Societat Astronòmica de Lleida (SALL)

El proper 24 d’agost se celebraran dues dècades d’aquella tarda històrica a Praga on la Unió Astronòmica Internacional (UAI) va redefinir el nostre sistema solar. Plutó, el "germà petit" que ens havia acompanyat als llibres d'escola des de 1930, perdia el seu estatus de planeta. Com recollia la crònica d'aquell mateix dia a El País   el debat va ser intens i va canviar la història de l'astronomia per sempre. Però, per què el vam "fer fora" realment? Fotografia realitzada pel Jordi González al 2021. Teniu més informació i vídeos de com capturar Plutó al seu blog  El universo desde cielo urbano El descobriment: Un punt de llum entre les estrelles. La recerca de Plutó va ser una odissea. Els astrònoms buscaven un cos que expliqués les anomalies en l'òrbita de Neptú. Per entendre el valor de Plutó, hem de viatjar al 18 de febrer de 1930. Un jove astrònom de 24 anys, Clyde Tombaugh, va aconseguir el que semblava impossible: detectar un puntet de llum que...

Si a l'entrada anterior ens perdiem  entre les set estrelles del Carro de l'Ossa Major, el cel de maig i juny ens convida a fer un pas més enllà. Si seguim la curvatura de la "cua" de l'Ossa, la nostra mirada topa inevitablement amb una resplendor taronja dominant al zenit:   Arcturus   (Àrtur). Aquesta estrella no és només el far de la primavera; és la porta d'entrada a la constel·lació de   Boötes (el Bover)   i a un univers profund que s'obre davant nostre quan mirem lluny de la pols del disc de la Via Làctia. Constel·lacions de Boötes i Corona Boreali. Autor Alan Dyer El Mite: El vigilant etern La mitologia clàssica identifica Boötes com el "Guardià de l'Ossa". El seu nom prové del grec   Arktouros , que significa literalment "el guardià de l'os". Segons la llegenda d'Icari, aquest va rebre de Dionís el secret de la viticultura, però la seva tràgica mort a mans de pastors que van confondre l'embriaguesa amb el verí e...

De la detecció feble a la màxima activitat del periheli Autor Dídac Mesa Durant el primer quadrimestre de 2026, l'Agrupació Astronòmica de Lleida ha dut a terme un seguiment fotogràfic continuat del cometa C/2025 R3 (PanSTARRS). Aquest objecte, de caràcter hiperbòlic i procedent del Núvol d'Oort, ha ofert una oportunitat excel·lent per estudiar la dinàmica de sublimació de volàtils a mesura que s'aproximava al Sistema Solar intern. A continuació, analitzem les dades científiques de la seva òrbita, el seu comportament dinàmic en els coronògrafs espacials i l'evolució física observada pels nostres astrofotògrafs des de gener fins a finals d'abril de 2026. Elements orbitals i paràmetres de la trajectòria Les dades astromètriques consolidades pel Minor Planet Center (MPC) i el JPL Small-Body Database defineixen el cometa C/2025 R3 com un objecte amb una òrbita marcadament hiperbòlica d'alta inclinació orbital, fet que descarta gairebé per complet un retorn periòdic ...

Si aixequem la vista aquestes nits de primavera cap al punt més alt del cel (el zenit), hi trobarem la silueta inconfusible del "Carro Gran". Però per als antics grecs, aquestes set estrelles brillants eren el recordatori d'una trista història d'amor i venjança. El mite de Cal·listo i Arcas La llegenda ens parla de   Cal·listo , una nimfa caçadora d'una bellesa extraordinària que formava part del seguici d'Artemis. L'engany:   Zeus, captivat per ella, la va seduir. Quan   Hera , l'esposa de Zeus, es va assabentar de la infidelitat i del naixement del fill de tots dos,   Arcas , va descarregar la seva fúria sobre la nimfa convertint-la en una ossa. La tragèdia esquivada:   Anys més tard, Arcas, ja convertit en un jove caçador, es va trobar amb una ossa al bosc. Estava a punt de matar-la amb la seva llança sense saber que era la seva mare. El catasterisme:   Per evitar el matricidi, Zeus va intervenir d'urgència: va agafar Cal·listo per la cua i la v...