dilluns, 18 de novembre de 2019

Practicant l'astrodibuix - Cràter Neper

Qualsevol aficionat a l’astronomia pot realitzar un astrodibuix, només cal un llàpis,  paper i un moment per passar davant de l’ocular del telescopi. Una vegada decidits a fer-ho d’entre tots els objectes que tenim accessibles amb el telescopi, sense cap mena de dubte el que ens dona moltes més facilitats i oportunitats, és la Lluna, ja que no cal adaptació a la foscor per lo que ens facilita molt el veure que estem dibuixant.

Per contra, és possiblement l’objecte més difícil de dibuixar. Quan mirem per l’ocular la quantitat de detalls que podem arribar a veure és senzillament immens i això fa que ens puguem sentir aclaparats i desanimats a l’hora de començar l’astrodibuix.

De totes maneres, no cal ser un professional del dibuix per a tenir un bon resultat, només cal dedicar una estona i intentar representar de la millor manera possible el que veiem, la pràctica ens donarà la facilitat per fer-ho. A més hem de tenir present que al cas de dibuixar la Lluna el temps que dediquem juga en contra, ja que a mesura que van passant les hores les ombres de la Lluna canvien i el que veiem a l’iniciar el dibuix, ha variat respecte del que arribem a veure al final de la sessió, per això cal ser ràpids i no perdre’ns a la immensitat dels detalls.

Per això si volem ser ràpids i a la vegada tenir facilitat per dibuixar cal practicar i com a tot , la millor manera de practicar l’astrodibuix és dibuixant. La pràctica la podem aconseguir cada dia prenent com a base una foto de la Lluna de les que podem trobar per Internet i a la que podrem dedicar tot el temps que necessitem o fins i tot fer-ho a estones lliures.

L’astrodibuix que comparteixo amb vosaltres és un exercici de pràctica, fent servir com a model el Cràter Neper i essent aquest el resultat obtingut.

https://flic.kr/p/2hMAP15
  
Astrodibuix del Cràter Neper

Aquest cràter rep el seu nom en honor al matemàtic escocès John Napier (també conegut com Neper)  (1550-1617), i que va ser el primer en definir els logaritmes.

El Cràter Neper es troba ubicat l'extrem sud del Mare Marginis i té un diàmetre d’aproximadament 144Km. Però el que realment fa que sigui realment interessant és que aquest cràter NO és visible facilment des de la Terra, si no que al trobar-se al llimb oriental de la Lluna només s’arriba a veure a les libracions lunars.

Les libracions són petites oscil·lacions al moviment de la Lluna que es produeixen quan segueix la seva òrbita el·líptica al voltant de la Terra. Per aquest motiu, el cràter Neper només és visible durant algunes hores després de la Lluna plena, i comença a desaparèixer unes 10h després de començar la fase minvant.



Si hi som al moment propici i aconseguim apuntar adequadament el telescopi el que s'arriba a veure  és el que mostra la següent astrofotografia


Per a la pràctica d'astrodibuix he fet servir la foto del cràter que trobem a la Wikipedia.

Neper LROC.jpg
By LROC - https://the-moon.wikispaces.com/Neper, Domini públic, Vincle

A continuació i com a complement a aquesta entrada al bloc podeu veure un vídeo de la Sonda Kaguya quan va passar sobre el Cràter Neper. Una vista fantàstica del relleu de la Lluna i del Cràter Neper en particular.


I com a punt final una increïble fotografia feta per la tripulació de l'Apol·lo 11 on es veu el Cràter Neper i el nostre planteta de fons, una imatge espectacular!

AS11-44-6651.jpg
Feta per la tripulació de l'Apollo-11. - http://www.hq.nasa.gov/office/pao/History/alsj/a11/AS11-44-6651.jpg, Domini públic, Vincle


Us animem a practicar l'astrodibuix, agafar confiança i sortir amb el telescopi a dibuixar el que observeu.

dissabte, 16 de novembre de 2019

Reunió mensual

Com cada mes, el divendres més proper a la Lluna plena, alguns membres de la SALL es van reunir per sopar i a la vegada xerrar d'astronomia, astrofotografia i fins i tot d'intel·ligència artificial.

