dijous, 6 de febrer de 2020

Entrevista a Kike Herrero


Entrevista a Kike Herrero, soci de la SALL

Com es veu el cel del Pirineu? Es veu molt bé, molt clar i molt fosc, que és com s’haurien de veure sempre les nits: plenes d’estrelles i de la Via Làctia. Tot i això, sempre estem alerta del gran problema per a la visió del cel que és la contaminació lumínica. El cel es veu molt bé des d’aquí, però també arribem a veure la contaminació de Barcelona, per exemple.
Sempre vas voler ser astrònom? D’ençà que tenia tretze o catorze anys. A casa meva sempre es va cultivar l’interès per la natura i l’entorn i per l’univers. Per casualitat, vaig trobar un llibre i uns binocles, que eren del meu avi, i vaig començar a experimentar i a buscar coses al cel de la nit. Més endavant ho vaig poder estudiar i dedicar-m’hi. Primer va ser com una gran passió i una afició i ara és la meva professió.
I què vas estudiar per ser astrònom? Vaig estudiar Física, que és una carrera que ofereix un munt de coneixements de molts camps diferents. Després vaig fer un màster en astrofísica, que és l’especialització, i finalment un doctorat, on ja fas la teva pròpia recerca i et converteixes en investigador.
L’astronomia paga la pena? Queden moltes coses per descobrir a l’univers? Moltíssim. És un camp del coneixement, de la cultura o de la ciència que genera molta curiositat, on hi ha molt per descobrir i on, actualment, s’estan fent coses molt interessants. A més, a mi sempre m’ha agradat la ciència, conèixer i descobrir, però també poder-ho explicar i difondre-ho. L’astronomia és molt agraïda per poder fer-ne divulgació.
I has muntat la teva pròpia empresa al Pallars Jussà... Quan vaig acabar el doctorat, el 2014, em vaig preguntar: i ara què fas? Amb la meva parella ens vam instal·lar a Aramunt, a la Conca de Dalt, i vaig decidir tirar endavant el projecte de creació d’una empresa. Celístia Pirineus, ara ubicada provisionalment a l’Espai coworking de la Pobla de Segur, està dedicada a la divulgació de l’astronomia i a crear experiències d’observació astronòmica amb telescopi, enfocada al turisme però també als ajuntaments i al món cultural local. Aquest és el millor lloc per fer-ho, perquè al Pallars tenim els millors cels que hi ha a Catalunya.
Els millors cels? Sí, és així. No és una frase feta ni un eslògan publicitari, és un fet objectiu avalat per la UNESCO i certificat per la Fundació Starlight. Des del 2013 existeix la reserva Starlight del Montsec i ara, des del 2018, la reserva Starlight d’Aigüestortes. Són els dos llocs que tenen una protecció especial pel cel fosc i per les seves grans possibilitats per observar el cel i tot el que això comporta en l’àmbit mediambiental.
Tot això deu anar lligat al concepte d’astroturisme… Bé, de fet el que fem és apropar-nos al turisme de natura en general. Parlem d’un perfil encuriosit i inquiet, a qui tant interessa fer una visita a la central hidroelèctrica, com conèixer el romànic o gaudir d’una sortida a l’entorn natural. Un públic interessat a descobrir allò que normalment no pot veure des de les ciutats, com és la Via Làctia. Nosaltres els transmetem una experiència única que descobreixen per primera vegada.
I també és un recurs interessant per al desenvolupament local... Moltíssim perquè treballem en xarxa amb altres empreses del territori dedicades al turisme cultural, així com allotjaments i restauració. Tots plegats Impulsem activitats de lleure i culturals que beneficïen tothom.
I la recerca? Mantinc un peu a la recerca, de fet la meva feina principal és com a investigador, hi dedico quaranta hores setmanals. Però a banda, l’altre peu el tinc en la divulgació, que em permet estar molt lligat al territori. Descobrir i transmetre són les meves dues grans passions i això ho puc fer dins de l’astronomia i des del Pallars.

dimarts, 4 de febrer de 2020

Calendari de Febrer

Començem nou mes i estrenem nova pàgina al calendari SALL.

