Societat Astronòmica de Lleida (SALL)

A la SALL  sabem que l'astronomia no és només observar, sinó també comprendre els ritmes de l'univers. L'eclipsi del 3 de març ens presenta una situació curiosa: mentre que bona part del Pacífic i l'Àsia gaudiran d'una Lluna de sang espectacular, des de les nostres contrades el fenomen ens quedarà "sota els peus". El proper   3 de març de 2026 , la configuració del sistema Sol-Terra-Lluna ens oferirà un dels espectacles més didàctics de l'astronomia de posició: un   eclipsi lunar total . Aquest fenomen es produeix quan el nostre satèl·lit s'endinsa plenament en el con d'ombra projectat per la Terra, una alineació coneguda com a   sizígia . Més enllà de l'atractiu visual de la denominada "Lluna de Sang" —fruit de la dispersió de Rayleigh a l'atmosfera terrestre—, aquest esdeveniment representa una oportunitat excel·lent per analitzar la dinàmica orbital i l'estat de la nostra pròpia capa atmosfèrica a través de la colorimet...

Un viatge des de l’antiguitat fins avui L’astronomia sovint s’ha explicat com una successió de "grans homes", però si mirem entre les escletxes de la història, trobarem dones que van calcular òrbites, van descobrir galàxies i van desxifrar la composició de les estrelles. És per això que el dia 11 de febrer se celebra el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, una data proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 2015 per promoure l’accés igualitari de dones i nenes a la ciència. Malgrat els avenços, les dones només representen al voltant del 30-33% dels investigadors en camps STEM a escala global, i en astronomia la presència en posicions de lideratge encara és menor (segons dades recents de la Unió Astronòmica Internacional, prop del 26% dels membres són dones). Des de l’antiguitat, les dones han contribuït a comprendre l’univers, sovint en l’ombra o amb barreres enormes. Avui, al blog de la Societat Astronòmica de Lleida, fem un recorregut p...

L’hivern ofereix les millors condicions de l’any per a l’observació i la fotografia de cel profund a l’hemisferi nord. Entre desembre i març, la Via Làctia roman baixa sobre l’horitzó, cosa que minimitza la lluminositat del fons celeste al zenit (valors típics de 21,4–21,7 mag/arcseg² en zones bortle 4 de les nostres comarques). Aquesta circumstància, juntament amb una estabilitat atmosfèrica sovint excel·lent, converteix les nits fredes en l’oportunitat ideal per registrar objectes de baixa brillantor superficial. Com sempre, aquest recorregut pel cel profund d’hivern anirà il·lustrat amb fotografies capturades per sòcies i socis de la SALL. Són imatges capturades sobretot des dels nostres cels de Ponent, moltes des de bortle 4-5, i demostren que no cal anar al desert d’Atacama per obtenir resultats impressionants. NGC 2403 - La gran galàxia de la constel·lació de la Girafa Una de les galàxies espirals més grans i brillants accessibles a l’hivern boreal, amb regions H II molt actives ...

Benvinguts a l'estació de l'hivern, un període màgic per als amants de l'astronomia. Des de desembre de 2025 fins a febrer de 2026, el cel nocturn de l'hemisferi nord ens ofereix vistes espectaculars gràcies a les nits més llargues i, sovint, més clares a causa del fred. Aquesta època és ideal per observar constel·lacions brillants, nebuloses lluminoses i galàxies distants, ja que molts objectes celestes arriben al seu zenit durant les hores de foscor. En aquesta entrada, explorarem els principals atractius del cel hivernal, perquè pugueu gaudir-ne des del vostre jardí o amb un telescopi senzill o binocles. Les constel·lacions principals de l'hivern L'hivern es caracteritza per un cel dominat per constel·lacions brillants que formen patrons fàcils de reconèixer. Una de les més icòniques és Orió, el Caçador, visible des de principis de desembre i que culmina al sud al voltant de mitjanit a mitjan gener. Orió està format per estrelles brillants com Rigel (la més b...

El mes de novembre de 2025 ofereix un conjunt d’esdeveniments celestes d’interès científic i observacional, marcats per la transició de la tardor cap a l’hivern. Aquest període destaca per dues pluges de meteorits significatives —els Tàurids i els Leònids—, l’oposició d’Urà, que maximitza la visibilitat d’aquest planeta, i la Lluna del Caçador, un mes que coincideix amb el perigeu lunar. Analitzarem aquests fenòmens des d’una perspectiva científica, proporcionant una guia detallada per a la seva observació des de Catalunya, amb referències a eines d’observació i una reflexió sobre el llegat de Carl Sagan, nascut el 9 de novembre de 1934. By User:Keilana, derived from User:Roberto Mura - Derivative of User:Roberto Mura's photo, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=19501601 Els Tàurids: característiques i origen (4-5 de novembre) Els Tàurids, amb el seu màxim al voltant del 4 i 5 de novembre, són una pluja de meteorits de baixa intensitat però notable per la ...