Societat Astronòmica de Lleida (SALL)

 Estrenem mes amb una nova fulla del Calendari Sall, esperem que us agradi.

Ja som a l'Octubre i com cada mes aquí teniu la fulla del nostre calendari amb les efemèrides més importants.  

Relat del nostre company Fernando. Després d'uns dies bastant dolents per fer astronomia, per fi vam tenir una estona sense núvols i amb la Lluna creixent davant de la terrassa, no queda res més que treure ràpidament el telescopi per fer-hi una ullada. Quan observo la Lluna normalment faig servir un Schmidt-Cassegrain de 8" juntament amb un visor binocular. Això permet una observació molt còmoda, al fer servir els dos ulls, i amb un efecte 3D impressionant. Telescopi preparat per l'acció Detall del visor binocular. Al mirar pels oculars, el primer que em va cridar l'atenció va ser una estructura de cràters en forma de ganxo. Consultant l'Atles de la Lluna descobreixo que correspon al cràter Guttenberg. Vaig fer una foto amb el mòbil que no serveix de gaire però que mostra molt bé el que vull dir. Aquest forma tan curiosa va ser la que em va decidir a agafar els llapis i dedicar una hora a fer el següent dibuix. Cràter Gutenberg ...

Qualsevol aficionat a l’astronomia pot realitzar un astrodibuix, només cal un llàpis,  paper i un moment per passar davant de l’ocular del telescopi. Una vegada decidits a fer-ho d’entre tots els objectes que tenim accessibles amb el telescopi, sense cap mena de dubte el que ens dona moltes més facilitats i oportunitats, és la Lluna, ja que no cal adaptació a la foscor per lo que ens facilita molt el veure que estem dibuixant. Per contra, és possiblement l’objecte més difícil de dibuixar. Quan mirem per l’ocular la quantitat de detalls que podem arribar a veure és senzillament immens i això fa que ens puguem sentir aclaparats i desanimats a l’hora de començar l’astrodibuix. De totes maneres, no cal ser un professional del dibuix per a tenir un bon resultat, només cal dedicar una estona i intentar representar de la millor manera possible el que veiem, la pràctica ens donarà la facilitat per fer-ho. A més hem de tenir present que al cas de dibuixar la Lluna el temps que dedi...

La crònica d'una observació des de la terrassa pel nostre company. Fernando: Aquest diumenge, al sortir a la terrassa em va sorprendre lo bé que es veia la Lluna, havia estat bufant molt d'aire durant el dia i això va ajudar a netejar el cel. Així que no m'en vaig poder estar de treure el telescopi a la terrassa i apuntar-hi amb els llapis preparats. La visió de la Lluna amb telescopi sempre és aclaparadora, la quantitat de detalls que s'arriben a veure fa que sigui difícil parar-se només a una lloc determinat. Et pots passar hores mirant i reseguint les diferents estructures lunars. Però la meva intenció era un altre, plasmar en paper alguna regió que em cridés l'atenció. Revisant els Atles i reseguint el terminador de la Lluna, el lloc on les ombres que produeix la llum del sol són més definides, vaig arribar a la zona del Cràter Picolomini on s'inicia una formació espectacular, Rupes Altai també coneguda com la Muralla de la Lluna. El dibuix el vaig...

El nostre company Fernando ens acaba el relat iniciat en aquesta altre entrada ( Nebuloses del Vel ) amb el segon astrodibuix que va fer. "Com ja vaig comentar, tenia al cap fer un astrodibuix de la Nebulosa Amèrica del Nord (NGC7000), aprofitant que en aquesta època de l'any encara està alta i això permet una visió més neta al haver-hi menys atmòsfera pel mig. Astrodibuix de la Nebulosa Amèrica del Nor Aquesta nebulosa es troba a la cua del Cigne i la seva visió amb telescopi és realment espectacular. Cal tenir present, però, que és una nebulosa molt gran, ocupa més o menys la mateixa àrea que la Lluna, per lo que es necessari molt pocs augments per poder abastar-la sencera. Nebulosa Amèrica del Nord a la constel·lació del Cigne (Programa SkySafari) Fins i tot, fent servir un filtre UHC es pot arribar a veure sense cap ajuda de telescopis o prismàtics si i som a un lloc realment fosc. Només cal ficar el filtre davnat de l'ull per a veure-la (...

El nostre company Fernando ens explica com va anar la última sortida . "A la sortida tenia en ment realitzar dos astrodibuixos, un que pogues mostrar les nebuloses del vel, i l'altre de la nebulosa Nord-Amèrica. Ambdos camps estel·lars es troben ubicats a la constel·lació del Cigne. En aquesta entrada només em centraré al primer astrodibuix. Astrodibuix de les Nebulosess dels Vels Les nebuloses dels Vel (NGC6960, NGC 6994 i NGC 6995) són el resultat d'una Supernova que es va donar fa uns 5.000~8.000 anys, i encara que no està clar la distància de la terra s'estima que deu ser uns 1470 anys llum. Està format per dues nebuloses en forma d’arc i on amb visual es poden observar estructures en forma de filaments, motiu pel que reben el seu nom. La localització d'aquestes nebuloses és a la constel·lació del Cigne.   Nebuloses del Vel a la constel·lació del Cigne (Programa SkySafari) en aquesta altre figura es pot observar la seva ubicació respe...

Aprofitant que la nit prometia vaig carregar els trastos al cotxe i vaig marxar amb ganes de poder observar i de pas provar algunes coses que tenia al cap, principalment dues; provar el sistema de posicionament, basat en encoders pel Dobson i que era un projecte que feia molt de temps que tenia en marxa, i provar de fer alguna astro-foto de gran camp. De la primera, molt content amb els resultats, i d’aquí el relat que vindrà a continuació. El muntatge que he fet amb els encoders i connectat amb el SkySafari a la tableta, és molt fàcil localitzar els objectes. Del segon objectiu, necessito temps per a poder processar les imatges. La nit va estar bé, poc vent durant l’observació, encara que la temperatura va anar disminuint. El valor més alt de l’SQM va ser de 21.42 i va anar baixant a poc a poc a mesura que la humitat augmentava, és a dir no va ser una nit massa fosca. Us comparteixo també alguns dibuixos que només serveixen per corroborar el camp que es visualitza...

És cert que una de les vessants més impactants de l'astronomia amateur és l'astrofotografia, la capacitat de captar els colors del objectes celestes, galàxies, nebuloses, etc. ens mostren la bellesa de l'univers. Però quan l'astrònom amateur es posa davant de l'ocular i mira a través del telescopi, el que veu no s'assembla en res al que les astrofotografies que podem trobar a Internet, a les revistes, llibres, etc. ens mostren. L'ull humà a la nit només pot captar imatges en grisos i la capacitat de resoldre objectes, dels que ens arriba tant poca llum degut a les enormes distàncies que ens separen, es de vegades difícil. L'astrodibuix és possiblement la forma més realista de representar el que una persona pot arribar a veure amb un telescopi. Evidentment n'hi ha molts factors a tenir en compte, la qualitat del cel, el tipus de telescopi i ocular, etc. i sobretot l'experiència de l'observador. Però veient-los ens podem...