dimarts, 2 de juny de 2020

Nebulosa de l'Anell des de Lleida ciutat

Una fantàstica astrofotografia de la Nebulosa de l'Anell (Messier M57) feta pel nostre company Manel Merigo des del balcó de casa seva.


"Esta nebulosa dista entre 2000 y 5000 años luz de la Tierra y mide alrededor de 1 año luz de diámetro. Consiste en la envoltura expulsada por una estrella moribunda. La estrella central es una enana blanca muy caliente,  pero que fue más grande que el Sol.

Se trata de una sola toma de 120" capturada con la cámara ZWO asi290mc (cámara principalmente para uso planetario).

Para mitigar el ruido producido por la ganancia aplicada, le he restado un master Dark.

El telescopio utilizado es un celestron c8 (Schmidt-Cassegrain) con reductor de focal F6.3. El procesado mediante Pixinsght y Fitswork.

La imagen no es gran cosa, pero demuestra el potencial de las cámaras planetarias, para ciertos objetos de cielo profundo que requieren muchos aumentos."

diumenge, 31 de maig de 2020

Calendari Juny 2020

Entrem en nou mes, presentem la pàgina de Juny del calendari Sall, amb una magnífica imatge del nostre company i soci Rubèn Monclús, una magnífica foto de la nebulosa IC1318.

També trobareu les efemèrides mes rellevants indicades en els díes del mes.

Esperem que us agradi



Cometa C/2017 T2 Panstarrs des de Lleida

Una fantàstica astrofoto feta pel nostre company Manel Merigo del Cometa Panstarrs


"Cometa Panstarrs desde la ciudad de Lleida, en su máxima aproximación aparente al dúo de galaxias m81 y m82.

Para el procesado he tenido que apilar el cometa por un lado y las galaxias y estrellas por otro. Luego los he procesado por separado y finalmente he sumado las dos imágenes, todo ello usando el software Pixinsight.

La imagen es el resultado de apilar 35 lights de 180" a 800 ISO, con darks, bias y flats.
El equipo utilizado es un refractor SW 80ED + reductor/aplanador 6.3 + CANON 450D, sobre montura Celestron AVX."

dimecres, 27 de maig de 2020

Caçant supernoves

El nostre company Gerard Tartalo ens explica la seva sortida a la caça de supernoves.



"Com alguns ja sabreu, el 06/05/2020 va esclatar una supernova a la Galàxia M61, adjunto les dades fotomètriques i la foto que li vaig fer el 20/05/2020 des del balcó de casa (com de costum últimament😅).

Son 50 tomes de 6 segons (5 minuts totals) amb la càmera  Zwo Asi 290mc a unity gain (351) i 750mm de focal mal estacionades i sénse autoguiar."


diumenge, 24 de maig de 2020

Les fases de Venus

El nostre company Antònio Mòdol ens comparteix una composició de fotos del planeta Venus.


"Hola companys , el passat divendres 22 vaig acabar la serie de fases de Venus. Volia agafar la conjunció amb Mercuri pero malauradament  des del meu observatori particular 😅 la alçada minima encara tenia massa llum i no era visible .  Totes les  tomes són de vídeos de 3 a 5 minuts fets amb la càmera reflex, el telescopi  N250x1200, barlow x2'5 i allargador.
PS , el Sol no es meu , ojala pugues fer algo aixi   🙄"


dimarts, 19 de maig de 2020

Astronomia des del balcó


Un altre sortida al blacó per fer astronomia, de part del nostre company José M. Pérez.

-------

Començo a les 22.30.
Els objectius d’avui són dos: calcular el camp visual real i la magnitud estel·lar màxima del meu Swarovski 80 ATS amb ocular 25-50 i observar amb ell i els prismàtics 11x70 els objectes estudiats fins ara només amb prismàtics i començar a observar la zona de sagitari i escut.
L’estudi postobservació el faré amb el programa Cartes del Cel, els treballs de S. Tonkin (Sky at Night), Ph. Harrington (Astronomy) i el llibre Atlas of the Messier Objects (Highlights of the deep sky) de Ronald Stoyan i altres autors.

Aquest telescopi és molt conegut entre els ornitòlegs per la seva qualitat òptica.

Els valors de fàbrica diuen que el camp és de 42 m a 1000 m de distància (a 25 augments) i 21 m amb el de 50 augments. De forma fàcil es pot comprovar que l’ocular dóna un camp de 2,4º a 25 augments i 1,2º a 50 augments.

Els valors que he obtingut observant la zona d’Aldebaran i V539-Lyr són 2º i 1,5º, una mica diferents als valors de fàbrica, però no massa.







Els valors dels fotòmetres durant la nit van ser:

HORA   FOTÒMETRE     45ºNE      TEMP. IR       TEMP AMB. (ºC)  HUM RELATIVA (%)
22:30          TAS                   18,01                   1,67               24,1                                    ???
23:05         TAS                    18,46                   1,09               ???                                      ???
23:51         TAS                    18,87                   0,05               ???                                      ???
02:30         SQM                   19,66-19,68         ???                21,3                                    63

Repasso els objectes dels darrers dies amb el telescopi. Com és acodat i no té cercador em costa una mica trobar els objectes: escorpí i Ofiüc.

M80, molt contrastada a x50, petiteta.