Una bona estona entre amics.




dilluns, 11 de novembre de 2019

Trànsit de Mercuri

Mirar al sol directament és molt perillós, només es pot fer amb les precuacions adequades i amb els dispositius adients!
Avui es produeix una de les activitat astronòmiques més emocionants de l'any, el trànsit del planeta Mercuri davant del Sol i que només es podrà tornar a veure d'aquí a 13 anys.

Mercuri és el planeta més proper al Sol i a més per la seva reduïda dimensió l'únic que es podrà arribar a veure és un puntet movent-se per davant de l'esfera solar.

En aquest gràfic es pot veure la visibilitat del trànsit en funció de la regió.


Els nostres companys han sortir a la caça del trànsit encara que el temps no ha acompanyat gaire.

Jordi González Al final no he pogut fotografiar bé el transit de Venus. No he pogut enfocar correctament la càmera i el que jo pensa que eren unes taquetes solars a resultat ser el planeta desenfocat 😭😭. A més els núvols tampoc hi han ajudat gaire. Observant a traves de l’ocular de 40mm i de 20mm si que he pogut gaudir d’aquest fenomen astronòmic.

Equip: Newton 200/1000 F5 + Canon EOS 1300D + NEQ 6.
Filtre solar de diametre 150 adaptat al tub de 200.
Telescopi del nostre company Jordi González intentant capturar el trànsit.

Filtres emprats pel Jordi González

En tot cas aquí estan les millors fotos que he pogut aconseguir de un total de 150. Les he retocat una mica amb el PixInsigth.




Víctor Carabantes: Fotografies que vaig poguer fer tot i els núvols prims. Estan fetes amb el mòbil adaptat a ocular, fent servir un telescopi refractor D66/F400 f/6.0 i amb filtre solar

 Telescopi del nostre company Víctor Carabantes.

Captura del trànsit feta pel nostre company Víctor Carabantes.
 





Imatges en directe des de la NASA

La Via Làctia

Fantàstica astrofoto feta pel nostre company Gerard Tàrtalo

Gerard: "Making astrophotography under Milky Way, Àger, Lleida, on darkness sky. 6h total exposure, Canon eos 600D modified and cooled"


dimarts, 5 de novembre de 2019

Rupes Altai - La Muralla de la Lluna

La crònica d'una observació des de la terrassa pel nostre company.

Fernando: Aquest diumenge, al sortir a la terrassa em va sorprendre lo bé que es veia la Lluna, havia estat bufant molt d'aire durant el dia i això va ajudar a netejar el cel. Així que no m'en vaig poder estar de treure el telescopi a la terrassa i apuntar-hi amb els llapis preparats.

La visió de la Lluna amb telescopi sempre és aclaparadora, la quantitat de detalls que s'arriben a veure fa que sigui difícil parar-se només a una lloc determinat. Et pots passar hores mirant i reseguint les diferents estructures lunars. Però la meva intenció era un altre, plasmar en paper alguna regió que em cridés l'atenció. Revisant els Atles i reseguint el terminador de la Lluna, el lloc on les ombres que produeix la llum del sol són més definides, vaig arribar a la zona del Cràter Picolomini on s'inicia una formació espectacular, Rupes Altai també coneguda com la Muralla de la Lluna.

El dibuix el vaig fer amb el Meade SCT-8" amb visió binocular i oculars 14mm 70º. El temps total va ser d'una hora, que s'em va passar volant.
https://flic.kr/p/2hFBxiP

Rupes Altai té una llargada de més de 400 quilòmetres, des de la paret occidental, dominada pel cràter Piccolomini, fins al cràter Catharina. L'alçada mitjana és d'uns 1.500m però hi han punts on pot arribar fins als 3.000m. Rep el seu nom d'una extensa cordillera a l'Àsia central, el Masis d'Altai, que s'estén per territoris de Rússia, Mongòlia, Xina i Kazajistan.

