps de setmana amb els companys de la SALL; l'Antonio, el Gerard i el Manel.
Telescopi Celestron Edge HD 925 amb Hyperstar (F2.3).
Càmera principal ASI 071MC Pro refrigerada a -17ºC, filtre H-alfa d'uns 11 nm
Programa de captura Astro Photography Tool.
Muntura Skywatcher AZ-EQ6 guiada amb un refractor acromàtic de la mateixa marca de 80mm de diàmetre i 400 mm de distància focal.
Càmera guia ASI 120MM, controlada amb el programa PHD2."
El nostre company a la SALL, el Jordi González, ens comparteix el seu últim treball, una fantàstica astrofotografia on es pot veure la galàxia NGC-7331 i el Quintet d'Stephan.
A més com sempre ens explica amb detall el procés de com la va obtenir al seu bloc. No deixeu de visitar-lo.
A la Lluna podem trobar més de 300.000 craters, dels quals uns 1.500 han estat batejats amb el nom d'algun personatge famós. De tots aquests cràters només 28 reben el nom d'una dona.
International Observe the Moon Night (InOMN) és un esdeveniment de divulgació pública anual patrocinat per la missió Lunar Reconnaissance Orbiter i altres organitzacions astronòmiques de la NASA i que fomenta l’observació, l’apreciació i la comprensió de la nostra Lluna i la seva connexió amb la ciència i l’exploració planetària.
La SALL us convida a sortir avui a mirar la Lluna quan passejeu pel carrer o si en sortiu a la terrassa de casa i que ens expliqueu la vostra experiència al nostre perfil de Facebook