De la detecció feble a la màxima activitat del periheli
Autor Dídac Mesa
Durant el primer quadrimestre de 2026, l'Agrupació Astronòmica de Lleida ha dut a terme un seguiment fotogràfic continuat del cometa C/2025 R3 (PanSTARRS). Aquest objecte, de caràcter hiperbòlic i procedent del Núvol d'Oort, ha ofert una oportunitat excel·lent per estudiar la dinàmica de sublimació de volàtils a mesura que s'aproximava al Sistema Solar intern.
A continuació, analitzem les dades científiques de la seva òrbita, el seu comportament dinàmic en els coronògrafs espacials i l'evolució física observada pels nostres astrofotògrafs des de gener fins a finals d'abril de 2026.
Elements orbitals i paràmetres de la trajectòria
Les dades astromètriques consolidades pel Minor Planet Center (MPC) i el JPL Small-Body Database defineixen el cometa C/2025 R3 com un objecte amb una òrbita marcadament hiperbòlica d'alta inclinació orbital, fet que descarta gairebé per complet un retorn periòdic estable en una escala de temps humana.
Distància de periheli (q): 0,4986 UA (aproximadament 74,6 milions de quilòmetres del Sol).
Inclinació orbital (i): 124,73° respecte al pla de l'eclíptica (òrbita retrògrada).
Excentricitat (e): ≈ 0,9998 entrant, superant l'1,0002 en la seva trajectòria de sortida a causa de les pertorbacions gravitatòries planetàries.
Data del periheli (Tp): 19 d'abril de 2026.
Autor Josep Ma. Bosch
Motius geomètrics i finestra d'observació de matinada
Un dels factors determinants en la campanya d'observació del C/2025 R3 ha estat la seva finestra de visibilitat. A causa de la posició relativa del cometa respecte a l'òrbita terrestre, durant tot el primer quadrimestre de l'any l'objecte ha estat situat a l'oest de l'eix Sol-Terra. Això ha fet que la seva visibilitat quedés estrictament restringida a les hores de matinada, obligant els nostres observadors a fer un seguiment a altes hores de la nit o just abans de l'alba, desafiant a més les baixes temperatures de l'hivern i inici de la primavera a les nostres contrades.
Crònica de l'evolució física (gener - abril 2026)
L'anàlisi de les imatges capturades pels membres de la nostra societat, correlacionades amb els registres internacionals de la base de dades COBS i galeries de referència com la de Sky & Telescope, desglossen el següent comportament morfològic:
Corba de llum del cometa C/2025 R3 (PanSTARRS) a partir de les dades del COBS (Crni Vrh Observatory). La línia taronja representa l'ajust simple de magnitud, indicant el pic màxim de brillantor coincidint amb la línia vermella vertical del periheli a mitjan abril de 2026.
Gener de 2026: Una detecció feble
A l'inici de l'any, el cometa es trobava encara en una fase d'activitat incipient. Amb una magnitud feble que rondava la +17, el nucli tot just començava a desenvolupar una coma difusa molt tènue i compacta, sense presència detectable de cua estructural en equips d'aficionats de rang mitjà. Les primeres astrofotografies requerien llarg temps d'exposició per arribar a una bona relació senyal-soroll.
Autor Dídac Mesa
Febrer de 2026: Increment de la condensació central
Cap a mitjan febrer, coincidint amb les corbes de llum fotomètriques, el cometa va incrementar la lluentor fins a fregar la magnitud +12,5. El processament d'imatges d'aquest període ja revelava una coma clarament verdosa (indicativa de l'emissió de carboni diatòmic - C2 - i cianogen – CN -) d'uns 2 minuts d'arc de diàmetre angular i una condensació central cada vegada més definida, malgrat la dificultat de capturar-lo a baixa altura sobre l'horitzó est durant el crepuscle matutí.
Autor Dídac Mesa
Març de 2026: El desenvolupament de la cua d'ions
El mes de març va marcar el punt d'inflexió dinàmic. A mitjan mes, el cometa va assolir la magnitud +9,0, fent-se accessible de manera visual mitjançant prismàtics astronòmics (com es va reportar internacionalment el 20 de març).
Fotogràficament, les captures del nostre equip van registrar la transició morfològica clau: el desenvolupament d'una cua d'ions lineal que va passar d'un quart de grau a mesurar prop d'1 grau d'extensió a finals de mes (amb un angle de posició aproximat de 316°). En les imatges de gran camp s'apreciava clarament l'inici d'estructures internes filamentoses causades per la interacció de la coma amb el vent solar.
Autor Josep Ma. Bosch
Abril de 2026: Animació dinàmica de la cua (14 d’abril)
Cinc dies abans del periheli, el cometa ja presentava una taxa de producció de gas i pols molt elevada a causa del fort escalfament tèrmic, situat a unes 0,54 UA del Sol. La magnitud ja se situava entorn de la +6,0, amb una coma expandida de 3 minuts d'arc.
Mitjançant tècniques d'astrofotografia de seguiment sobre el nucli, hem registrat un time-lapse d'en Dídac Mesa d'alta resolució durant la nit del 14 d'abril.
En aquesta seqüència animada es poden apreciar dos fenòmens físics molt clars d'interès divulgatiu:
1: Desplaçament angular i paral·laxi: El ràpid moviment propi del cometa respecte a les estrelles de fons en un interval de poques hores.
