Societat Astronòmica de Lleida (SALL)

El Triangle d’estiu, format pels estels Vega (α Lyrae), Deneb (α Cygni) i Altair (α Aquilae), és un asterisme icònic visible a l’hemisferi nord durant els mesos estivals. Aquest trio, situat a les constel·lacions de la Lira, el Cigne i l’Àguila, no només destaca per la seva brillantor, sinó que també serveix com a guia per explorar objectes de cel profund com la Nebulosa de l’Halter (M27), la Nebulosa de Nord-amèrica (NGC 7000) o la Nebulosa de la Dent de Lleó (NGC 6781), a més de tenir un paper històric en la navegació celeste. En aquesta entrada, detallarem les propietats dels estels del triangle amb informació ampliada, aprofundirem en les nebuloses i cúmuls estel·lars propers, explorarem el seu ús històric per a l’orientació. Definició i context del Triangle d’Estiu Un asterisme és un patró estel·lar no oficial que facilita l’orientació al cel nocturn. El Triangle d’Estiu, visible òptimament entre juny i setembre, està format per tres estels de primera magnitud en una regió densa ...

La primavera a l’hemisferi nord ofereix condicions òptimes per a l’observació de galàxies, gràcies a la posició baixa de la Via Làctia a l’horitzó durant les primeres hores de la nit. Aquest fenomen redueix la interferència lumínica de la nostra galàxia, cosa que permet la detecció d’objectes extragalàctics tènues. Al mes de maig, les constel·lacions de Lleó, la Verge i Coma Berenices, integrants del Supercúmul de la Verge, revelen una concentració excepcional de galàxies. Aquesta entrada analitza les principals galàxies i agrupacions galàctiques observables durant aquest període, acompanyades de fotografies representatives i recomanacions per a l’observació astronòmica, amb l’objectiu de fomentar la comprensió dels sistemes galàctics i la seva importància en l’estudi de l’univers. Imatge de M101, la Galàxia del Molinet, capturada per Albert Pampols. Equip: Newton 200 F4, càmera ZWO ASI2600Mc Pro, 3 hores d’integració (20 lights de 300 s i 20 lights de 60 s amb filtre Optolong L-Quad +...

  La Via Làctia: Una Perspectiva Astronòmica La Via Làctia, la galàxia on residim, és un sistema estel·lar de tipus espiral barrada que abasta uns 100.000 anys llum de diàmetre i conté aproximadament entre 100.000 i 400.000 milions d’estrelles. Aquest article explora les característiques principals de la nostra galàxia, amb un enfocament científic, i s’il·lustra amb fotografies capturades pels membres de la Societat Astronòmica de Lleida (SALL), que mostren diferents perspectives d’aquest objecte celeste. El Centre Galàctic i Sagitari A* El centre de la Via Làctia, situat a la constel·lació de Sagitari, alberga un forat negre supermassiu conegut com Sagitari A*, amb una massa estimada de 4,3 milions de masses solars. Aquesta regió està envoltada per un dens cúmul d’estrelles velles i núvols de gas i pols, cosa que dificulta la seva observació en llum visible. Tanmateix, les tècniques d’observació en infraroig i ones de ràdio permeten estudiar-ne l’activitat. La fotografia de Sagita...

  Fulla del calendari del mes de  Desembre

Interesantísima xerrada sobre els cometes, de la ma de l'experimentat observador de cometes Dídac Mesa hem conegut moltes dades sobre aquests viatgers de l'espai, amb la seva llarga trajectòria dedicada als cometes ens ha sabut explicar a la perfecció tot tipus de detalls i curiositats, tot acompanyat d'unes magnífiques imatges.

Us compartim l'astrofotografia feta pel nostre company Àlex. Bon día Sh2-112 una nebulosa d'emissió situada a la constel·lació del Cigne, són 48h 35min capturades del mes de Juliol amb el Ts-Photoline i la càmera zwo Asi 2600mc.

  Fulla del calendari del mes de Novembre

Ja estem preparant el nostre astro-calendari, per escollir les astrofotos ens hem reunit i a partir de les aportacions dels nostres socis ja tenim escollides les astro-imatges que formaran el calendari.

Us compartim algunes de les fotografies fetes al cometa C/2023 A3 (Tsuchinshan–ATLAS) realitzades pels nostres companys i la trobada que vam fer a l'aeròdrom d'Alfes per observar-lo