divendres, 6 de desembre de 2019

La galàxia M87 i amb sorpresa!

Text del nostre company Jordi González

Comparteixo aquesta fotografia de la galàxia M87 que vaig fer al mes de Març però que encara no havia pogut processar. No és una fotografia que visualment cridi l’ atenció doncs l’únic que hi apareix és un conjunt de galàxies llunyanes poc definides com és el cas d'M87 (53 milions d’anys llum), NGC4476 (55 milions d’anys llum) i NGC4478 (50 milions d’anys llum) entre altres.

 Galàxia M87 - Jordi González
El que m’ha fet il·lusió d’aquesta fotografia és que he pogut fotografiar el JET o raig de plasma energètic que neix del forat negre supermassiu que hi ha al centre de la galàxia  i surt expulsat cap a
l’exterior uns 5.000 anys llum.

Detall del raig de plasma sortint del forat negre supermassiu

El 10 d’Abril del 2019 tots els principals mitjans de comunicació de tot el mon van donar a conèixer una fita que fins aquell moment no s’havia pogut realitzar mai. Per primera vegada a la historia un grup de científics havien pogut fotografiar un forat negre. Amb aquesta fotografia es corroborava la teoria de la relativitat general de Einstein.  Resulta que aquest forat negre fotografiat és el que hi ha al centre de la galàxia M87, el mateix que ha originat el JET que he captat amb aquesta fotografia. 

Si s’analitza la fotografia en sí no és gaire bona, tampoc vaig poder fer un bon seguiment amb la montura, però el fet de poder fotografiar un objecte situat a 53 milions d'anys llum amb d’altres galàxies que també hi apareixen ja és una bona recompensa per les hores de son perdudes i el temps passat amb el processat.

La fotografia és el resultat de apil·lar 38 fotos RAW de 180 segons a ISO 1600, fetes amb una càmera Canon EOS 1300D.

El telescopi emprat és un Newton SW 200/1000 F5  +  Montura NEQ 6 PRO.

Si voleu saber més sobre aquesta sessió de astrofotografia podeu donar un cop d’ull a l’entrada que he fet al meu blog.


Salutacions companys.

dimecres, 4 de desembre de 2019

Nebulosa IC1318 (RGB + H-alfa)

Fa uns dies el nostre company Ruben Monclús ens va ensenyar una magnífica foto de la nebulosa IC1318. Ara es supera afegint al processat les imatges obtingudes fent servir un filtre H-alfa.

Nebulosa IC1318

Les dades de la versió actual:
  • Càmera principal - ASI071MC
  • Telescopi - Schmidt Cassegrain Edge HD 925 amb Hyperstar que el converteix a F2.3.
  • Muntura - Skywatcher AZ-EQ6
  • Tub guia - Refractor acromàtic 80mm i 400mm de distància focal
  • Càmera de guiat - ASI 120MM.
  • La imatge és una composició de RGB i H-alfa. Les fotos en RGB les vaig fer el dia 4 d'agost (i que podeu veure en aquesta altre entrada al bloc) des de la vall de Mateo, i van ser un total de 17 fotos de 300 segons a guany 0 i a -14 graus centígrads (la càmera està refrigerada).
  • Les fotos amb filtre  H-alfa les vaig fer des de Puigverd de Lleida el dia 24 d'agost, i van ser un total de 24 fotos de 300 segons a guany 0 i -14 graus centígrads.
Equipament emprat per les fotos RGB

Com sempre espectacular!

dilluns, 2 de desembre de 2019

Cràter Gutenberg

Relat del nostre company Fernando.

Després d'uns dies bastant dolents per fer astronomia, per fi vam tenir una estona sense núvols i amb la Lluna creixent davant de la terrassa, no queda res més que treure ràpidament el telescopi per fer-hi una ullada. Quan observo la Lluna normalment faig servir un Schmidt-Cassegrain de 8" juntament amb un visor binocular. Això permet una observació molt còmoda, al fer servir els dos ulls, i amb un efecte 3D impressionant.

Telescopi preparat per l'acció

Detall del visor binocular.


