Societat Astronòmica de Lleida (SALL)

De la detecció feble a la màxima activitat del periheli Autor Dídac Mesa Durant el primer quadrimestre de 2026, l'Agrupació Astronòmica de Lleida ha dut a terme un seguiment fotogràfic continuat del cometa C/2025 R3 (PanSTARRS). Aquest objecte, de caràcter hiperbòlic i procedent del Núvol d'Oort, ha ofert una oportunitat excel·lent per estudiar la dinàmica de sublimació de volàtils a mesura que s'aproximava al Sistema Solar intern. A continuació, analitzem les dades científiques de la seva òrbita, el seu comportament dinàmic en els coronògrafs espacials i l'evolució física observada pels nostres astrofotògrafs des de gener fins a finals d'abril de 2026. Elements orbitals i paràmetres de la trajectòria Les dades astromètriques consolidades pel Minor Planet Center (MPC) i el JPL Small-Body Database defineixen el cometa C/2025 R3 com un objecte amb una òrbita marcadament hiperbòlica d'alta inclinació orbital, fet que descarta gairebé per complet un retorn periòdic ...

Mentre la primavera comença a treure el cap, el cor de la nostra galàxia desperta del seu tancament hivernal per tornar-se a mostrar als nostres telescopis i càmeres. Abans que la ciència ens expliqués la naturalesa dels fotons i la curvatura de l'espai, els nostres avantpassats ja havien escrit el cel amb relats de llet, rius de plata i camins d'ànimes. Avui iniciem un viatge que ens portarà del mite a la realitat, de l'Olimp de Zeus fins al nucli galàctic que ens acull. Per als qui mirem el cel de Ponent, el mes de març no només marca l'arribada de la primavera; és el tret de sortida de la   "temporada de Via Làctia" . Després de mesos amagada sota l'horitzó o perduda en la resplendor solar, la part més espectacular de la nostra galàxia torna a ser visible a les matinades. Però, què és exactament aquesta banda blanquinosa que travessa el firmament? Fotografia d'en Dídac Mesa Un origen batejat amb llet Abans de tenir telescopis, la humanitat va haver ...

A la SALL  sabem que l'astronomia no és només observar, sinó també comprendre els ritmes de l'univers. L'eclipsi del 3 de març ens presenta una situació curiosa: mentre que bona part del Pacífic i l'Àsia gaudiran d'una Lluna de sang espectacular, des de les nostres contrades el fenomen ens quedarà "sota els peus". El proper   3 de març de 2026 , la configuració del sistema Sol-Terra-Lluna ens oferirà un dels espectacles més didàctics de l'astronomia de posició: un   eclipsi lunar total . Aquest fenomen es produeix quan el nostre satèl·lit s'endinsa plenament en el con d'ombra projectat per la Terra, una alineació coneguda com a   sizígia . Més enllà de l'atractiu visual de la denominada "Lluna de Sang" —fruit de la dispersió de Rayleigh a l'atmosfera terrestre—, aquest esdeveniment representa una oportunitat excel·lent per analitzar la dinàmica orbital i l'estat de la nostra pròpia capa atmosfèrica a través de la colorimet...

El Triangle d’estiu, format pels estels Vega (α Lyrae), Deneb (α Cygni) i Altair (α Aquilae), és un asterisme icònic visible a l’hemisferi nord durant els mesos estivals. Aquest trio, situat a les constel·lacions de la Lira, el Cigne i l’Àguila, no només destaca per la seva brillantor, sinó que també serveix com a guia per explorar objectes de cel profund com la Nebulosa de l’Halter (M27), la Nebulosa de Nord-amèrica (NGC 7000) o la Nebulosa de la Dent de Lleó (NGC 6781), a més de tenir un paper històric en la navegació celeste. En aquesta entrada, detallarem les propietats dels estels del triangle amb informació ampliada, aprofundirem en les nebuloses i cúmuls estel·lars propers, explorarem el seu ús històric per a l’orientació. Definició i context del Triangle d’Estiu Un asterisme és un patró estel·lar no oficial que facilita l’orientació al cel nocturn. El Triangle d’Estiu, visible òptimament entre juny i setembre, està format per tres estels de primera magnitud en una regió densa ...