Un altre sortida al blacó per fer astronomia, de part del nostre company
José M. Pérez.
-------
Començo a les 22.30.
Els objectius d’avui són dos: calcular el camp visual real i la magnitud
estel·lar màxima del meu Swarovski 80 ATS amb ocular 25-50 i observar amb ell i
els prismàtics 11x70 els objectes estudiats fins ara només amb prismàtics i
començar a observar la zona de sagitari i escut.
L’estudi postobservació el faré amb el programa Cartes del Cel, els
treballs de S. Tonkin (Sky at Night), Ph. Harrington
(Astronomy) i el llibre Atlas of the Messier Objects (Highlights of the deep
sky) de Ronald Stoyan i altres autors.
Aquest telescopi és molt
conegut entre els ornitòlegs per la seva qualitat òptica.
Els valors de fàbrica diuen que el camp és de 42 m a 1000 m de distància (a 25
augments) i 21 m amb el de 50 augments. De forma fàcil es pot comprovar que
l’ocular dóna un camp de 2,4º a 25 augments i 1,2º a 50 augments.
Els valors que he obtingut observant la zona d’Aldebaran i V539-Lyr
són 2º i 1,5º, una mica diferents als valors de fàbrica, però no massa.
Els valors dels fotòmetres durant la nit van ser:
HORA FOTÒMETRE 45ºNE TEMP. IR TEMP AMB. (ºC) HUM
RELATIVA (%)
22:30 TAS 18,01 1,67 24,1 ???
23:05 TAS 18,46 1,09 ??? ???
23:51 TAS 18,87 0,05 ??? ???
02:30 SQM 19,66-19,68 ??? 21,3 63
Repasso els objectes dels darrers dies amb el telescopi. Com és acodat
i no té cercador em costa una mica trobar els objectes: escorpí i Ofiüc.
M80, molt contrastada a x50, petiteta.
M4, molt difusa. Ronald Stoyan explica a
“Atlas of the Messier Objects” que és l’únic cúmul on Messier va identificar
estrelles. És el cúmul globular més proper al sol (5000 ly –light years, anys
llum-), 2000 sobre el pla de la mateixa i 25900 ly del centre galàctic.
Això dels cúmuls globulars és important entendre on són, doncs poden
tenir edats molt grans, aquest en concret 12.000 milions d’anys..
M107, molt dèbil, inclús a x50.
M10 i M12
dos cúmuls globulars veïns, separats “només” una mica més de 4.000 ly (anys
llum). Ch. Messier va descobrir M9, M10
i M12 les nits del 28, 29 i 30 de maig de 1764 (M11 va ser descobert per
Gottfried Kirch el 1681).
IC4665. Aquest cúmul obert està a 1.400 ly. Fa
45 minuts d’arc i es veu molt bé amb qualsevol de les dues combinacions
d’ocular, encara que m’agrada més a x25.
M14, cúmul globular dèbil.
No observo la nebulosa NGC6572 de magnitud 8.
M57, la nebulosa de l’anell (The ring
nebula), fantàstica i fàcil de trobar. Amb els prismàtics no la veia i a Paules
té aspecte estel·lar. Amb aquest 80 es veu perfectament la forma d’anell. La
veig rodona, però realment fa 86”x62”, és el·líptica. Antoine de
Darquier, el 1779 va escriure “is very dull, but perfectly outlined, as large
as Jupiter and looks like a fading planet”, primer cop que es defineix una
nebulosa planetària. Fins a
finals del segle XIX es va pensar que l’halo estava format per estrelles. Tinc
més informació sobre l’evolució d’aquests objectes al bloc de l’institut
(https://blocs.xtec.cat/oaia/2019/06/26/visita-fills-i-filles-del-nostre-professorat-25-de-juny-de-2019/)
M56, fàcil de trobar des de M57.
Després aniré a M27, la
nebulosa Dumbbell (manuelles).
Aquests camins me’ls va ensenyar Juli Vallory a Àger fa temps i ara em venen a
la memòria. M27 està majestuós, és la nebulosa Dumbell, de 8’x5,6’. (M57 ->
M56 ->M27). M27 és una altra nebulosa planetària, la primera descoberta per
Ch. Messier. El darrer valor de la distància al sol es va obtenir amb dades del
telescopi Hubble (1.350 ly).
Pel camí passem per Albireo, una estrella doble al cigne
que serà el primer test òptic del telescopi. Albireo es coneix com l’estrella
blaugrana per ser una doble vermellosa i blavosa. Sorpresa, jo veig uan
estrella groga molt brillant i una blava més dèbil. Consulto wikipedia anglesa
i en efecte, el Swarovski no s’equivoca. Llavors, per què blaugrana?
Aquesta prova li dona un 10 a la qualitat òptica del telescopi,
important tenint en compte el preu.
Aquesta doble té les seves components separades 35 segons d’arc.
Calculo que el límit de resolució del telescopi déu estar pels 10-15 segons,
però a ull, sense fórmules.
Seguim:
M71, cúmul globular molt dèbil, a
sagita.
M11, el cúmul de l’ànec a l’escut. He arribat
des d’Altair, un moviment llarg però
fàcil, de nord a sud seguint el mateix paral·lel. Al llibre de
Stoyan es pot llegir que el nom és degut a Admiral Smith: “This object, which
somewhat resembles a Flight of wild ducks i shape, ...) Està format per 2900 estrelles, amb una
densitat de 2,4 estrelles per any llum cúbic.
M52, cúmul obert a Cassiopea, al límit de la
contaminació lumínica de Lleida.
Torno a M11 i faig un recorregut
per l’escut i Sagitari que he après altres estius. És semblant a la ruta que
l’amic July Vallory denomina seqüència 5.3 al seu blog “Marató Messier de
Memòria” (https://apuntsmmm.wordpress.com/sequencia-5-3/):
M16 (la nebulosa de l’àguila), M17 (la nebulosa omega o del cigne), M18 (cúmul obert), M23 (cúmul obert), M24
(un núvol estel·lar, “star cloud”, M25
(cúmul obert), M21 (cúmul obert), M20 (la nebulosa trífida), M8 (la nebulosa de la llacuna), M28 (cúmul globular), M22 (cúmul globular), M6 (el cúmul de la papallona, obert) i M7 (cúmul obert).
D’aquesta darrera part teniu molta informació al blog de Juli.
I cap galàxia? Doncs si, cap galàxia. Aquests dies només estic prop
del pla de la nostra galàxia.
Via Làctia a escut i sagitari.
I ja s’acaba l’observació per avui, però amb dos objectes fantàstics: Júpiter (amb els quatre satèl·lits
galileans) i Saturn amb el seu gran
Tità.
Són les 02:39, ja és hora d'anar a dormir.
