El despertar del Centre Galàctic
Mentre la primavera comença a treure el cap, el cor de la nostra galàxia desperta del seu tancament hivernal per tornar-se a mostrar als nostres telescopis i càmeres. Abans que la ciència ens expliqués la naturalesa dels fotons i la curvatura de l'espai, els nostres avantpassats ja havien escrit el cel amb relats de llet, rius de plata i camins d'ànimes. Avui iniciem un viatge que ens portarà del mite a la realitat, de l'Olimp de Zeus fins al nucli galàctic que ens acull.
Per als qui mirem el cel de Ponent, el mes de març no només marca l'arribada de la primavera; és el tret de sortida de la "temporada de Via Làctia". Després de mesos amagada sota l'horitzó o perduda en la resplendor solar, la part més espectacular de la nostra galàxia torna a ser visible a les matinades. Però, què és exactament aquesta banda blanquinosa que travessa el firmament?
 |
| Fotografia d'en Dídac Mesa |
Un origen batejat amb llet
Abans de tenir telescopis, la humanitat va haver de recórrer a la imaginació per explicar l'existència d'aquesta taca difusa. La mitologia grega ens va deixar el nom que encara avui fem servir: Via Làctia (el camí de llet).
Segons s'explica a la mitologia grega...
D'aquí provenen els noms de Via Làctia i Galàxia. La Via Làctia en grec antic (galaxias kiklos) amb el significat de "cercle lacti". Curiosament, la paraula "galàxia" deriva directametn del terme grec gala (llet).
 |
| Fotografia d'en Fernando Guirado |
Altres mirades: El cel segons les cultures
Però el "Camí de Sant Jaume" (com en diem a casa nostra) ha rebut noms fascinants arreu del món
A la Xina: El "Riu de Plata" que separa els amants Zhinü (Vega) i Niulang (Altair).
A Japó: La festivitat de "Tanabata" que es celebra el 7 de juliol, és l'unic dia de l'any en que les estrelles Vega i Altair es open reunir gràcies al "Riu de Plata".
Els Vikings: El "Camí dels Ocells" dels pobles bàltics o el camí cap al Valhalla.
Els Inques: El "Riu Celestial" (Mayu), l'única cultura que donava nom a les taques fosques (la pols) en lloc de les estrelles.
De la llegenda a la realitat: El cor de la nostra Galàxia
Més enllà de la llet d'Hera o els rius de plata, el que observem és la nostra llar a gran escala: un disc espiral de més de 100.000 anys llum de diàmetre. Com que ens trobem situats en un dels seus braços externs (el Braç d'Orió), en mirar cap a les constel·lacions de Sagitari i Escorpí, estem mirant directament cap al "bulb" o centre galàctic.
Què estem veient exactament?
El que l'ull humà percep com una taca blanquinosa i difusa és la suma de la llum de milions d'estrelles que la nostra visió no pot separar individualment.
El Nucli (Sagitari A): Al centre exacte resideix un forat negre supermassiu de prop de 4 milions de masses solars. Tot i que és invisible, la densitat d'estrelles i gas al seu voltant és el que provoca la gran resplendor del centre galàctic.
Les "Fissures" Fosques: No són buits d'estrelles. Són núvols gegantins de pols interestel·lar i gas fred que bloquegen la llum visible. Són els bressols on estan naixent noves estrelles.
 |
| Fotografía d'Antonio Mòdol des de Cardiel |
Temporada de caça: Observant el nucli al març
El març marca l'inici oficial de la "temporada de Via Làctia" per als astrofotògrafs de l'hemisferi nord. Després de mesos oculta darrere del Sol, el centre galàctic torna a ser visible.
On i quan mirar?
Horari: A mitjan març, el nucli surt per l'horitzó Sud-est cap a les 04:00 h de la matinada. La millor finestra d'observació és entre les 04:30 h i les 05:30 h, just abans que l'alba comenci a blanquejar el cel.
Posició: Es troba a una alçada baixa sobre l'horitzó. Necessitareu un lloc amb l'horitzó sud net d'obstacles (muntanyes o edificis) i, sobretot, lliure de contaminació lluminosa.
La Lluna: Per a una bona fotografia, cal buscar els dies pròxims a la Lluna Nova (aquest 2026, la Lluna Nova de març cau al voltant del dia 18-19).
Consells per fotografiar la Via lactia:
Si voleu immortalitzar el "camí de llet", recordeu la regla bàsica:
Objectius gran angular: (14mm a 24mm) per captar tot l'arc galàctic.
Obertures grans: f/2.8 o superior per captar el màxim de fotons.
ISO alt: Entre 3200 i 6400 depenent del soroll de la vostra càmera.
Temps d'exposició: Utilitzeu la "regla del 500" per evitar que les estrelles surtin mogudes (T=500/focal).
 |
| Fotografia d'en Dídac Mesa On podem apreciar la Nova V462 Lupi |
Totes les imatges que heu vist no són només fotografies; són hores de fred, paciència i passió per capturar el mateix cel que ja meravellava els antics grecs, però amb la precisió tecnològica del segle XXI.
Gràcies a tots els socis per fer-nos disfrutar amb aquestes imatges. Us deixem amb un petit Time-lapse d'Antonio Mòdol.
