Entrevista a Kike Herrero, soci de la SALL
Com es veu el cel del Pirineu? Es veu molt bé, molt clar i molt fosc, que és com s’haurien de veure sempre les nits: plenes d’estrelles i de la Via Làctia. Tot i això, sempre estem alerta del gran problema per a la visió del cel que és la contaminació lumínica. El cel es veu molt bé des d’aquí, però també arribem a veure la contaminació de Barcelona, per exemple.
Sempre vas voler ser astrònom? D’ençà que tenia tretze o catorze anys. A casa meva sempre es va cultivar l’interès per la natura i l’entorn i per l’univers. Per casualitat, vaig trobar un llibre i uns binocles, que eren del meu avi, i vaig començar a experimentar i a buscar coses al cel de la nit. Més endavant ho vaig poder estudiar i dedicar-m’hi. Primer va ser com una gran passió i una afició i ara és la meva professió.
I què vas estudiar per ser astrònom? Vaig estudiar Física, que és una carrera que ofereix un munt de coneixements de molts camps diferents. Després vaig fer un màster en astrofísica, que és l’especialització, i finalment un doctorat, on ja fas la teva pròpia recerca i et converteixes en investigador.
L’astronomia paga la pena? Queden moltes coses per descobrir a l’univers? Moltíssim. És un camp del coneixement, de la cultura o de la ciència que genera molta curiositat, on hi ha molt per descobrir i on, actualment, s’estan fent coses molt interessants. A més, a mi sempre m’ha agradat la ciència, conèixer i descobrir, però també poder-ho explicar i difondre-ho. L’astronomia és molt agraïda per poder fer-ne divulgació.
I has muntat la teva pròpia empresa al Pallars Jussà... Quan vaig acabar el doctorat, el 2014, em vaig preguntar: i ara què fas? Amb la meva parella ens vam instal·lar a Aramunt, a la Conca de Dalt, i vaig decidir tirar endavant el projecte de creació d’una empresa. Celístia Pirineus, ara ubicada provisionalment a l’Espai coworking de la Pobla de Segur, està dedicada a la divulgació de l’astronomia i a crear experiències d’observació astronòmica amb telescopi, enfocada al turisme però també als ajuntaments i al món cultural local. Aquest és el millor lloc per fer-ho, perquè al Pallars tenim els millors cels que hi ha a Catalunya.
Els millors cels? Sí, és així. No és una frase feta ni un eslògan publicitari, és un fet objectiu avalat per la UNESCO i certificat per la Fundació Starlight. Des del 2013 existeix la reserva Starlight del Montsec i ara, des del 2018, la reserva Starlight d’Aigüestortes. Són els dos llocs que tenen una protecció especial pel cel fosc i per les seves grans possibilitats per observar el cel i tot el que això comporta en l’àmbit mediambiental.
Tot això deu anar lligat al concepte d’astroturisme… Bé, de fet el que fem és apropar-nos al turisme de natura en general. Parlem d’un perfil encuriosit i inquiet, a qui tant interessa fer una visita a la central hidroelèctrica, com conèixer el romànic o gaudir d’una sortida a l’entorn natural. Un públic interessat a descobrir allò que normalment no pot veure des de les ciutats, com és la Via Làctia. Nosaltres els transmetem una experiència única que descobreixen per primera vegada.
I també és un recurs interessant per al desenvolupament local... Moltíssim perquè treballem en xarxa amb altres empreses del territori dedicades al turisme cultural, així com allotjaments i restauració. Tots plegats Impulsem activitats de lleure i culturals que beneficïen tothom.
I la recerca? Mantinc un peu a la recerca, de fet la meva feina principal és com a investigador, hi dedico quaranta hores setmanals. Però a banda, l’altre peu el tinc en la divulgació, que em permet estar molt lligat al territori. Descobrir i transmetre són les meves dues grans passions i això ho puc fer dins de l’astronomia i des del Pallars.