Febrer està protagonitzat per una gran imatge de la Lluna realitzada per Antònio Mòdol.

dissabte, 1 de febrer de 2020

Nebuloses de la flama i cap de cavall

Avui volem compartir aquesta fantàstica imatge realitzada pel nostre company i soci de la SALL en Jordi Gonzalez. Diu així:


"Es tracta de la famosa nebulosa Barnard 33 o també coneguda com La nebulosa cap de cavall ubicada just al costat de l'estrella Alnitak, una de les tres que formen el cinturó de la constel·lació d'Orió.

La fotografia la vaig fer des de casa , al barri del Secà - Lleida - utilitzant una càmera rèflex a focus primari amb el telescopi Newton 200/1000. Tot hi no ser la càmera idònia per fotografiar aquest objecte , ja que no esta modificada per astrofotografia; el resultat final tampoc a quedat del tot malament.
S'hi pot apreciar perfectament la figura del cap de cavall així com la nebulosa de la Flama NGC 2023, la nebulosa NGC 2024 (sota de B33) i la nebulosa IC 434 (nebulosa vermella radere del cap de cavall).

 La estrella tan brillant que apareix a la fotografia rep el nom de Alnitak y es tracta, en realitat, d’un sistema estel·lar triple format per: Alnitak Aa, Alnitak Ab (ambdues binaries) i Alnitak B.


Si no vaig errat, a la fotografia hi apareix una estrella molt petita al costat de Alnitak però en principi no te cap relació amb el sistema estel·lar.
Segons la informació que he pogut trobar esta catalogada amb el nom de TYC 4771-1207-1. (Ja hem corregireu si m’equivoco, no sóc un expert en la matèria). Aquesta fotografia es el resultat d'apilar 51imatges de 180 segons amb ISO 1600. Es a dir, que  la imatge  te un temps d'exposició de 2h 30minuts."

dissabte, 18 de gener de 2020

Assemblea general 2020

Ahir es va celebrar l'assemblea general de la SALL per fer balanç, tancar el 2019 i engegar el 2020 amb bon peu, i que millor que fent un sopar de germanor on vàrem parlar distessament d'astronomía, que es l'afició que ens uneix.
Ahir, també vam presentar i fer entrega dels calendaris 2020 de la SALL, realitzats íntegrament amb imatges i escrits descriptius dels socis, als díes hi trobareu les efemèrides astronòmiques mes significatives. Cada mes anirem publicant la pàgina que pertoca, avui presentem la portada i Gener.

dimecres, 1 de gener de 2020

L'hexàgon d'hivern

Imatge de gran camp realitzada pel nostre company Fernando Guirado.

L'Hexàgon d'hivern és un figura que s'assembla a la forma d'un hexàgon essent els vèrtexs les estrelles Rigel, Aldebaran, Capella, Pollux, Procyon i Sirius.

https://flic.kr/p/2i8teNg

https://flic.kr/p/2i8qFjE

"Càmera Olympus E-M1 mk2 i objectiu 12-40 F2.8 PRO

Són un total de 100 imatges de 60 ", F2.8, ISO3200, 50 imatges dark amb els mateixos paràmetres

Muntura equatorial Skywatcher Star Adventurer

Apil·lat amb el programa Deep Sky Stacker i processat amb Photoshop.
"

Nebulosa d'Orió

Imatge de la Nebulosa d'Orió (Messier 42) realitzada pel nostre company Antonio Módol


"Bon dia companys , a la sortida del divendres passat he fet la foto de la nebulosa d'Orion.

Està feta amb una càmera Nikon 5300 i l'objectiu 70-300 a 300 de focal i 6.3 de diafragma
Són un apil·lat de 40 fotos d'un minut a 640 ISO, 20 imatges de dos minuts i 10 fotos d'un minut a ISO 100 .

El cel a Àger les primeres hores va ser espectacular, fins les 3, el Rubén i jo mateix en vam gaudir força . 


Bon any a tothom i bons cels.
"

divendres, 20 de desembre de 2019

A la caça d'exoplanetes amb el Kike Herrero

El nostre company Kike Herrero (@kike_herrero) ha estat aquests dies al centre espacial de l'ESA a la Guaiana Francesa, per veure i seguir en directe l'enlairament de la missió CHEOPS (CHaracterising ExOPlanets Satellite). Aquest satel·lit és l'observatori espacial europeu per estudiar la formació de planetes extrasolars.

