Societat Astronòmica de Lleida (SALL)

El Triangle d’estiu, format pels estels Vega (α Lyrae), Deneb (α Cygni) i Altair (α Aquilae), és un asterisme icònic visible a l’hemisferi nord durant els mesos estivals. Aquest trio, situat a les constel·lacions de la Lira, el Cigne i l’Àguila, no només destaca per la seva brillantor, sinó que també serveix com a guia per explorar objectes de cel profund com la Nebulosa de l’Halter (M27), la Nebulosa de Nord-amèrica (NGC 7000) o la Nebulosa de la Dent de Lleó (NGC 6781), a més de tenir un paper històric en la navegació celeste. En aquesta entrada, detallarem les propietats dels estels del triangle amb informació ampliada, aprofundirem en les nebuloses i cúmuls estel·lars propers, explorarem el seu ús històric per a l’orientació. Definició i context del Triangle d’Estiu Un asterisme és un patró estel·lar no oficial que facilita l’orientació al cel nocturn. El Triangle d’Estiu, visible òptimament entre juny i setembre, està format per tres estels de primera magnitud en una regió densa ...

La primavera a l’hemisferi nord ofereix condicions òptimes per a l’observació de galàxies, gràcies a la posició baixa de la Via Làctia a l’horitzó durant les primeres hores de la nit. Aquest fenomen redueix la interferència lumínica de la nostra galàxia, cosa que permet la detecció d’objectes extragalàctics tènues. Al mes de maig, les constel·lacions de Lleó, la Verge i Coma Berenices, integrants del Supercúmul de la Verge, revelen una concentració excepcional de galàxies. Aquesta entrada analitza les principals galàxies i agrupacions galàctiques observables durant aquest període, acompanyades de fotografies representatives i recomanacions per a l’observació astronòmica, amb l’objectiu de fomentar la comprensió dels sistemes galàctics i la seva importància en l’estudi de l’univers. Imatge de M101, la Galàxia del Molinet, capturada per Albert Pampols. Equip: Newton 200 F4, càmera ZWO ASI2600Mc Pro, 3 hores d’integració (20 lights de 300 s i 20 lights de 60 s amb filtre Optolong L-Quad +...

 Astrofotografies de IC410, IC417 i NGC1893 fetes pel nostre company Lluís Roman

 Us compartim l'astrofotografia feta pel nostre company Lluís Roman de la Galàxia del Triangle (Messier 33).

Us compartim l'astrofotografía feta pel nostre company Àlex de la Galàxia de l'Agulla (NGC4565) Bon día, aquí teniu La galàxia d'agulla, NGC4565.  Son aproximadament 50h realitzades amb Ts-Photoline i el filtre L-quad. A veure que os sembla ..😉

Us compartim l'astrofotografia de la galàxia Ngc2403 realitzada pel nostre company Àlex són aproximadament 23h amb el Ts-Photoline i filtre Optolong L-quad.

Us compartim la imatge feta pel nostre company Lluis Roman de la Galàxia de Bode, Messier 81 M81Galaxia de Bode, Torroja del Priorat , Stargate 458 P Df.1900 f4,1  Light_Stack_30frames_ASILive_10sec_Bin2_-10.0C_gain120_2023-12-17_041752

 Us compartim l'astrofotografia realitzada pel nostre company Gerard Tartalo de la Galàxia del Molinet, Messier 101. Amb refractor Ts Photoline 115/800 F7 Triplet Apo + Qhy294M pro sobre montura Ioptron CEM70 guiada fora d'eix amb Qhy462c. Són 17:35h integrades en RGB. El fons està replet de llunyanes galàxies que no estàn anotades

Us compartim l'astrofotografia realitzada pel nostre company Alex La galàxia del barret M104, la vaig capturar al mateix temps que la nebulosa del Àngel. Son només 13h amb Ts-Photoline..

Us compartim l'astrofotografia realitzada pel nostre company Antonio Mòdol Bones companys, de divendres passat a més de l’aurora vaig treballar amb la galàxia de la Balena NGC 4631 a la constel·lació de canes venateci, galàxia espiral barrada així com a la seva acompany NGC-4627 coneguda com la galàxia Cadell. També en les proximitats «estelars» tenim les galàxies irregulars NGC-4656 galàxia de la Palanca i NGC-4657 galàxia del Ham, així com una munió de petites galàxies en el mateix camp visual. Es el resultat de 2 hores d'integració de tomes de 120 i 300 segons. Processat amb Siril i fitswork.

 Us compartim l'astrofotografia realitzada pel nostre company Abel Hervàs de la Cadena Markarian  feta des de Corbins. 🔭TS-Optics GSO Photon6" 📷 Canon 600D modificada 🔎 Filtre cls astronomik ⚙️ Eq6r pro #skywatcher  📁 Imatges de 300s - Total: 2h 25min, Calibrat:dark, flats i bias 👨‍💻 NINA, Phd2, Pixinsight

El nostre company Juli Vallory ens va explicar diferents tècniques d'observació a ull nu de la nostra galàxia.

Astrofotografia realitzada pel nostre company Dídac, on es pot veure una Supernova a la galàxia NGC4216.

Astrofotografia realitzada pel nostre company Gerard Tartalo de la Galàxia del Barret (M104) Fa uns mesos vaig capturar la galàxia del Sombrero (M104), però no l'havia apilat fins ara perquè tenía sol 2,5h integrades i pensava que seria poc, però per una galaxia no es poc, ja està prou bé Està tirada en RGB, mes natual imposible, estrelles amb els seus colors i tot tal qual és. Son: 10x300R, 10x300G, 10×300B

L'astrofoto feta pel nostre company Ruben Monclús  Comparteixo amb vosaltres el resultat de la última sortida en grup. Vaig voler tornar a tirar a M31 (ja sé que és un objecte molt fotografiat, però no li vaig tirar mai perquè no em cabia!). Ho he volgut fer per comprovar si un bon cel influeix tant en el resultat, en aquest cas en els colors. L'altre cop molts vau veure que faltaven blaus, i realment va ser degut a la llum de Lleida i sobretot Fraga que van tenyir el cel de groc. Són 25 fotos de 60s, 17 de 150s, 15 de 300s i 10 de 600s. Composició HDR. Cambra a -15°C i guany 0.

Us compartim l'astrofoto realitzada pel nostre company Gerard Tartalo de la Galàxia de Bode (M81) Han estat apilades sol les millors 4,5h de moltes mes, totes les que donàven un seeing per sobre de 1,9 HFR han estat descartades per que no aporten calitat al apilat final La galàxia de Bode (Messier 81, M81 o NGC 3031) És una galàxia espiral que es troba a una distància d'uns 12 milions d'anys llum, dins la constel·lació de l'Ossa Major. Va ser descoberta per Johann Elert Bode el 1774, d'aquí el seu nom. Pierre Méchain la va redescobrir el 1779 i li va comunicar el descobriment al seu amic Charles Messier, que la va introduir al seu catàleg. El 1914 Max Wolf va calcular-ne la rotació (la primera vegada que se'n feia d'una galàxia espiral) i també va estimar-ne la velocitat de rotació: 300 km/segon.