Trànsit de Mercuri

Mirar al sol directament és molt perillós, només es pot fer amb les precuacions adequades i amb els dispositius adients!
Avui es produeix una de les activitat astronòmiques més emocionants de l'any, el trànsit del planeta Mercuri davant del Sol i que només es podrà tornar a veure d'aquí a 13 anys.

Mercuri és el planeta més proper al Sol i a més per la seva reduïda dimensió l'únic que es podrà arribar a veure és un puntet movent-se per davant de l'esfera solar.

En aquest gràfic es pot veure la visibilitat del trànsit en funció de la regió.

Imagen: IGN (vía ElTiempo.es)

Els nostres companys han sortir a la caça del trànsit encara que el temps no ha acompanyat gaire.

Jordi González Al final no he pogut fotografiar bé el transit de Venus. No he pogut enfocar correctament la càmera i el que jo pensa que eren unes taquetes solars a resultat ser el planeta desenfocat 😭😭. A més els núvols tampoc hi han ajudat gaire. Observant a traves de l’ocular de 40mm i de 20mm si que he pogut gaudir d’aquest fenomen astronòmic.

Equip: Newton 200/1000 F5 + Canon EOS 1300D + NEQ 6.
Filtre solar de diametre 150 adaptat al tub de 200.

Telescopi del nostre company Jordi González intentant capturar el trànsit.

Filtres emprats pel Jordi González

En tot cas aquí estan les millors fotos que he pogut aconseguir de un total de 150. Les he retocat una mica amb el PixInsigth.

Víctor Carabantes: Fotografies que vaig poguer fer tot i els núvols prims. Estan fetes amb el mòbil adaptat a ocular, fent servir un telescopi refractor D66/F400 f/6.0 i amb filtre solar

 Telescopi del nostre company Víctor Carabantes.

Captura del trànsit feta pel nostre company Víctor Carabantes.
 

---

Imatges en directe des de la NASA

La Via Làctia

Fantàstica astrofoto feta pel nostre company Gerard Tàrtalo

Gerard: "Making astrophotography under Milky Way, Àger, Lleida, on darkness sky. 6h total exposure, Canon eos 600D modified and cooled"

Rupes Altai - La Muralla de la Lluna

La crònica d'una observació des de la terrassa pel nostre company.

Fernando: Aquest diumenge, al sortir a la terrassa em va sorprendre lo bé que es veia la Lluna, havia estat bufant molt d'aire durant el dia i això va ajudar a netejar el cel. Així que no m'en vaig poder estar de treure el telescopi a la terrassa i apuntar-hi amb els llapis preparats.

La visió de la Lluna amb telescopi sempre és aclaparadora, la quantitat de detalls que s'arriben a veure fa que sigui difícil parar-se només a una lloc determinat. Et pots passar hores mirant i reseguint les diferents estructures lunars. Però la meva intenció era un altre, plasmar en paper alguna regió que em cridés l'atenció. Revisant els Atles i reseguint el terminador de la Lluna, el lloc on les ombres que produeix la llum del sol són més definides, vaig arribar a la zona del Cràter Picolomini on s'inicia una formació espectacular, Rupes Altai també coneguda com la Muralla de la Lluna.

El dibuix el vaig fer amb el Meade SCT-8" amb visió binocular i oculars 14mm 70º. El temps total va ser d'una hora, que s'em va passar volant.

Rupes Altai té una llargada de més de 400 quilòmetres, des de la paret occidental, dominada pel cràter Piccolomini, fins al cràter Catharina. L'alçada mitjana és d'uns 1.500m però hi han punts on pot arribar fins als 3.000m. Rep el seu nom d'una extensa cordillera a l'Àsia central, el Masis d'Altai, que s'estén per territoris de Rússia, Mongòlia, Xina i Kazajistan.

Rupes Altai es va originar a conseqüència de l'impacte d'un meteorit que va ser el causant de formar la conca de Mare Nectaris. La col·lisió va provocar violents moviments sísmics i plegaments que van generar l'anell que es pot veure al voltant del mare i del que Rupes Altai és l'últim vestigi.

 Detall de l'orografia  Lunar - Font Atlas of the Moon - Antonín Rükl

 Imatge obtinguda per NASA / LRO_LROC_TEAM - via Wikimedia Commons

En aquest vídeo teniu la visió que la sonda Kaguya ens va proporcionar de Rupes Alta, simplement espectacular!

Nebulosa Dumbbell - M27

Una magnífica astrofotografia feta pel nostre company Antònio des de la finestra de casa seva, a Lleida.

Antònio: "Hola companys, a l'última sortida em queixava que la nebulosa del anell em quedava molt petita, i els companys em van aconsellar provar amb la Dumbbbell. Dit i fet, la nit de la castanyada des de la finestra de casa apuntant cap a M27.

• 10 fotos de 120 segons amb Darks , bias i flats
• Cámara Nikon 5300 - ISO800
• Telescopi 90 X 900
• Montura EQ-Mon1
• Filtre UHC
• Processat amb el programa DSS"

 Nebulosa Dumbbell

Astrodibuix - Nebulosa Amèrica del nord

El nostre company Fernando ens acaba el relat iniciat en aquesta altre entrada (Nebuloses del Vel) amb el segon astrodibuix que va fer.

