dissabte, 18 de gener de 2020
Assemblea general 2020
Ahir es va celebrar l'assemblea general de la SALL per fer balanç, tancar el 2019 i engegar el 2020 amb bon peu, i que millor que fent un sopar de germanor on vàrem parlar distessament d'astronomía, que es l'afició que ens uneix.
Ahir, també vam presentar i fer entrega dels calendaris 2020 de la SALL, realitzats íntegrament amb imatges i escrits descriptius dels socis, als díes hi trobareu les efemèrides astronòmiques mes significatives.
Cada mes anirem publicant la pàgina que pertoca, avui presentem la portada i Gener.
dimecres, 1 de gener de 2020
L'hexàgon d'hivern
Imatge de gran camp realitzada pel nostre company Fernando Guirado.
L'Hexàgon d'hivern és un figura que s'assembla a la forma d'un hexàgon essent els vèrtexs les estrelles Rigel, Aldebaran, Capella, Pollux, Procyon i Sirius.
"Càmera Olympus E-M1 mk2 i objectiu 12-40 F2.8 PRO
Són un total de 100 imatges de 60 ", F2.8, ISO3200, 50 imatges dark amb els mateixos paràmetres
Muntura equatorial Skywatcher Star Adventurer
Apil·lat amb el programa Deep Sky Stacker i processat amb Photoshop."
L'Hexàgon d'hivern és un figura que s'assembla a la forma d'un hexàgon essent els vèrtexs les estrelles Rigel, Aldebaran, Capella, Pollux, Procyon i Sirius.
"Càmera Olympus E-M1 mk2 i objectiu 12-40 F2.8 PRO
Són un total de 100 imatges de 60 ", F2.8, ISO3200, 50 imatges dark amb els mateixos paràmetres
Muntura equatorial Skywatcher Star Adventurer
Apil·lat amb el programa Deep Sky Stacker i processat amb Photoshop."
Nebulosa d'Orió
Imatge de la Nebulosa d'Orió (Messier 42) realitzada pel nostre company Antonio Módol
"Bon dia companys , a la sortida del divendres passat he fet la foto de la nebulosa d'Orion.
Està feta amb una càmera Nikon 5300 i l'objectiu 70-300 a 300 de focal i 6.3 de diafragma
Són un apil·lat de 40 fotos d'un minut a 640 ISO, 20 imatges de dos minuts i 10 fotos d'un minut a ISO 100 .
El cel a Àger les primeres hores va ser espectacular, fins les 3, el Rubén i jo mateix en vam gaudir força .
Bon any a tothom i bons cels."
"Bon dia companys , a la sortida del divendres passat he fet la foto de la nebulosa d'Orion.
Està feta amb una càmera Nikon 5300 i l'objectiu 70-300 a 300 de focal i 6.3 de diafragma
Són un apil·lat de 40 fotos d'un minut a 640 ISO, 20 imatges de dos minuts i 10 fotos d'un minut a ISO 100 .
El cel a Àger les primeres hores va ser espectacular, fins les 3, el Rubén i jo mateix en vam gaudir força .
Bon any a tothom i bons cels."
divendres, 20 de desembre de 2019
A la caça d'exoplanetes amb el Kike Herrero
El nostre company Kike Herrero (@kike_herrero) ha estat aquests dies al centre espacial de l'ESA a la Guaiana Francesa, per veure i seguir en directe l'enlairament de la missió CHEOPS (CHaracterising ExOPlanets Satellite). Aquest satel·lit és l'observatori espacial europeu per estudiar la formació de planetes extrasolars.
Satel·lit Cheops
- Kike, perquè és important aquesta missió?
Després d’haver pogut descobrir més de 4000 planetes extra-solars, l’astronomia passa per un moment històric en el qual estem a les portes de respondre grans preguntes que la humanitat es planteja des de fa segles. Ja sabem que hi ha molts sistemes planetaris a l’univers, i fins i tot que planetes de les característiques de la Terra són molt abundants al voltant de les estrelles de l’entorn solar. Però quan podrem esbrinar si hi ha vida en alguns d’aquests planetes?