Satel·lit Cheops


- Kike, perquè és important aquesta missió?

Després d’haver pogut descobrir més de 4000 planetes extra-solars, l’astronomia passa per un moment històric en el qual estem a les portes de respondre grans preguntes que la humanitat es planteja des de fa segles. Ja sabem que hi ha molts sistemes planetaris a l’univers, i fins i tot que planetes de les característiques de la Terra són molt abundants al voltant de les estrelles de l’entorn solar. Però quan podrem esbrinar si hi ha vida en alguns d’aquests planetes?

La resposta passa per identificar els planetes potencialment habitables, i a més caracteritzar-los: conèixer la se va mida, la seva composició o la possible presència d’una atmosfera. Aquests són alguns dels objectius de la missió CHEOPS, un telescopi espacial ideat per Suïssa i l’Agència Espacial Europea per observar trànsits d’exoplanetes coneguts, i així tenir una mesura precisa de les seves característiques.

http://www.ieec.cat/en/content/60/announcements/detail/826/cheops-the-mission-in-search-of-exoplanets-successfully-launched
La missió CHEOPS resumida en una imatge

- Com heu participat a la preparació de la missió?


Des de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, on treballo com a astròfísic, hem estat vinculats des del principi a la missió CHEOPS. En particular, hi hem participat definint els objectius científics, i ho farem de nou quan analitzant els resultats, quan comencin a arribar les seves observacions.

Kike amb Ignasi Ribas de l'IEEC (@IEEC_space) al Port Espacial de Kourou

- De quina manera has participat?

De moment la meva aportació ha estat coordinar algunes de les accions de comunicació a nivell espanyol. Per exemple, vaig organitzar un concurs de dibuixos de nens de primària. I els dibuixos sel·leccionats van anar gravats en una placa metàl·lica al satèl·lit.

El proper serà participar a les observacions i el processat dels resultats.


- Què tal l'experiència de ser-hi present a un moment tant important?

Aquests últims dies he tingut la gran oportunitat d’anar a la Guaiana Francesa, al centre espacial que hi té la ESA, per presenciar l’enlairament del satèl·lit CHEOPS a bord d’un coet Soyuz. Des d’aquest lloc s’han enlairat en les últimes dècades centenars de coets Ariane, Soyuz o Vega, aparells gegants que permeten posar en òrbita de la Terra els satèl·lits de comunicacions o les missions espacials de caire científic. Ha estat una experiència única on he après moltíssimes curiositats de com es fa l’enlairament d’una missió espacial. CHEOPS no s’enlairava sol, sinó que anava d’acompanyant del satèl·lit italià Cosmo-Skymed, i també d’alguns petits nano-satèl·lits aprofitant l’espai del Soyuz.

Plataforma d'enlairament del coet Soyuz

- Com va anar l'enlairament?

Després d’un primer intent fallit el 19 de desembre, quan es va cancel·lar l’enlairament tot just una hora abans per culpa d’un problema del Soyuz, el 20 de desembre a les 5:54 del matí CHEOPS sortia cap a l’espai. Vaig poder veure l’enlairament des del punt d’observació més proper, a uns 5 km de la plataforma, i va ser realment al·lucinant. En particular, em va sobtar el so i la vibració que propaguen els propulsors del Soyuz durant els primers segons. També vaig poder seguir les hores posteriors amb els meus companys des de la sala de control, fins a poder cel·lebrar la primera comunicació amb el satèl·lit, que confirmava que CHEOPS estava funcionant correctament i situant-se en l’òrbita definitiva.


 
Moment de l'enlarirament

- I a partir d'ara?

Ara esperem les primeres observacions d’aquest telescopi espacial i també preparem les properes missions (com ARIEL o Plató), telescopis (com l’E-ELT o el James Webb), que ens desvetllaran en els propers si la vida és un fenomen únic de la Terra o és abundant a l’Univers.

Moltes gràcies Kike per compartir-nos la teva experiència.