Societat Astronòmica de Lleida (SALL)

De la detecció feble a la màxima activitat del periheli Autor Dídac Mesa Durant el primer quadrimestre de 2026, l'Agrupació Astronòmica de Lleida ha dut a terme un seguiment fotogràfic continuat del cometa C/2025 R3 (PanSTARRS). Aquest objecte, de caràcter hiperbòlic i procedent del Núvol d'Oort, ha ofert una oportunitat excel·lent per estudiar la dinàmica de sublimació de volàtils a mesura que s'aproximava al Sistema Solar intern. A continuació, analitzem les dades científiques de la seva òrbita, el seu comportament dinàmic en els coronògrafs espacials i l'evolució física observada pels nostres astrofotògrafs des de gener fins a finals d'abril de 2026. Elements orbitals i paràmetres de la trajectòria Les dades astromètriques consolidades pel Minor Planet Center (MPC) i el JPL Small-Body Database defineixen el cometa C/2025 R3 com un objecte amb una òrbita marcadament hiperbòlica d'alta inclinació orbital, fet que descarta gairebé per complet un retorn periòdic ...

Si aixequem la vista aquestes nits de primavera cap al punt més alt del cel (el zenit), hi trobarem la silueta inconfusible del "Carro Gran". Però per als antics grecs, aquestes set estrelles brillants eren el recordatori d'una trista història d'amor i venjança. El mite de Cal·listo i Arcas La llegenda ens parla de   Cal·listo , una nimfa caçadora d'una bellesa extraordinària que formava part del seguici d'Artemis. L'engany:   Zeus, captivat per ella, la va seduir. Quan   Hera , l'esposa de Zeus, es va assabentar de la infidelitat i del naixement del fill de tots dos,   Arcas , va descarregar la seva fúria sobre la nimfa convertint-la en una ossa. La tragèdia esquivada:   Anys més tard, Arcas, ja convertit en un jove caçador, es va trobar amb una ossa al bosc. Estava a punt de matar-la amb la seva llança sense saber que era la seva mare. El catasterisme:   Per evitar el matricidi, Zeus va intervenir d'urgència: va agafar Cal·listo per la cua i la v...

Mentre la primavera comença a treure el cap, el cor de la nostra galàxia desperta del seu tancament hivernal per tornar-se a mostrar als nostres telescopis i càmeres. Abans que la ciència ens expliqués la naturalesa dels fotons i la curvatura de l'espai, els nostres avantpassats ja havien escrit el cel amb relats de llet, rius de plata i camins d'ànimes. Avui iniciem un viatge que ens portarà del mite a la realitat, de l'Olimp de Zeus fins al nucli galàctic que ens acull. Per als qui mirem el cel de Ponent, el mes de març no només marca l'arribada de la primavera; és el tret de sortida de la   "temporada de Via Làctia" . Després de mesos amagada sota l'horitzó o perduda en la resplendor solar, la part més espectacular de la nostra galàxia torna a ser visible a les matinades. Però, què és exactament aquesta banda blanquinosa que travessa el firmament? Fotografia d'en Dídac Mesa Un origen batejat amb llet Abans de tenir telescopis, la humanitat va haver ...

A la SALL  sabem que l'astronomia no és només observar, sinó també comprendre els ritmes de l'univers. L'eclipsi del 3 de març ens presenta una situació curiosa: mentre que bona part del Pacífic i l'Àsia gaudiran d'una Lluna de sang espectacular, des de les nostres contrades el fenomen ens quedarà "sota els peus". El proper   3 de març de 2026 , la configuració del sistema Sol-Terra-Lluna ens oferirà un dels espectacles més didàctics de l'astronomia de posició: un   eclipsi lunar total . Aquest fenomen es produeix quan el nostre satèl·lit s'endinsa plenament en el con d'ombra projectat per la Terra, una alineació coneguda com a   sizígia . Més enllà de l'atractiu visual de la denominada "Lluna de Sang" —fruit de la dispersió de Rayleigh a l'atmosfera terrestre—, aquest esdeveniment representa una oportunitat excel·lent per analitzar la dinàmica orbital i l'estat de la nostra pròpia capa atmosfèrica a través de la colorimet...