Qualsevol aficionat a l’astronomia pot realitzar un astrodibuix, només cal un llàpis, paper i un moment per passar davant de l’ocular del telescopi. Una vegada decidits a fer-ho d’entre tots els objectes que tenim accessibles amb el telescopi, sense cap mena de dubte el que ens dona moltes més facilitats i oportunitats, és la Lluna, ja que no cal adaptació a la foscor per lo que ens facilita molt el veure que estem dibuixant.
Per contra, és possiblement l’objecte més difícil de dibuixar. Quan mirem per l’ocular la quantitat de detalls que podem arribar a veure és senzillament immens i això fa que ens puguem sentir aclaparats i desanimats a l’hora de començar l’astrodibuix.
De totes maneres, no cal ser un professional del dibuix per a tenir un bon resultat, només cal dedicar una estona i intentar representar de la millor manera possible el que veiem, la pràctica ens donarà la facilitat per fer-ho. A més hem de tenir present que al cas de dibuixar la Lluna el temps que dediquem juga en contra, ja que a mesura que van passant les hores les ombres de la Lluna canvien i el que veiem a l’iniciar el dibuix, ha variat respecte del que arribem a veure al final de la sessió, per això cal ser ràpids i no perdre’ns a la immensitat dels detalls.
Per això si volem ser ràpids i a la vegada tenir facilitat per dibuixar cal practicar i com a tot , la millor manera de practicar l’astrodibuix és dibuixant. La pràctica la podem aconseguir cada dia prenent com a base una foto de la Lluna de les que podem trobar per Internet i a la que podrem dedicar tot el temps que necessitem o fins i tot fer-ho a estones lliures.
L’astrodibuix que comparteixo amb vosaltres és un exercici de pràctica, fent servir com a model el Cràter Neper i essent aquest el resultat obtingut.
Astrodibuix del Cràter Neper
Aquest cràter rep el seu nom en honor al matemàtic escocès John Napier (també conegut com Neper) (1550-1617), i que va ser el primer en definir els logaritmes.
El Cràter Neper es troba ubicat l'extrem sud del Mare Marginis i té un diàmetre d’aproximadament 144Km. Però el que realment fa que sigui realment interessant és que aquest cràter NO és visible facilment des de la Terra, si no que al trobar-se al llimb oriental de la Lluna només s’arriba a veure a les libracions lunars.
Les libracions són petites oscil·lacions al moviment de la Lluna que es produeixen quan segueix la seva òrbita el·líptica al voltant de la Terra. Per aquest motiu, el cràter Neper només és visible durant algunes hores després de la Lluna plena, i comença a desaparèixer unes 10h després de començar la fase minvant.
Les libracions són petites oscil·lacions al moviment de la Lluna que es produeixen quan segueix la seva òrbita el·líptica al voltant de la Terra. Per aquest motiu, el cràter Neper només és visible durant algunes hores després de la Lluna plena, i comença a desaparèixer unes 10h després de començar la fase minvant.
Si hi som al moment propici i aconseguim apuntar adequadament el telescopi el que s'arriba a veure és el que mostra la següent astrofotografia
Per a la pràctica d'astrodibuix he fet servir la foto del cràter que trobem a la Wikipedia.
A continuació i com a complement a aquesta entrada al bloc podeu veure un vídeo de la Sonda Kaguya quan va passar sobre el Cràter Neper. Una vista fantàstica del relleu de la Lluna i del Cràter Neper en particular.
I com a punt final una increïble fotografia feta per la tripulació de l'Apol·lo 11 on es veu el Cràter Neper i el nostre planteta de fons, una imatge espectacular!
Feta per la tripulació de l'Apollo-11. - http://www.hq.nasa.gov/office/pao/History/alsj/a11/AS11-44-6651.jpg, Domini públic, Vincle
Us animem a practicar l'astrodibuix, agafar confiança i sortir amb el telescopi a dibuixar el que observeu.
