"A la sortida tenia en ment realitzar dos astrodibuixos, un que pogues mostrar les nebuloses del vel, i l'altre de la nebulosa Nord-Amèrica. Ambdos camps estel·lars es troben ubicats a la constel·lació del Cigne.
En aquesta entrada només em centraré al primer astrodibuix.
Astrodibuix de les Nebulosess dels Vels
Les nebuloses dels Vel (NGC6960, NGC 6994 i NGC 6995) són el resultat d'una Supernova que es va donar fa uns 5.000~8.000 anys, i encara que no està clar la distància de la terra s'estima que deu ser uns 1470 anys llum. Està format per dues nebuloses en forma d’arc i on amb visual es poden observar estructures en forma de filaments, motiu pel que reben el seu nom.
La localització d'aquestes nebuloses és a la constel·lació del Cigne.
Nebuloses del Vel a la constel·lació del Cigne (Programa SkySafari)
Ubicació respecte al sol a la nostra galàxia (Programa SkySafari)
N'hi ha dues formacions principals:
- El Vel de l'Est (NGC 6992, NGC 6995) és una nebulosa amb una estructura allargada en forma d'arcada lluminosa i amb les vores clarament definides si s'observa amb un telescopi. Es troba fàcilment fent servir un filtre UHC i mostra una estructura complexa i fina amb molts de filaments foscos i brillants.
- El Vel de l'Oest (NGC 6960) es troba just darrere de l'estrella de magnitud 4.2 (52 Cyg). La seva part sud és feble i es podria assimilar com una "cua de guineu". La part nord és molt més brillant i prima.
Detalls de les nebuloses (Programa SkySafari)
Entre els dos vels n'hi ha unes altres nebuloses, NGC 6974 i NGC 6979 que són bastant més difícils d'observar però que vaig arribar a intuïr.
La nebulosa de l'est ja la vaig dibuixar fa uns anys, a un altre sortida amb els companys, però sempre he tingut al cap el poder fer un dibuix de gran camp que pogues mostrar-les les dues i enmarcardes dins de la regió estel·lar.
Dibuix fet al 2016 del vel est
En aquesta ocasió i per poder abastar més camp he fet servir un telescopi refractor Bresser AR-152S, dos oculars, el Panaview 38mm 70º (que dona 3.55º) per a tenir la visió de gran camp i el UWAN 16mm (amb 1.75º) per als detalls més precissos. També he emprat dos filtres, el Televue Nebustar Bandmate i el Baader OIII. El motiu de fer servir filtres és que millora notablement el contrats de les nebuloses facilitant en gran mesura la seva visió.
Telescopi emprat
La major dificultat del dibuix està en evitar enlluernar-se mentre s'està dibuixant, s'ha de tenir present que cal estar a les fosques i fer servir la mínima llum possible per mantenir l'aclimatació de l'ull a la foscor. A més, dibuixem en "negatiu", es a dir, el que veim a l'ocular en color blanc el traslladem al paper mitjançatn els llapis, de color fosc. Quan finalment es passa a l'ordinador es fa una inversió de colors per a que s'assembli molt més al que s'ha observat.
La tècnica és bastant simple, primer de tot cal definir el camp estel·lar que servirà de referència a les posicions de les nebuloses. Així les estrelles, en funció de la seva brillantor les he dibuixat fent servir els llapis 2B, HB i 2H. En acabar, amb l'esfumi he traçat les nebuloses, intentant enfosquir les parts més brillants.
He anat canviant d'ocular, del 38mm al 16mm per a poder veure algun detall més fi. Per desgràcia la nit no va ser gaire bona i no es podia observar massa detall.
Un altre handicap a l'hora de fer el dibuix és la posició inicial de les nebuloses, en aquesta sessió gairebé al zenit. Això feia que la posició de l'ocular quedara a una alçada molt baixa forçant-me a estar la major part del temps de genolls, amb els conseqüents comentaris divertits dels companys sobre la meva futura salut lumbar.
Finalment tras 1h30 fent el dibuix he obtingut el resultat el que us he mostrat a l'inici del text.
Com a complement us deixo uns vídeo d'aquestes nebuloses fet amb les dades del Telescopi Espacial Hubble"