Rupes Altai es va originar a conseqüència de l'impacte d'un meteorit que va ser el causant de formar la conca de Mare Nectaris. La col·lisió va provocar violents moviments sísmics i plegaments que van generar l'anell que es pot veure al voltant del mare i del que Rupes Altai és l'últim vestigi.
http://www.arcturus.len.it/Atlante%20Luna/imagesDritta/57.htm
 Detall de l'orografia  Lunar - Font Atlas of the Moon - Antonín Rükl


En aquest vídeo teniu la visió que la sonda Kaguya ens va proporcionar de Rupes Alta, simplement espectacular!


dissabte, 2 de novembre de 2019

Nebulosa Dumbbell - M27

Una magnífica astrofotografia feta pel nostre company Antònio des de la finestra de casa seva, a Lleida.

Antònio: "Hola companys, a l'última sortida em queixava que la nebulosa del anell em quedava molt petita, i els companys em van aconsellar provar amb la Dumbbbell. Dit i fet, la nit de la castanyada des de la finestra de casa apuntant cap a M27.
  • 10 fotos de 120 segons amb Darks , bias i flats
  • Cámara Nikon 5300 - ISO800
  • Telescopi 90 X 900
  • Montura EQ-Mon1
  • Filtre UHC
  • Processat amb el programa DSS"
 Nebulosa Dumbbell

divendres, 1 de novembre de 2019

Astrodibuix - Nebulosa Amèrica del nord

El nostre company Fernando ens acaba el relat iniciat en aquesta altre entrada (Nebuloses del Vel) amb el segon astrodibuix que va fer.

"Com ja vaig comentar, tenia al cap fer un astrodibuix de la Nebulosa Amèrica del Nord (NGC7000), aprofitant que en aquesta època de l'any encara està alta i això permet una visió més neta al haver-hi menys atmòsfera pel mig.

https://flic.kr/p/2hDuMkF

Astrodibuix de la Nebulosa Amèrica del Nor

Aquesta nebulosa es troba a la cua del Cigne i la seva visió amb telescopi és realment espectacular. Cal tenir present, però, que és una nebulosa molt gran, ocupa més o menys la mateixa àrea que la Lluna, per lo que es necessari molt pocs augments per poder abastar-la sencera.

Nebulosa Amèrica del Nord a la constel·lació del Cigne (Programa SkySafari)

Fins i tot, fent servir un filtre UHC es pot arribar a veure sense cap ajuda de telescopis o prismàtics si i som a un lloc realment fosc. Només cal ficar el filtre davnat de l'ull per a veure-la (teniu present que mai es veurà com a les astrofotografies que podeu trobar per Internet).

NGC7000 es troba aproximadament a uns 2.000 anys llum i té una mida d'uns 50 anys llum, lo que ens mostra la seva grandaria.

Ubicació respecte al sol a la nostra galàxia  (Programa SkySafari)

La forma ens recorda a Amèrica del Nord, essent la zona més fosca la corresponent al Golf de Mèxic. Aquesta regió fosca és deguda a que hi ha una major densitat de pols interestel·lar que no permet el pas de la llum que genera el gas ionitzat, i que és el motiu pel que la resta de la nebulosa es pot observar.

NGC 7000 nebulosa Norteamérica en h-alpha 7nm

Astrofotografia de la nebulosa feta pel Gerard Tartalo i Manel Merigó


Com a l'anterior astrodibuix, per fer aquest vaig utilitzar un telescopi refractor AR152-S, en aquest cas, però, només vaig emprar l'ocular Panaview 38mm 70º, degut a és una regió molt i molt extensa. Com a filtres, el Televue Bandmate Nebustar i el Baader OIII.

Pel procés de dibuix he fet com sempre, primer marcar les estrelles més brillants, fent servir un llapis 2B, i a partir d'aquí la resta d'estrelles en funció de la seva brillantor, amb llapis HB i 2H. Per la nebulosa, primer vaig marcar de forma molt suau el seu contorn, i després fent servir un bastonet de cotó, que he carregat amb grafit a un altre paper l'he anat marcant, sempre de forma molt suau.

El temps total per a obtenir el dibuix va ser de 1h.

Ja fa un temps vaig fer una astrofotografia de la zona fent servir la meva càmera i un objectiu de 60mm de focal. La nebulosa es pot veure a la esquerra de la imatge.

Cygnus constellation

Astrofotografia de gran camp de la regió on es troba la nebulosa Amèrica del Nord, a l'esquerra

Sens dubte és un objecte que cal observar sempre que tinguem l'oportunitat."