Entrades

El Triangle d’Estiu: Una finestra als estels més lluminosos

-
Imatge
El Triangle d’estiu, format pels estels Vega (α Lyrae), Deneb (α Cygni) i Altair (α Aquilae), és un asterisme icònic visible a l’hemisferi nord durant els mesos estivals. Aquest trio, situat a les constel·lacions de la Lira, el Cigne i l’Àguila, no només destaca per la seva brillantor, sinó que també serveix com a guia per explorar objectes de cel profund com la Nebulosa de l’Halter (M27), la Nebulosa de Nord-amèrica (NGC 7000) o la Nebulosa de la Dent de Lleó (NGC 6781), a més de tenir un paper històric en la navegació celeste. En aquesta entrada, detallarem les propietats dels estels del triangle amb informació ampliada, aprofundirem en les nebuloses i cúmuls estel·lars propers, explorarem el seu ús històric per a l’orientació. Definició i context del Triangle d’Estiu Un asterisme és un patró estel·lar no oficial que facilita l’orientació al cel nocturn. El Triangle d’Estiu, visible òptimament entre juny i setembre, està format per tres estels de primera magnitud en una regió densa ...
Més informació

El cel de primavera: una finestra al paisatge galàctic

-
Imatge
La primavera a l’hemisferi nord ofereix condicions òptimes per a l’observació de galàxies, gràcies a la posició baixa de la Via Làctia a l’horitzó durant les primeres hores de la nit. Aquest fenomen redueix la interferència lumínica de la nostra galàxia, cosa que permet la detecció d’objectes extragalàctics tènues. Al mes de maig, les constel·lacions de Lleó, la Verge i Coma Berenices, integrants del Supercúmul de la Verge, revelen una concentració excepcional de galàxies. Aquesta entrada analitza les principals galàxies i agrupacions galàctiques observables durant aquest període, acompanyades de fotografies representatives i recomanacions per a l’observació astronòmica, amb l’objectiu de fomentar la comprensió dels sistemes galàctics i la seva importància en l’estudi de l’univers. Imatge de M101, la Galàxia del Molinet, capturada per Albert Pampols. Equip: Newton 200 F4, càmera ZWO ASI2600Mc Pro, 3 hores d’integració (20 lights de 300 s i 20 lights de 60 s amb filtre Optolong L-Quad +...
Ubicació: Lleida, Espanya
Més informació

La Via Làctia

-
Imatge
  La Via Làctia: Una Perspectiva Astronòmica La Via Làctia, la galàxia on residim, és un sistema estel·lar de tipus espiral barrada que abasta uns 100.000 anys llum de diàmetre i conté aproximadament entre 100.000 i 400.000 milions d’estrelles. Aquest article explora les característiques principals de la nostra galàxia, amb un enfocament científic, i s’il·lustra amb fotografies capturades pels membres de la Societat Astronòmica de Lleida (SALL), que mostren diferents perspectives d’aquest objecte celeste. El Centre Galàctic i Sagitari A* El centre de la Via Làctia, situat a la constel·lació de Sagitari, alberga un forat negre supermassiu conegut com Sagitari A*, amb una massa estimada de 4,3 milions de masses solars. Aquesta regió està envoltada per un dens cúmul d’estrelles velles i núvols de gas i pols, cosa que dificulta la seva observació en llum visible. Tanmateix, les tècniques d’observació en infraroig i ones de ràdio permeten estudiar-ne l’activitat. La fotografia de Sagita...
Més informació

El Cometa C/2025 F2 (SWAN)

-
Imatge
El Cometa C/2025 F2 (SWAN) Il·lumina els Cels d’Abril   Aquests dies, els amants de l’astronomia tenim una cita especial amb el cel: el cometa C/2025 F2 (SWAN), descobert gràcies a les imatges del satèl·lit SOHO/SWAN i anunciat per l’astrònom Michael Mattiazzo, està guanyant brillantor i es pot observar des de l’hemisferi nord abans de l’alba. Aquest visitant còsmic, oficialment designat com C/2025 F2 (SWAN) pel Minor Planet Center, podria arribar a una magnitud de 4 o 5 a mitjans de maig si sobreviu al seu pas proper al Sol (periheli), moment en què alguns experts creuen que podria ser visible a ull nu en condicions òptimes. Ara mateix, amb una magnitud al voltant de 8 o 9, ja és accessible amb telescopis o prismàtics grans, i mostra una coma compacta i una cua que s’estén amb elegància pel firmament. Aquí us deixo tres imatges que capturen l’essència d’aquest esdeveniment celeste, totes elles gentilesa dels nostres companys de la Societat Astronòmica de Lleida (SALL) i amb col·la...
Més informació

L’Ocultació de les Plèiades

-
Imatge
  L’Ocultació de les Plèiades: Un Espectacle Còsmic Aquest dimarts, 1 d’abril de 2025, vam viure un esdeveniment astronòmic que no deixa indiferent: l’ocultació de les Plèiades per la Lluna. El cúmul estel·lar M45, també anomenat "Les Set Germanes", va desaparèixer darrere del nostre satèl·lit, oferint un espectacle que molts vam seguir amb passió des de Catalunya. Els membres de la Societat Astronòmica de Lleida (SALL) van capturar aquest moment amb gran habilitat, i avui us porto una selecció dels seus treballs impressionants. Comencem amb aquesta captura d’Óscar Clariana, feta amb un telescopi Schmidt-Cassegrain de 4" f/10. La imatge, presa a 6,5 segons d’exposició i 4000 ISO, mostra la Lluna a punt d’ocultar les Plèiades. Amb una reserva per compensar la diferència de lluminositat entre els astres, el resultat —processat amb Lightroom— és d’una claredat espectacular. Aquest petit timelapse, obra del soci Dídac Mesa, ens transporta al cor de l’ocultació. Compost per p...
Més informació

Eclipsi de Sol parcial, 29 març de 2025

-
Imatge
Ahir, 29 de març de 2025, un grup de sòcies i socis de la SALL vam tenir l'oportunitat de presenciar un fenomen astronòmic fascinant: un eclipsi parcial de Sol. Aquest esdeeniment va captar l'atenció d'aficionats a l'astronomia i curiosos per igual, oferint-nos un tast del que l'univers ens té reservat. A Lleida, l'eclipsi va començar cap a les 10:59 horeds i es va prolongar fins a les 12:38 hores, amb el seu punt màxim a les 11:45 hores, segons dades proporcionades per experts. En aquest moment àlgid, la Lluna ha cobert aproximadament un 20% del disc solar, un percentatge que, tot i no ser tan impressionant com un eclipsi total, ha estat suficient per generar un lleuger canvi en la lluminositat ambiental i despertar l'interès de molts. A diferència d'altres regiins del planeta, com el nord del Quebec, on la cobertura va arribar al 90%, a Lleida vàrem gaudir d'un espectacle més moderat però igualment especial. Per a aquells que van voler observar aqu...
Més informació