M4, molt difusa. Ronald Stoyan explica a “Atlas of the Messier Objects” que és l’únic cúmul on Messier va identificar estrelles. És el cúmul globular més proper al sol (5000 ly –light years, anys llum-), 2000 sobre el pla de la mateixa i 25900 ly del centre galàctic.

Això dels cúmuls globulars és important entendre on són, doncs poden tenir edats molt grans, aquest en concret 12.000 milions d’anys..



M107, molt dèbil, inclús a x50.
M10 i M12 dos cúmuls globulars veïns, separats “només” una mica més de 4.000 ly (anys llum).  Ch. Messier va descobrir M9, M10 i M12 les nits del 28, 29 i 30 de maig de 1764 (M11 va ser descobert per Gottfried Kirch el 1681).

IC4665. Aquest cúmul obert està a 1.400 ly. Fa 45 minuts d’arc i es veu molt bé amb qualsevol de les dues combinacions d’ocular, encara que m’agrada més a x25.
M14, cúmul globular dèbil.
No observo la nebulosa NGC6572 de magnitud 8.

M57, la nebulosa de l’anell (The ring nebula), fantàstica i fàcil de trobar. Amb els prismàtics no la veia i a Paules té aspecte estel·lar. Amb aquest 80 es veu perfectament la forma d’anell. La veig rodona, però realment fa 86”x62”, és el·líptica. Antoine de Darquier, el 1779 va escriure “is very dull, but perfectly outlined, as large as Jupiter and looks like a fading planet”, primer cop que es defineix una nebulosa planetària. Fins a finals del segle XIX es va pensar que l’halo estava format per estrelles. Tinc més informació sobre l’evolució d’aquests objectes al bloc de l’institut (https://blocs.xtec.cat/oaia/2019/06/26/visita-fills-i-filles-del-nostre-professorat-25-de-juny-de-2019/)

M56, fàcil de trobar des de M57.

Després aniré a M27, la nebulosa Dumbbell (manuelles). Aquests camins me’ls va ensenyar Juli Vallory a Àger fa temps i ara em venen a la memòria. M27 està majestuós, és la nebulosa Dumbell, de 8’x5,6’. (M57 -> M56 ->M27). M27 és una altra nebulosa planetària, la primera descoberta per Ch. Messier. El darrer valor de la distància al sol es va obtenir amb dades del telescopi Hubble (1.350 ly).
 Pel camí passem per Albireo, una estrella doble al cigne que serà el primer test òptic del telescopi. Albireo es coneix com l’estrella blaugrana per ser una doble vermellosa i blavosa. Sorpresa, jo veig uan estrella groga molt brillant i una blava més dèbil. Consulto wikipedia anglesa i en efecte, el Swarovski no s’equivoca. Llavors, per què blaugrana?
Aquesta prova li dona un 10 a la qualitat òptica del telescopi, important tenint en compte el preu.
Aquesta doble té les seves components separades 35 segons d’arc. Calculo que el límit de resolució del telescopi déu estar pels 10-15 segons, però a ull, sense fórmules.

Seguim:
M71, cúmul globular molt dèbil, a sagita.

M11, el cúmul de l’ànec a l’escut. He arribat des d’Altair, un moviment llarg però fàcil, de nord a sud seguint el mateix paral·lel. Al llibre de Stoyan es pot llegir que el nom és degut a Admiral Smith: “This object, which somewhat resembles a Flight of wild ducks i shape, ...) Està format per 2900 estrelles, amb una densitat de 2,4 estrelles per any llum cúbic.

M52, cúmul obert a Cassiopea, al límit de la contaminació lumínica de Lleida.

Torno a M11 i faig un recorregut per l’escut i Sagitari que he après altres estius. És semblant a la ruta que l’amic July Vallory denomina seqüència 5.3 al seu blog “Marató Messier de Memòria” (https://apuntsmmm.wordpress.com/sequencia-5-3/):

M16 (la nebulosa de l’àguila), M17 (la nebulosa omega o del cigne), M18 (cúmul obert), M23 (cúmul obert), M24 (un núvol estel·lar, “star cloud”, M25 (cúmul obert), M21 (cúmul obert), M20 (la nebulosa trífida), M8 (la nebulosa de la llacuna), M28 (cúmul globular), M22 (cúmul globular), M6 (el cúmul de la papallona, obert) i M7 (cúmul obert).
D’aquesta darrera part teniu molta informació al blog de Juli.
I cap galàxia? Doncs si, cap galàxia. Aquests dies només estic prop del pla de la nostra galàxia.

Via Làctia a escut i sagitari.


Via Làctia sobre el Turbon

sagitari-oest

I ja s’acaba l’observació per avui, però amb dos objectes fantàstics: Júpiter (amb els quatre satèl·lits galileans) i Saturn amb el seu gran Tità.

Són les 02:39, ja és hora d'anar a dormir.

dilluns, 18 de maig de 2020

La ISS sobre Lleida

El nostre company Gerard Tartalo ens mostra una imatge de l'Estació Espacial Internacional passant per Lleida.


"La foto està presa a les 4:45h, amb el tubo a l'espatlla, mirant pel buscador 8x50 invertit i amb barlow x3 (2.250mm de focal😱) es un sol frame, l'únic que ha quedat mitg be de tot el vídeo de 8GB"