"Com ja vaig comentar, tenia al cap fer un astrodibuix de la Nebulosa Amèrica del Nord (NGC7000), aprofitant que en aquesta època de l'any encara està alta i això permet una visió més neta al haver-hi menys atmòsfera pel mig.

Astrodibuix de la Nebulosa Amèrica del Nor

Aquesta nebulosa es troba a la cua del Cigne i la seva visió amb telescopi és realment espectacular. Cal tenir present, però, que és una nebulosa molt gran, ocupa més o menys la mateixa àrea que la Lluna, per lo que es necessari molt pocs augments per poder abastar-la sencera.

Nebulosa Amèrica del Nord a la constel·lació del Cigne (Programa SkySafari)

Fins i tot, fent servir un filtre UHC es pot arribar a veure sense cap ajuda de telescopis o prismàtics si i som a un lloc realment fosc. Només cal ficar el filtre davnat de l'ull per a veure-la (teniu present que mai es veurà com a les astrofotografies que podeu trobar per Internet).

NGC7000 es troba aproximadament a uns 2.000 anys llum i té una mida d'uns 50 anys llum, lo que ens mostra la seva grandaria.

 

Ubicació respecte al sol a la nostra galàxia  (Programa SkySafari)

La forma ens recorda a Amèrica del Nord, essent la zona més fosca la corresponent al Golf de Mèxic. Aquesta regió fosca és deguda a que hi ha una major densitat de pols interestel·lar que no permet el pas de la llum que genera el gas ionitzat, i que és el motiu pel que la resta de la nebulosa es pot observar.

Astrofotografia de la nebulosa feta pel Gerard Tartalo i Manel Merigó

Com a l'anterior astrodibuix, per fer aquest vaig utilitzar un telescopi refractor AR152-S, en aquest cas, però, només vaig emprar l'ocular Panaview 38mm 70º, degut a és una regió molt i molt extensa. Com a filtres, el Televue Bandmate Nebustar i el Baader OIII.

Pel procés de dibuix he fet com sempre, primer marcar les estrelles més brillants, fent servir un llapis 2B, i a partir d'aquí la resta d'estrelles en funció de la seva brillantor, amb llapis HB i 2H. Per la nebulosa, primer vaig marcar de forma molt suau el seu contorn, i després fent servir un bastonet de cotó, que he carregat amb grafit a un altre paper l'he anat marcant, sempre de forma molt suau.

El temps total per a obtenir el dibuix va ser de 1h.

Ja fa un temps vaig fer una astrofotografia de la zona fent servir la meva càmera i un objectiu de 60mm de focal. La nebulosa es pot veure a la esquerra de la imatge.

Astrofotografia de gran camp de la regió on es troba la nebulosa Amèrica del Nord, a l'esquerra

Sens dubte és un objecte que cal observar sempre que tinguem l'oportunitat."

El Viatge de la Sonda Voyager-2

El nostre company, Josep Mallol, va oferir una interessant xerrada a l'IEI amb títol "Voyager 2: 30 anys des de Neptú i més enllà"

J. Mallol: "Des de Laplace i Poincaré a Minovitch i Flandro, molts han contribuit a programar,  elaborar, i fer realitat la més gran missió d'exploració de la humanitat: el projecte Voyager als planetes gegants exteriors del sistema solar. Amb tecnologia dels anys 70, que molts diuen que era la més sòlida, eficaç i duradora, les naus Voyager van descobrir literalment nous mons. Van fer en 12 anys més descobriments que en tota la història de la humanitat. En la xerrada tractaré de detallar una mica, sense ànim exhaustiu tot aquest periple."

Més informació sobre el viatge de la Voyager-2 a l'entrada anterior al nostre bloc:

https://www.astrolleida.cat/2019/10/conferencia-voyager-2-30-anys-des-de.html

Gran Cúmul d'Hèrcules - M13

Una altre fantàstica astrofotografia del nostre company Jordi González, en aquest cas el Gran Cúmul d'Hèrcules M13).

El Jordi ens comenta:

"La fotografia la vaig fer la matinada del 29 d'Abril del 2019 des de el Secà de Sant Pere (Lleida)

Dades de la fotografia:

• 180 ligths de 45 segons a ISO 800.
• Càmera Canon EOS 1300D ( sense modificar ) + corrector de coma.
• Telescòpi: Newton SW200/1000 F5.
• Muntura: NEQ6 PRO.
• Tub guia EZG-60 + QHY5L .
• Apil·lat i processat amb PixInsight. ( A l'apil·lat hi vaig afegit Flats, Darks i Bias )."

Però si en voleu molta més informació, no deixeu de visitar el seu bloc on trobareu d'una forma molt més detallada com va fer la foto

https://eluniversodesdecielourbano.blogspot.com/2019/10/messier-13.html

Les dades associades a aquest cúmul són impressionants, amb una edat estimada entre entre 13 i 15 mil milions d'anys i situat a uns 25.100 anys llum de la Terra, té una lluminositat d'aproximadament de 500.000 sols. 

Ubicació del Cúmul M13 a la constel·lació d'Hèrcules (Programa SkySafari)

Posició respecte al nostre sistema solar i dins de la nostra galàxia (Programa SkySafari)

Enhorabona Jordi!