Al mirar pels oculars, el primer que em va cridar l'atenció va ser una estructura de cràters en forma de ganxo. Consultant l'Atles de la Lluna descobreixo que correspon al cràter Guttenberg. Vaig fer una foto amb el mòbil que no serveix de gaire però que mostra molt bé el que vull dir.


Aquest forma tan curiosa va ser la que em va decidir a agafar els llapis i dedicar una hora a fer el següent dibuix.
https://flic.kr/p/2hU2pkP

Cràter Gutenberg

El Cràter Gutenberg, de 74km de diàmetre i 2,3km de profunditat, es troba ubicat en el bord oest del Mare Fecunditatis. Al sisè dia de llunació és visible a prop del terminador i destaca principalment per mostrar un altre cràter que s'endinsa en ell a la seva part més oriental, el Gutenberg E, i que és el que dona la forma de ganxo que em va cridar l'atenció.

Un aspecte curiós d'aquest cràter és el fet de que el seu acompanyant, el Gutenberg C (al dibuix apareix a dalt) és un cràter molt més vell que el propi Gutenberg. Aquest fet infringeix la regla general de que els cràters més joves són de mida inferior als més vells ja que en aquest cas Gutenberg, que és més jove, té una mida major que Gutenberg  C que és més antic i té una mida de 45km de diàmetre.

La següent imatge, més ben feta que no la del mòbil, mostra una fotografia de la zona.

http://www.chamaeleon-observatory-onjala.de/mondatlas-2-en/bilder/22prozent/008-glocensius-gutenberg-0037.png
Foto feta pel Franz Hofmann + Wolfgang Paech, a l'Observatori Chamaleon

Per acabar i com sempre us recomano que no perdeu l'ocasió de fer servir el telescopi i observar amb ell. 

Fernando

dilluns, 18 de novembre de 2019

Practicant l'astrodibuix - Cràter Neper

Qualsevol aficionat a l’astronomia pot realitzar un astrodibuix, només cal un llàpis,  paper i un moment per passar davant de l’ocular del telescopi. Una vegada decidits a fer-ho d’entre tots els objectes que tenim accessibles amb el telescopi, sense cap mena de dubte el que ens dona moltes més facilitats i oportunitats, és la Lluna, ja que no cal adaptació a la foscor per lo que ens facilita molt el veure que estem dibuixant.

Per contra, és possiblement l’objecte més difícil de dibuixar. Quan mirem per l’ocular la quantitat de detalls que podem arribar a veure és senzillament immens i això fa que ens puguem sentir aclaparats i desanimats a l’hora de començar l’astrodibuix.

De totes maneres, no cal ser un professional del dibuix per a tenir un bon resultat, només cal dedicar una estona i intentar representar de la millor manera possible el que veiem, la pràctica ens donarà la facilitat per fer-ho. A més hem de tenir present que al cas de dibuixar la Lluna el temps que dediquem juga en contra, ja que a mesura que van passant les hores les ombres de la Lluna canvien i el que veiem a l’iniciar el dibuix, ha variat respecte del que arribem a veure al final de la sessió, per això cal ser ràpids i no perdre’ns a la immensitat dels detalls.

Per això si volem ser ràpids i a la vegada tenir facilitat per dibuixar cal practicar i com a tot , la millor manera de practicar l’astrodibuix és dibuixant. La pràctica la podem aconseguir cada dia prenent com a base una foto de la Lluna de les que podem trobar per Internet i a la que podrem dedicar tot el temps que necessitem o fins i tot fer-ho a estones lliures.

L’astrodibuix que comparteixo amb vosaltres és un exercici de pràctica, fent servir com a model el Cràter Neper i essent aquest el resultat obtingut.

https://flic.kr/p/2hMAP15
  
Astrodibuix del Cràter Neper

Aquest cràter rep el seu nom en honor al matemàtic escocès John Napier (també conegut com Neper)  (1550-1617), i que va ser el primer en definir els logaritmes.