2: Fluctuacions en la cua d'ions: Les ondulacions de la cua blava d'ions (), provocades per les ràpides variacions del camp magnètic transportat pel vent solar (l'anomenat efecte d'arrossegament), mentre que la cua de pols roman més corbada i homogènia al llarg de la línia orbital.
Pocs dies després, l'11 d'abril, l'objecte va creuar el llindar de la visibilitat a ull nu en indrets foscos, estimant-se en una magnitud de +5,1 a una elongació d'uns 33 graus respecte al Sol. El punt àlgid de la corba d'activitat va ocórrer al voltant de la data del periheli (19 d'abril de 2026), quan l'objecte es va situar a només 0,499 UA de l'astre rei, assolint pics d'activitat intrínseca estimats visualment en magnituds properes a +3 o +4.
Autor José Manuel Pérez
Models de projecció fotomètrica de la magnitud total aparent per al periheli del C/2025 R3. Les dades observacionals de l'hivern (punts negres i blaus) sustentaven les corbes de previsió (línies puntejades) que apuntaven a una gran activitat intrínseca durant la màxima aproximació solar.
Contextualització espacial: Comparativa amb el SOHO (LASCO C3)
A mesura que el cometa C/2025 R3 s'aproximava al seu periheli, la geometria d'observació des de la Terra es va tornar extremadament complexa a causa de la baixa elongació solar (la proximitat angular al Sol des de la nostra perspectiva). En aquest punt, els observatoris espacials es converteixen en eines essencials per al seguiment astromètric.
Per analitzar la seva trajectòria en el moment de màxim acostament, disposem d'una imatge comparativa de camp ampli que situa el C/2025 R3 i l'evolució de la seva òrbita en relació amb altres objectes (com el cometa rasant C/2024 A1) dins del camp de visió real del coronògraf LASCO C3 de la sonda espacial SOHO (Solar and Heliospheric Observatory).
Galeria d'imatges de la Societat Astronòmica de Lleida
Agraïm a tots les sòcies i els socis la constància i el rigor en la recollida de dades fotogràfiques, essencials per il·lustrar de forma empírica el comportament d'aquests visitants del Sistema Solar exterior des dels nostres observatoris.
Composició de l'evolució del cometa del gener a l'abril Autor Dídac Mesa
Fotografia de gran camp del 10 d'abril. El cometa es veu junt a la galaxia d'Andromeda Autor: Michael Jager
Fotografia del 14 d'abril Visible a ull nu Autor Dídac Mesa
Avui parlem d'un fenomen astronòmic espectacular que tindrà lloc en només uns dies: l'eclipsi total de Lluna del 7 de setembre de 2025. Aquest esdeveniment, també conegut com a "lluna de sang", és una oportunitat perfecta per gaudir del cel nocturn i aprendre sobre la mecànica celeste. En aquesta entrada, dividirem el contingut en dues parts: una preparatòria abans de l'eclipsi, amb informació pràctica i explicacions científiques, i una segona part que actualitzarem després amb un recull d'imatges capturades pels socis de la Societat Astronòmica de Lleida (SALL). Part 1: Preparació per a l'eclipsi Visibilitat: Des d'on es podrà veure en la seva totalitat i parcialment L'eclipsi total de Lluna del 7 de setembre de 2025 serà visible en gran part del món, especialment des d'Àsia, Oceania, Àfrica, Europa i parts d'Antàrtida i l'est de Sud-amèrica. La fase de totalitat, on la Lluna es tenyeix de vermell, serà observable des d'aproximad...
Divendres, 10 d'octubre de 2025, va ser un dia inoblidable. En un acte previ a la conferència astronòmica organitzada per la SALL i l'Ateneu Popular de Ponent, l'astrònom Kacper Wierzchos —reconegut descobridor de cometes i asteroides— va anunciar, la designació de l'asteroide 662607: ". .. és un honor més que merescut! I aquesta no és només la meva opinió sinó també l'opinió del Working Group For Small Bodi Nomenclature ( WGSBN ) de la International Astronomical Union ( IAU). L'asteroide el vam descobrir en el projecte en el qual treballo (la qual cosa em va donar dret a posar-li nom), però les persones de la WGSBN... van fer una votació en la qual si hi ha majoria el nom queda aprovat. És un procés en el qual la IAU té l'última paraula i decideix si la persona és mereixedora d'aquest honor o no. Per descomptat en el teu cas va ser així." L'asteroide 662607 Cosialls que porta el nom del seu antic professo...
Benvinguts a l'estació de l'hivern, un període màgic per als amants de l'astronomia. Des de desembre de 2025 fins a febrer de 2026, el cel nocturn de l'hemisferi nord ens ofereix vistes espectaculars gràcies a les nits més llargues i, sovint, més clares a causa del fred. Aquesta època és ideal per observar constel·lacions brillants, nebuloses lluminoses i galàxies distants, ja que molts objectes celestes arriben al seu zenit durant les hores de foscor. En aquesta entrada, explorarem els principals atractius del cel hivernal, perquè pugueu gaudir-ne des del vostre jardí o amb un telescopi senzill o binocles. Les constel·lacions principals de l'hivern L'hivern es caracteritza per un cel dominat per constel·lacions brillants que formen patrons fàcils de reconèixer. Una de les més icòniques és Orió, el Caçador, visible des de principis de desembre i que culmina al sud al voltant de mitjanit a mitjan gener. Orió està format per estrelles brillants com Rigel (la més b...
