Societat Astronòmica de Lleida (SALL)

L’hivern ofereix les millors condicions de l’any per a l’observació i la fotografia de cel profund a l’hemisferi nord. Entre desembre i març, la Via Làctia roman baixa sobre l’horitzó, cosa que minimitza la lluminositat del fons celeste al zenit (valors típics de 21,4–21,7 mag/arcseg² en zones bortle 4 de les nostres comarques). Aquesta circumstància, juntament amb una estabilitat atmosfèrica sovint excel·lent, converteix les nits fredes en l’oportunitat ideal per registrar objectes de baixa brillantor superficial. Com sempre, aquest recorregut pel cel profund d’hivern anirà il·lustrat amb fotografies capturades per sòcies i socis de la SALL. Són imatges capturades sobretot des dels nostres cels de Ponent, moltes des de bortle 4-5, i demostren que no cal anar al desert d’Atacama per obtenir resultats impressionants. NGC 2403 - La gran galàxia de la constel·lació de la Girafa Una de les galàxies espirals més grans i brillants accessibles a l’hivern boreal, amb regions H II molt actives ...

Benvinguts a l'estació de l'hivern, un període màgic per als amants de l'astronomia. Des de desembre de 2025 fins a febrer de 2026, el cel nocturn de l'hemisferi nord ens ofereix vistes espectaculars gràcies a les nits més llargues i, sovint, més clares a causa del fred. Aquesta època és ideal per observar constel·lacions brillants, nebuloses lluminoses i galàxies distants, ja que molts objectes celestes arriben al seu zenit durant les hores de foscor. En aquesta entrada, explorarem els principals atractius del cel hivernal, perquè pugueu gaudir-ne des del vostre jardí o amb un telescopi senzill o binocles. Les constel·lacions principals de l'hivern L'hivern es caracteritza per un cel dominat per constel·lacions brillants que formen patrons fàcils de reconèixer. Una de les més icòniques és Orió, el Caçador, visible des de principis de desembre i que culmina al sud al voltant de mitjanit a mitjan gener. Orió està format per estrelles brillants com Rigel (la més b...

El mes de novembre de 2025 ofereix un conjunt d’esdeveniments celestes d’interès científic i observacional, marcats per la transició de la tardor cap a l’hivern. Aquest període destaca per dues pluges de meteorits significatives —els Tàurids i els Leònids—, l’oposició d’Urà, que maximitza la visibilitat d’aquest planeta, i la Lluna del Caçador, un mes que coincideix amb el perigeu lunar. Analitzarem aquests fenòmens des d’una perspectiva científica, proporcionant una guia detallada per a la seva observació des de Catalunya, amb referències a eines d’observació i una reflexió sobre el llegat de Carl Sagan, nascut el 9 de novembre de 1934. By User:Keilana, derived from User:Roberto Mura - Derivative of User:Roberto Mura's photo, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=19501601 Els Tàurids: característiques i origen (4-5 de novembre) Els Tàurids, amb el seu màxim al voltant del 4 i 5 de novembre, són una pluja de meteorits de baixa intensitat però notable per la ...

Divendres, 10 d'octubre de 2025, va ser un dia inoblidable. En un acte previ a la conferència astronòmica organitzada per la SALL i l'Ateneu Popular de Ponent, l'astrònom Kacper Wierzchos —reconegut descobridor de cometes i asteroides— va anunciar, la designació de l'asteroide 662607: ". .. és un honor més que merescut! I aquesta no és només la meva opinió sinó també l'opinió del   Working   Group   For   Small Bodi   Nomenclature ( WGSBN ) de la   International   Astronomical   Union ( IAU). L'asteroide el vam descobrir en el projecte en el qual treballo (la qual cosa em va donar dret a posar-li nom), però les persones de la   WGSBN... van fer una votació en la qual si hi ha majoria el nom queda aprovat.  És un procés en el qual la   IAU té l'última paraula i decideix si la persona és mereixedora d'aquest honor o no. Per descomptat en el teu cas va ser així." L'asteroide 662607 Cosialls  que porta el nom del seu antic professo...

Els cometes, aquests "missatgers gelats" del sistema solar, han estat els protagonistes inesperats del cel nocturn durant aquest 2025. Provinents principalment del núvol d'Oort, una vasta reserva de residus primordials del naixement del sistema solar, aquests cossos celestials es converteixen en espectacles visuals quan s'apropen al Sol. El seu gel se sublima, i la pols, dispersada pel vent solar, formen cues lluminoses que poden estendre's milions de quilòmetres. També donen lloc a la coma, atmosfera difusa al voltant del nucli. A diferència dels asteroides, els cometes són imprevisibles: alguns brillen com joies, altres es desintegren abans d'arribar al clímax. Aquest any, especialment des de setembre fins a finals de desembre, hem tingut –i tindrem– una sèrie de visitants notables. Gràcies a les observacions dels socis de la Societat Astronòmica de Lleida (SALL), que han capturat fotografies, vídeos i mesuraments precissos amb telescopis i equips portàtils,...