Societat Astronòmica de Lleida (SALL)

Si a l'entrada anterior ens perdiem  entre les set estrelles del Carro de l'Ossa Major, el cel de maig i juny ens convida a fer un pas més enllà. Si seguim la curvatura de la "cua" de l'Ossa, la nostra mirada topa inevitablement amb una resplendor taronja dominant al zenit:   Arcturus   (Àrtur). Aquesta estrella no és només el far de la primavera; és la porta d'entrada a la constel·lació de   Boötes (el Bover)   i a un univers profund que s'obre davant nostre quan mirem lluny de la pols del disc de la Via Làctia. Constel·lacions de Boötes i Corona Boreali. Autor Alan Dyer El Mite: El vigilant etern La mitologia clàssica identifica Boötes com el "Guardià de l'Ossa". El seu nom prové del grec   Arktouros , que significa literalment "el guardià de l'os". Segons la llegenda d'Icari, aquest va rebre de Dionís el secret de la viticultura, però la seva tràgica mort a mans de pastors que van confondre l'embriaguesa amb el verí e...

Si aixequem la vista aquestes nits de primavera cap al punt més alt del cel (el zenit), hi trobarem la silueta inconfusible del "Carro Gran". Però per als antics grecs, aquestes set estrelles brillants eren el recordatori d'una trista història d'amor i venjança. El mite de Cal·listo i Arcas La llegenda ens parla de   Cal·listo , una nimfa caçadora d'una bellesa extraordinària que formava part del seguici d'Artemis. L'engany:   Zeus, captivat per ella, la va seduir. Quan   Hera , l'esposa de Zeus, es va assabentar de la infidelitat i del naixement del fill de tots dos,   Arcas , va descarregar la seva fúria sobre la nimfa convertint-la en una ossa. La tragèdia esquivada:   Anys més tard, Arcas, ja convertit en un jove caçador, es va trobar amb una ossa al bosc. Estava a punt de matar-la amb la seva llança sense saber que era la seva mare. El catasterisme:   Per evitar el matricidi, Zeus va intervenir d'urgència: va agafar Cal·listo per la cua i la v...

El Triangle d’estiu, format pels estels Vega (α Lyrae), Deneb (α Cygni) i Altair (α Aquilae), és un asterisme icònic visible a l’hemisferi nord durant els mesos estivals. Aquest trio, situat a les constel·lacions de la Lira, el Cigne i l’Àguila, no només destaca per la seva brillantor, sinó que també serveix com a guia per explorar objectes de cel profund com la Nebulosa de l’Halter (M27), la Nebulosa de Nord-amèrica (NGC 7000) o la Nebulosa de la Dent de Lleó (NGC 6781), a més de tenir un paper històric en la navegació celeste. En aquesta entrada, detallarem les propietats dels estels del triangle amb informació ampliada, aprofundirem en les nebuloses i cúmuls estel·lars propers, explorarem el seu ús històric per a l’orientació. Definició i context del Triangle d’Estiu Un asterisme és un patró estel·lar no oficial que facilita l’orientació al cel nocturn. El Triangle d’Estiu, visible òptimament entre juny i setembre, està format per tres estels de primera magnitud en una regió densa ...

La primavera a l’hemisferi nord ofereix condicions òptimes per a l’observació de galàxies, gràcies a la posició baixa de la Via Làctia a l’horitzó durant les primeres hores de la nit. Aquest fenomen redueix la interferència lumínica de la nostra galàxia, cosa que permet la detecció d’objectes extragalàctics tènues. Al mes de maig, les constel·lacions de Lleó, la Verge i Coma Berenices, integrants del Supercúmul de la Verge, revelen una concentració excepcional de galàxies. Aquesta entrada analitza les principals galàxies i agrupacions galàctiques observables durant aquest període, acompanyades de fotografies representatives i recomanacions per a l’observació astronòmica, amb l’objectiu de fomentar la comprensió dels sistemes galàctics i la seva importància en l’estudi de l’univers. Imatge de M101, la Galàxia del Molinet, capturada per Albert Pampols. Equip: Newton 200 F4, càmera ZWO ASI2600Mc Pro, 3 hores d’integració (20 lights de 300 s i 20 lights de 60 s amb filtre Optolong L-Quad +...