La resposta passa per identificar els planetes potencialment habitables, i a més caracteritzar-los: conèixer la se va mida, la seva composició o la possible presència d’una atmosfera. Aquests són alguns dels objectius de la missió CHEOPS, un telescopi espacial ideat per Suïssa i l’Agència Espacial Europea per observar trànsits d’exoplanetes coneguts, i així tenir una mesura precisa de les seves característiques.
La resposta passa per identificar els planetes potencialment habitables, i a més caracteritzar-los: conèixer la se va mida, la seva composició o la possible presència d’una atmosfera. Aquests són alguns dels objectius de la missió CHEOPS, un telescopi espacial ideat per Suïssa i l’Agència Espacial Europea per observar trànsits d’exoplanetes coneguts, i així tenir una mesura precisa de les seves característiques.
La missió CHEOPS resumida en una imatge
- Com heu participat a la preparació de la missió?
Des de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, on treballo com a astròfísic, hem estat vinculats des del principi a la missió CHEOPS. En particular, hi hem participat definint els objectius científics, i ho farem de nou quan analitzant els resultats, quan comencin a arribar les seves observacions.
Kike amb Ignasi Ribas de l'IEEC (@IEEC_space) al Port Espacial de Kourou
- De quina manera has participat?
De moment la meva aportació ha estat coordinar algunes de les accions de comunicació a nivell espanyol. Per exemple, vaig organitzar un concurs de dibuixos de nens de primària. I els dibuixos sel·leccionats van anar gravats en una placa metàl·lica al satèl·lit.
El proper serà participar a les observacions i el processat dels resultats.
Aquests últims dies he tingut la gran oportunitat d’anar a la Guaiana Francesa, al centre espacial que hi té la ESA, per presenciar l’enlairament del satèl·lit CHEOPS a bord d’un coet Soyuz. Des d’aquest lloc s’han enlairat en les últimes dècades centenars de coets Ariane, Soyuz o Vega, aparells gegants que permeten posar en òrbita de la Terra els satèl·lits de comunicacions o les missions espacials de caire científic. Ha estat una experiència única on he après moltíssimes curiositats de com es fa l’enlairament d’una missió espacial. CHEOPS no s’enlairava sol, sinó que anava d’acompanyant del satèl·lit italià Cosmo-Skymed, i també d’alguns petits nano-satèl·lits aprofitant l’espai del Soyuz.
Plataforma d'enlairament del coet Soyuz
Després d’un primer intent fallit el 19 de desembre, quan es va cancel·lar l’enlairament tot just una hora abans per culpa d’un problema del Soyuz, el 20 de desembre a les 5:54 del matí CHEOPS sortia cap a l’espai. Vaig poder veure l’enlairament des del punt d’observació més proper, a uns 5 km de la plataforma, i va ser realment al·lucinant. En particular, em va sobtar el so i la vibració que propaguen els propulsors del Soyuz durant els primers segons. També vaig poder seguir les hores posteriors amb els meus companys des de la sala de control, fins a poder cel·lebrar la primera comunicació amb el satèl·lit, que confirmava que CHEOPS estava funcionant correctament i situant-se en l’òrbita definitiva.
- I a partir d'ara?
Ara esperem les primeres observacions d’aquest telescopi espacial i també preparem les properes missions (com ARIEL o Plató), telescopis (com l’E-ELT o el James Webb), que ens desvetllaran en els propers si la vida és un fenomen únic de la Terra o és abundant a l’Univers.
Moltes gràcies Kike per compartir-nos la teva experiència.
Moment de l'enlarirament
Ara esperem les primeres observacions d’aquest telescopi espacial i també preparem les properes missions (com ARIEL o Plató), telescopis (com l’E-ELT o el James Webb), que ens desvetllaran en els propers si la vida és un fenomen únic de la Terra o és abundant a l’Univers.
