dimarts, 19 de maig de 2020

Astronomia des del balcó


Un altre sortida al blacó per fer astronomia, de part del nostre company José M. Pérez.

-------

Començo a les 22.30.
Els objectius d’avui són dos: calcular el camp visual real i la magnitud estel·lar màxima del meu Swarovski 80 ATS amb ocular 25-50 i observar amb ell i els prismàtics 11x70 els objectes estudiats fins ara només amb prismàtics i començar a observar la zona de sagitari i escut.
L’estudi postobservació el faré amb el programa Cartes del Cel, els treballs de S. Tonkin (Sky at Night), Ph. Harrington (Astronomy) i el llibre Atlas of the Messier Objects (Highlights of the deep sky) de Ronald Stoyan i altres autors.

Aquest telescopi és molt conegut entre els ornitòlegs per la seva qualitat òptica.

Els valors de fàbrica diuen que el camp és de 42 m a 1000 m de distància (a 25 augments) i 21 m amb el de 50 augments. De forma fàcil es pot comprovar que l’ocular dóna un camp de 2,4º a 25 augments i 1,2º a 50 augments.

Els valors que he obtingut observant la zona d’Aldebaran i V539-Lyr són 2º i 1,5º, una mica diferents als valors de fàbrica, però no massa.







Els valors dels fotòmetres durant la nit van ser:

HORA   FOTÒMETRE     45ºNE      TEMP. IR       TEMP AMB. (ºC)  HUM RELATIVA (%)
22:30          TAS                   18,01                   1,67               24,1                                    ???
23:05         TAS                    18,46                   1,09               ???                                      ???
23:51         TAS                    18,87                   0,05               ???                                      ???
02:30         SQM                   19,66-19,68         ???                21,3                                    63

Repasso els objectes dels darrers dies amb el telescopi. Com és acodat i no té cercador em costa una mica trobar els objectes: escorpí i Ofiüc.

M80, molt contrastada a x50, petiteta.

M4, molt difusa. Ronald Stoyan explica a “Atlas of the Messier Objects” que és l’únic cúmul on Messier va identificar estrelles. És el cúmul globular més proper al sol (5000 ly –light years, anys llum-), 2000 sobre el pla de la mateixa i 25900 ly del centre galàctic.

Això dels cúmuls globulars és important entendre on són, doncs poden tenir edats molt grans, aquest en concret 12.000 milions d’anys..



M107, molt dèbil, inclús a x50.
M10 i M12 dos cúmuls globulars veïns, separats “només” una mica més de 4.000 ly (anys llum).  Ch. Messier va descobrir M9, M10 i M12 les nits del 28, 29 i 30 de maig de 1764 (M11 va ser descobert per Gottfried Kirch el 1681).

IC4665. Aquest cúmul obert està a 1.400 ly. Fa 45 minuts d’arc i es veu molt bé amb qualsevol de les dues combinacions d’ocular, encara que m’agrada més a x25.
M14, cúmul globular dèbil.
No observo la nebulosa NGC6572 de magnitud 8.

M57, la nebulosa de l’anell (The ring nebula), fantàstica i fàcil de trobar. Amb els prismàtics no la veia i a Paules té aspecte estel·lar. Amb aquest 80 es veu perfectament la forma d’anell. La veig rodona, però realment fa 86”x62”, és el·líptica. Antoine de Darquier, el 1779 va escriure “is very dull, but perfectly outlined, as large as Jupiter and looks like a fading planet”, primer cop que es defineix una nebulosa planetària. Fins a finals del segle XIX es va pensar que l’halo estava format per estrelles. Tinc més informació sobre l’evolució d’aquests objectes al bloc de l’institut (https://blocs.xtec.cat/oaia/2019/06/26/visita-fills-i-filles-del-nostre-professorat-25-de-juny-de-2019/)

M56, fàcil de trobar des de M57.

Després aniré a M27, la nebulosa Dumbbell (manuelles). Aquests camins me’ls va ensenyar Juli Vallory a Àger fa temps i ara em venen a la memòria. M27 està majestuós, és la nebulosa Dumbell, de 8’x5,6’. (M57 -> M56 ->M27). M27 és una altra nebulosa planetària, la primera descoberta per Ch. Messier. El darrer valor de la distància al sol es va obtenir amb dades del telescopi Hubble (1.350 ly).
 Pel camí passem per Albireo, una estrella doble al cigne que serà el primer test òptic del telescopi. Albireo es coneix com l’estrella blaugrana per ser una doble vermellosa i blavosa. Sorpresa, jo veig uan estrella groga molt brillant i una blava més dèbil. Consulto wikipedia anglesa i en efecte, el Swarovski no s’equivoca. Llavors, per què blaugrana?
Aquesta prova li dona un 10 a la qualitat òptica del telescopi, important tenint en compte el preu.
Aquesta doble té les seves components separades 35 segons d’arc. Calculo que el límit de resolució del telescopi déu estar pels 10-15 segons, però a ull, sense fórmules.