El Cràter Neper es troba ubicat l'extrem sud del Mare Marginis i té un diàmetre d’aproximadament 144Km. Però el que realment fa que sigui realment interessant és que aquest cràter NO és visible facilment des de la Terra, si no que al trobar-se al llimb oriental de la Lluna només s’arriba a veure a les libracions lunars.

Les libracions són petites oscil·lacions al moviment de la Lluna que es produeixen quan segueix la seva òrbita el·líptica al voltant de la Terra. Per aquest motiu, el cràter Neper només és visible durant algunes hores després de la Lluna plena, i comença a desaparèixer unes 10h després de començar la fase minvant.



Si hi som al moment propici i aconseguim apuntar adequadament el telescopi el que s'arriba a veure  és el que mostra la següent astrofotografia


Per a la pràctica d'astrodibuix he fet servir la foto del cràter que trobem a la Wikipedia.

Neper LROC.jpg
By LROC - https://the-moon.wikispaces.com/Neper, Domini públic, Vincle

A continuació i com a complement a aquesta entrada al bloc podeu veure un vídeo de la Sonda Kaguya quan va passar sobre el Cràter Neper. Una vista fantàstica del relleu de la Lluna i del Cràter Neper en particular.


I com a punt final una increïble fotografia feta per la tripulació de l'Apol·lo 11 on es veu el Cràter Neper i el nostre planteta de fons, una imatge espectacular!

AS11-44-6651.jpg
Feta per la tripulació de l'Apollo-11. - http://www.hq.nasa.gov/office/pao/History/alsj/a11/AS11-44-6651.jpg, Domini públic, Vincle


Us animem a practicar l'astrodibuix, agafar confiança i sortir amb el telescopi a dibuixar el que observeu.

dissabte, 16 de novembre de 2019

Reunió mensual

Com cada mes, el divendres més proper a la Lluna plena, alguns membres de la SALL es van reunir per sopar i a la vegada xerrar d'astronomia, astrofotografia i fins i tot d'intel·ligència artificial.

Una bona estona entre amics.




dilluns, 11 de novembre de 2019

Trànsit de Mercuri

Mirar al sol directament és molt perillós, només es pot fer amb les precuacions adequades i amb els dispositius adients!
Avui es produeix una de les activitat astronòmiques més emocionants de l'any, el trànsit del planeta Mercuri davant del Sol i que només es podrà tornar a veure d'aquí a 13 anys.

Mercuri és el planeta més proper al Sol i a més per la seva reduïda dimensió l'únic que es podrà arribar a veure és un puntet movent-se per davant de l'esfera solar.

En aquest gràfic es pot veure la visibilitat del trànsit en funció de la regió.


Els nostres companys han sortir a la caça del trànsit encara que el temps no ha acompanyat gaire.

Jordi González Al final no he pogut fotografiar bé el transit de Venus. No he pogut enfocar correctament la càmera i el que jo pensa que eren unes taquetes solars a resultat ser el planeta desenfocat 😭😭. A més els núvols tampoc hi han ajudat gaire. Observant a traves de l’ocular de 40mm i de 20mm si que he pogut gaudir d’aquest fenomen astronòmic.

Equip: Newton 200/1000 F5 + Canon EOS 1300D + NEQ 6.
Filtre solar de diametre 150 adaptat al tub de 200.
Telescopi del nostre company Jordi González intentant capturar el trànsit.

Filtres emprats pel Jordi González

En tot cas aquí estan les millors fotos que he pogut aconseguir de un total de 150. Les he retocat una mica amb el PixInsigth.




Víctor Carabantes: Fotografies que vaig poguer fer tot i els núvols prims. Estan fetes amb el mòbil adaptat a ocular, fent servir un telescopi refractor D66/F400 f/6.0 i amb filtre solar

 Telescopi del nostre company Víctor Carabantes.

Captura del trànsit feta pel nostre company Víctor Carabantes.
 





Imatges en directe des de la NASA

La Via Làctia

Fantàstica astrofoto feta pel nostre company Gerard Tàrtalo

Gerard: "Making astrophotography under Milky Way, Àger, Lleida, on darkness sky. 6h total exposure, Canon eos 600D modified and cooled"