Moltes gràcies Kike per compartir-nos la teva experiència.
dilluns, 16 de desembre de 2019
Rememorant el Cometa 46P/ Wirtanen (12/2018)
El nostre company Jordi González ens explica la visita del Cometa46P/ Wirtanenal desembre de 2018. No deixeu de visita el seu bloc on ho explica amb tot luxe de detalls.
"Hola companys.
Com ja sabeu, aquestes festes ens visita el cometa 2l/Borisov però malauradament des de la meva ubicació no el puc fotografiar, queda molt baix a l'horitzó i les parets de la terrassa el tapen. A més a l'estar ubicat cap al Sud, hem queda just per sobre de la ciutat i, segurament, degut a la seva magnitud 14 i l'elevada contaminació llumínica, tampoc podriafotografiar-lo bé.
Així dons he tirat d'hemeroteca i he processat unes fotografies del cometa46P/ Wirtanen, el qual ens va visitar el passat Nadal 2018 i que encara nohavia pogut processar. Aquest cometa pertany al nostre sistema solar i té una òrbita de 5.44 anys. Això vol dir que al 2024 ens tornarà a visitar i si les condiciones són favorables intentaré tornar-lo a fotografiar. Les fotografies les vaig realitzar el 15 de Desembre quant aquest es trobava a la seva màxima aproximació a la Terra (11.6 milions de km.) brillant amb una magnitud de 4. Al ser tant brillant va poder ser observat amb prismàtics i fins i tota simple vista des de cels foscos lliures de contaminació llumínica.
Amb una velocitat de 34.200 km/h i un nucli gelat de 1.2 km de diàmetrees va anar aproximant al sol tot escalfant-se i deixant anar una gran quantitat de gas evaporat majoritàriament de cianogen i carboni. Precisament la composició d’aquest gas és la causant del color verd del cometa. Quan aquesta mena de boira queda il·luminada per la llum del Sol, els rajos solars es reflecteixen amb un to verdós.
Tornant al tema dels cometes; apart del 2l/Borisov que assolirà el seu màxim a finals d’aquest mes de Desembre, també en podem localitzard'altres com son: Panstarrs c/2017 T2, 114P/Wiseman-Skiff, 76P/West-Kohoutek-Ikemura,155P/Shoemaker, ASASSN C/2018 N2, 29P/Schwassmsnn-Wachmann,
etc,etc…
Perdoneu per la “parrafada”, m'he anat engrescant i... al final potser m’hi he estès un mica massa.
Salut."
"Hola companys.
Com ja sabeu, aquestes festes ens visita el cometa 2l/Borisov però malauradament des de la meva ubicació no el puc fotografiar, queda molt baix a l'horitzó i les parets de la terrassa el tapen. A més a l'estar ubicat cap al Sud, hem queda just per sobre de la ciutat i, segurament, degut a la seva magnitud 14 i l'elevada contaminació llumínica, tampoc podriafotografiar-lo bé.
Així dons he tirat d'hemeroteca i he processat unes fotografies del cometa46P/ Wirtanen, el qual ens va visitar el passat Nadal 2018 i que encara nohavia pogut processar. Aquest cometa pertany al nostre sistema solar i té una òrbita de 5.44 anys. Això vol dir que al 2024 ens tornarà a visitar i si les condiciones són favorables intentaré tornar-lo a fotografiar. Les fotografies les vaig realitzar el 15 de Desembre quant aquest es trobava a la seva màxima aproximació a la Terra (11.6 milions de km.) brillant amb una magnitud de 4. Al ser tant brillant va poder ser observat amb prismàtics i fins i tota simple vista des de cels foscos lliures de contaminació llumínica.