Seguim:
M71, cúmul globular molt dèbil, a sagita.

M11, el cúmul de l’ànec a l’escut. He arribat des d’Altair, un moviment llarg però fàcil, de nord a sud seguint el mateix paral·lel. Al llibre de Stoyan es pot llegir que el nom és degut a Admiral Smith: “This object, which somewhat resembles a Flight of wild ducks i shape, ...) Està format per 2900 estrelles, amb una densitat de 2,4 estrelles per any llum cúbic.

M52, cúmul obert a Cassiopea, al límit de la contaminació lumínica de Lleida.

Torno a M11 i faig un recorregut per l’escut i Sagitari que he après altres estius. És semblant a la ruta que l’amic July Vallory denomina seqüència 5.3 al seu blog “Marató Messier de Memòria” (https://apuntsmmm.wordpress.com/sequencia-5-3/):

M16 (la nebulosa de l’àguila), M17 (la nebulosa omega o del cigne), M18 (cúmul obert), M23 (cúmul obert), M24 (un núvol estel·lar, “star cloud”, M25 (cúmul obert), M21 (cúmul obert), M20 (la nebulosa trífida), M8 (la nebulosa de la llacuna), M28 (cúmul globular), M22 (cúmul globular), M6 (el cúmul de la papallona, obert) i M7 (cúmul obert).
D’aquesta darrera part teniu molta informació al blog de Juli.
I cap galàxia? Doncs si, cap galàxia. Aquests dies només estic prop del pla de la nostra galàxia.

Via Làctia a escut i sagitari.


Via Làctia sobre el Turbon

sagitari-oest

I ja s’acaba l’observació per avui, però amb dos objectes fantàstics: Júpiter (amb els quatre satèl·lits galileans) i Saturn amb el seu gran Tità.

Són les 02:39, ja és hora d'anar a dormir.

dilluns, 18 de maig de 2020

La ISS sobre Lleida

El nostre company Gerard Tartalo ens mostra una imatge de l'Estació Espacial Internacional passant per Lleida.


"La foto està presa a les 4:45h, amb el tubo a l'espatlla, mirant pel buscador 8x50 invertit i amb barlow x3 (2.250mm de focal😱) es un sol frame, l'únic que ha quedat mitg be de tot el vídeo de 8GB"

dimecres, 13 de maig de 2020

Astronomia des del balcó

Una nit d'astronomia compartida pel nostre company José M. Pérez

"Començo repassant objectes dels darrers dies.

Messier 5 

M5, aquets cop des del Cap de la Serp, molt més fàcil que des de Libra.



Intento NGC8597, cúmul globular de magnitud 8,5, però no el veig, encara que el camp on es troba és fàcil. El “mal cel” que he comentat abans comença a fer de les seves.

Però no tot són notícies dolentes. Al camí he passat per Alp-Librae, Zubenlegenubi, una doble de magnituds 2,8 i 5,2 molt bonica.

Baixo a escorpí. El pentàgon irregular format per Antares-Sigma-Omi-Rho-22 Oph m’agrada molt. Però M4 només l’observo en visió lateral i M80 gens. Què passa ara? Doncs que estic prop de la lluminària del carrer que tinc al SE i la baixada de qualitat de cel es nota molt.

Antares and neighborhood


M10 i M12 fàcils, però molt bonics.

M19 tampoc la veig, massa baix. Tampoc veig M107, més tard ni M56 ni M57.

Però ja que estic a lira baixo al cigne, a buscar Albireo. Aquest cop es resol molt bé aquesta doble, formada per dues estrelles de magnitud 3,05 (groga) i 5,12 (blava), separades 35 segons d’arc. Aquest valor sembla ser el límit dels meus prismàtics 11x70.

M11, el cúmul de l’ànec salvatge és molt fàcil i gran. Fa 32 minuts d’arc i 5,8 de magnitud.

Trobo fàcilment Collinder 399, la perxa (Coathenger), i M27. Em recordo dels estius passats al Pirineu, on amb cels que tenen valors propers a 21 donen imatges espectaculars d’aquests objectes.


Messier 27


M39 s’arriba bé des de Deneb, estrella més brillant del cigne.

Acabaré la nit seguint dos articles de S. Tonkin (Sky at Night) sobre els voltants de Cefeu.


Quan centro Delta Cephei, Zeta Cephei em queda al marge. Aprofito per mesurar el camp dels prismàtics, una mica superior a 4 minuts (250 segons).

