Societat Astronòmica de Lleida (SALL)

  L'eclipsi solar del 12 d'agost a través de la SALL Hi ha moments en què el temps còsmic i el temps humà s'alineen amb una precisió poètica. El passat 12 d'agost de 2026, la mecànica celeste va desplegar sobre la Península un dels espectacles més sobre colpidors de la natura: un eclipsi total de Sol. Des de la Societat Astronòmica de Lleida vam entendre de seguida que no seria només una cita d'observació, sinó un batec compartit. Mesos de càlculs, de comprovació de ràtios focals, filtres d'obertura i alineacions de muntures van desembocar en un desplegament geogràfic sense precedents per a la nostra entitat. Com una xarxa d'ulls oberts al cel, els socis de la SALL es van distribuir estratègicament per la franja d'obscuritat: des del litoral de costa daurada, passat pel cor de Ponent i arribant a terres de Saragossa, Terol, Osca, Sòria i A Coruña. Aquest article és la nostra memòria visual i científica d'aquells segons en què el dia es va fer nit. De...

A continuació trobareu tot un recull de videoconferències relacionades amb els pròxims eclipsis que tindran lloc a la península Ibèrica els anys 2026, 2027 i 2028. Conferència de David Galadí del dia 27 de gener de 2026 a l'Institut d'Estudis Ilerdencs de Lleida dins del Cicle de Ciència. Observar el trio d’eclipsis solars dels anys 26, 27 i 28 de manera segura És molt poc freqüent que esdevinguin tres eclipsis solars centrals (dos de totals, un d'anular) en anys consecutius a una regió del planeta tan petita com a la península Ibèrica. Per aquest motiu, la tríada d'eclipsis que gaudirem aquests anys constitueix un esdeveniment excepcional que aixecarà un gran interès públic i que cal aprofitar des dels punts de vista educatiu, divulgatiu i turístic. Alhora, cal parar atenció als riscos implicats, en forma de problemes de trànsit, risc d'incendi i protecció de la salut visual pública. Dediquem la xerrada sobre tot aquest últim aspecte de la qüestió, comentant les tè...

El proper 24 d’agost se celebraran dues dècades d’aquella tarda històrica a Praga on la Unió Astronòmica Internacional (UAI) va redefinir el nostre sistema solar. Plutó, el "germà petit" que ens havia acompanyat als llibres d'escola des de 1930, perdia el seu estatus de planeta. Com recollia la crònica d'aquell mateix dia a El País   el debat va ser intens i va canviar la història de l'astronomia per sempre. Però, per què el vam "fer fora" realment? Fotografia realitzada pel Jordi González al 2021. Teniu més informació i vídeos de com capturar Plutó al seu blog  El universo desde cielo urbano El descobriment: Un punt de llum entre les estrelles. La recerca de Plutó va ser una odissea. Els astrònoms buscaven un cos que expliqués les anomalies en l'òrbita de Neptú. Per entendre el valor de Plutó, hem de viatjar al 18 de febrer de 1930. Un jove astrònom de 24 anys, Clyde Tombaugh, va aconseguir el que semblava impossible: detectar un puntet de llum que...

Si a l'entrada anterior ens perdiem  entre les set estrelles del Carro de l'Ossa Major, el cel de maig i juny ens convida a fer un pas més enllà. Si seguim la curvatura de la "cua" de l'Ossa, la nostra mirada topa inevitablement amb una resplendor taronja dominant al zenit:   Arcturus   (Àrtur). Aquesta estrella no és només el far de la primavera; és la porta d'entrada a la constel·lació de   Boötes (el Bover)   i a un univers profund que s'obre davant nostre quan mirem lluny de la pols del disc de la Via Làctia. Constel·lacions de Boötes i Corona Boreali. Autor Alan Dyer El Mite: El vigilant etern La mitologia clàssica identifica Boötes com el "Guardià de l'Ossa". El seu nom prové del grec   Arktouros , que significa literalment "el guardià de l'os". Segons la llegenda d'Icari, aquest va rebre de Dionís el secret de la viticultura, però la seva tràgica mort a mans de pastors que van confondre l'embriaguesa amb el verí e...