Amb una velocitat de 34.200 km/h i un nucli gelat de 1.2 km de diàmetrees va anar aproximant al sol tot escalfant-se i deixant anar una gran quantitat de gas evaporat majoritàriament de cianogen i carboni. Precisament la composició d’aquest gas és la causant del color verd del cometa. Quan aquesta mena de boira queda il·luminada per la llum del Sol, els rajos solars es reflecteixen amb un to verdós.
Tornant al tema dels cometes; apart del 2l/Borisov que assolirà el seu màxim a finals d’aquest mes de Desembre, també en podem localitzard'altres com son: Panstarrs c/2017 T2, 114P/Wiseman-Skiff, 76P/West-Kohoutek-Ikemura,155P/Shoemaker, ASASSN C/2018 N2, 29P/Schwassmsnn-Wachmann,
etc,etc…
Perdoneu per la “parrafada”, m'he anat engrescant i... al final potser m’hi he estès un mica massa.
Salut."
diumenge, 15 de desembre de 2019
Lluna de desembre
Fotografia realitzada pel nostre company Fernando Guirado.
"És una única foto feta a mà alçada. L'equip, una càmera Olympus E-M1 mk2 i l'objectiu l'Olympus 300mm F4 PRO. Les dades de la foto: 1/200, F5, ISO500"
"És una única foto feta a mà alçada. L'equip, una càmera Olympus E-M1 mk2 i l'objectiu l'Olympus 300mm F4 PRO. Les dades de la foto: 1/200, F5, ISO500"
divendres, 6 de desembre de 2019
La galàxia M87 i amb sorpresa!
Text del nostre company Jordi González
La fotografia és el resultat de apil·lar 38 fotos RAW de 180 segons a ISO 1600, fetes amb una càmera Canon EOS 1300D.
El telescopi emprat és un Newton SW 200/1000 F5 + Montura NEQ 6 PRO.
Si voleu saber més sobre aquesta sessió de astrofotografia podeu donar un cop d’ull a l’entrada que he fet al meu blog.
Salutacions companys.
Comparteixo aquesta fotografia de la galàxia M87 que vaig fer al mes de Març però que encara no havia pogut processar. No és una fotografia que visualment cridi l’ atenció doncs l’únic que hi apareix és un conjunt de galàxies llunyanes poc definides com és el cas d'M87 (53 milions d’anys llum), NGC4476 (55 milions d’anys llum) i NGC4478 (50 milions d’anys llum) entre altres.
Galàxia M87 - Jordi González
El que m’ha fet il·lusió d’aquesta fotografia és que he pogut fotografiar el JET o raig de plasma energètic que neix del forat negre supermassiu que hi ha al centre de la galàxia i surt expulsat cap a
l’exterior uns 5.000 anys llum.
Detall del raig de plasma sortint del forat negre supermassiu
El 10 d’Abril del 2019 tots els principals mitjans de comunicació de tot el mon van donar a conèixer una fita que fins aquell moment no s’havia pogut realitzar mai. Per primera vegada a la historia un grup de científics havien pogut fotografiar un forat negre. Amb aquesta fotografia es corroborava la teoria de la relativitat general de Einstein. Resulta que aquest forat negre fotografiat és el que hi ha al centre de la galàxia M87, el mateix que ha originat el JET que he captat amb aquesta fotografia.
Si s’analitza la fotografia en sí no és gaire bona, tampoc vaig poder fer un bon seguiment amb la montura, però el fet de poder fotografiar un objecte situat a 53 milions d'anys llum amb d’altres galàxies que també hi apareixen ja és una bona recompensa per les hores de son perdudes i el temps passat amb el processat.
La fotografia és el resultat de apil·lar 38 fotos RAW de 180 segons a ISO 1600, fetes amb una càmera Canon EOS 1300D.
El telescopi emprat és un Newton SW 200/1000 F5 + Montura NEQ 6 PRO.
Si voleu saber més sobre aquesta sessió de astrofotografia podeu donar un cop d’ull a l’entrada que he fet al meu blog.
Salutacions companys.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)