Delta Cephei és una variable que dóna nom a les variables cefeides. Aquestes pulsen radialment i varia la seva lluminositat i el seu diàmetre de forma molt regular. La correlació entre el període de pulsació i la magnitud absoluta va ser descoberta per Henrietta Leavitt (1912) i permeten calcular la distància als cúmuls globulars o galàxies que les contenen. Us recomano el llibre “El universo de cristal“ de Dava Sobel, una de les meves divulgadores favorites, que tracta de les anomenades “calculadores de Harvard”, dones com Henrietta Leavitt, Williamina Fleming, Annie Jump Cannon, Cecilia Helena Payne, ....

Després passo a l’estrella Garnet de Herschel, que ell mateix va definir com una de les més boniques del cel pel seu color granat, sobretot si vens d’Alpha Cephei (Alderamin), de color blanc.

NGC7160 és un cúmul obert al sud d’Alderamin, una mica pobre pel meu gust.

NGC7243 és un cúmul globular que em permet estudiar la constel·lació de Lacerta, que recorda Cassiopea però més petita. Aquest cúmul es presenta molt dèbil, però comencen a aparèixer núvols. Arribo molt bé des de M39.

M52 és un cúmul obert proper a Cassiopea. S’arriba molt bé tirant la línia imaginària que uneix Caph i Schedar. Tonkin descriu un asterisme al costat de M52 que anomena l’aeroplà de la reina, i quasi que m’agrada més que el mateix cúmul.

Prop de M52 està NGC7789, cúmul obert dèbil, però que va ser descobert per Caroline Herschel el 1783, germana de William Herschel. Avui no és el dia de la dona científica, però vagi aquí el meu reconeixement.

I ja no puc fer més, els núvols avancen. Però guaita! Un objecte molt brillant, que tindrà magnitud -2 apareix per sobre els núvols cap al SSE. Resulta que és Júpiter! Què tard és!

dimarts, 12 de maig de 2020

La donzella de la lluna

Una imatge del nostre company Jordi González.

https://eluniversodesdecielourbano.blogspot.com/2020/05/promontorium-heraclides-la-doncella-de.html

https://eluniversodesdecielourbano.blogspot.com/2020/05/promontorium-heraclides-la-doncella-de.html

"Hola companys.

Comparteixo les últimes captures que vaig fer a la Lluna la passada matinada del 4 de Maig del 2020. Es tracta del Sinus Iridum ( Bahia del Arc Iris ) i més concretament del Promontorium Heraclides. Aquest últim es coneix com “ La donzella de la Lluna ” ja que en 1679 el astrònom Cassini, descobridor de la divisió dels anells de Saturn, va fer un mapa de la lluna i hi va pintar la cara d’una dona. El joc de llum i ombres en el dècim dia de la seva fase van fer que s’imaginés el rostre d’una figura femenina.

Potser fa falta molta imaginació per imaginar-se la cara de la dona amb el cabell al vent.

Salut !!!"

Si voleu sabe més sobre com ha fet aquesta foto visiteu el seu bloc.

dilluns, 11 de maig de 2020

Jugant amb imatges positives/negatives

Un divertiment fet pel nostre company Gerard Tartalo

"Jugando a positivos/negativos con la Luna.

La imagen base es un mosaico de 6 teselas realizadas con Zwo Asi 290mc y Skywatcher newton 150/750pds sobre montura Skywatcher neq6 pro2 desde el balcón de casa."





dissabte, 9 de maig de 2020

Cràters de la Lluna

Unes magnífiques fotografies de la Lluna fetes pel nostre company Manel Merigo

"Algunos cráteres emblemáticos de la Luna fotografiados desde Lleida.

Las fotos las hice el día 3 de Mayo, con un tubo C8 + barlow x2 + cámara Zwo asi290mc. El apilado con Autostakkert y el procesado con Registax y Fitswork.

- Platón: situado al norte del Mare Imbrium, es uno de los más conocidos. Tiene 100Km de diámetro y sus paredes una altitud media de 1000m(con picos de hasta 2000m). En la parte inferior-izquierda de la imagen se pueden apreciar los Montes Teneriffe.

 

 - Copérnico: situado en la zona central-Oeste (en el extremo sur del Mare Imbrium). Tiene un diámetro de 93Km y una profundidad de hasta 3'8Km.





- Tycho: lo encontramos al sur de la Luna. Es el más joven de los grandes cráteres de impacto de la cara visible. Tiene un diámetro de 46Km y una profundidad de 4'8Km. El pico central se eleva 1'6Km de la superficie.


- Clavius: es de los de mayor tamaño de la Luna. Situado al sur de Tycho, con un diametro de 231Km.

dimarts, 5 de maig de 2020

Collage de la Lluna i Venus

Astrofoto realitzada pel nostre company Antonio Mòdol el 26 d'Abril on es pot veure la conjunció de la Lluna i Venus