11 de Febrer: L'Univers té nom de dona

Un viatge des de l’antiguitat fins avui

L’astronomia sovint s’ha explicat com una successió de "grans homes", però si mirem entre les escletxes de la història, trobarem dones que van calcular òrbites, van descobrir galàxies i van desxifrar la composició de les estrelles.

És per això que el dia 11 de febrer se celebra el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, una data proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 2015 per promoure l’accés igualitari de dones i nenes a la ciència. Malgrat els avenços, les dones només representen al voltant del 30-33% dels investigadors en camps STEM a escala global, i en astronomia la presència en posicions de lideratge encara és menor (segons dades recents de la Unió Astronòmica Internacional, prop del 26% dels membres són dones).

Des de l’antiguitat, les dones han contribuït a comprendre l’univers, sovint en l’ombra o amb barreres enormes. Avui, al blog de la Societat Astronòmica de Lleida, fem un recorregut per algunes d’aquestes figures pioneres i actuals, amb un focus especial en astrònomes catalanes i espanyoles.

Imatge de la iniciativa 11F 2026
Enguany el focus es centra en la problemàtica <<Biaixos de gènere en intel·ligència artificial>>, que és el tema de l'edició de 2026. I per això, s'ha comptat amb l'ajuda de la il·lustradora Ame Soler de "Tres voltes Revel", projecte artístic valencià pensat per a transmetre un missatge reivindicatiu i feminista a través de la il·lustració. Més informació: https://11defebrero.org/

Observadores en l'ombra: De l'antiguitat al Renaixement

En les cultures antigues, les dones sovint accedien a l'astronomia a través de rols religiosos o filosòfics, però amb limitacions; moltes van ser acusades de bruixeria. A Mesopotàmia, sacerdotesses com Enheduanna observaven els estels per crear calendaris rituals, mentre que a la Grècia del segle IV aC, Aglaonice predeia eclipsis lunars amb una precisió que molts consideraven màgica.

Un dels grans referents és, sens dubte, Hipàtia d’Alexandria, qui va perfeccionar l’astrolabi i va ensenyar sobre el moviment celeste. 

Astrolabi Persa de 180 aC
By Andrew Dunn - Whipple Museum of the History of Science, CC BY-SA 2.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=29127

A casa nostra, durant l’edat mitjana, trobem figures com Fatima de Madrid, que va contribuir a les taules astronòmiques (zij) essencials per a la navegació. Sovint, el treball femení quedava eclipsat pel de pares o germans, com el cas de Sophie Brahe, les observacions de la qual van ser fonamentals per al model geo-heliocèntric de l’època.

Càlculs amb astolabi.
By Jacopo188 - Own work, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=17121954

La Revolució de la llum: Calculadores i Matèria fosca

Al segle XIX, la ciència es professionalitza, però les dones encara ocupen rols subalterns. És l'era de les “computadores” de Harvard, dones que van analitzar milers de plaques fotogràfiques i van establir les bases de l'astronomia moderna:

Harvard Computers treballant en una habitació en el nou edifici de maons, construït el 1892. Segons la informació d'un calendari que es mostra a la imatge, aquesta foto va ser presa el març de 1898. Williamina Fleming està dempeus. Immediatament davant d'ella hi ha Evelyn Leland (centre de la fila del darrere) i Ida E. Woods a la dreta. La resta són desconeguts, però la dona més propera a la càmera podria ser Annie Jump Cannon. Aquesta descripció es basa en http://hea-www.harvard.edu/.fine/Observatory/eleland.html.ComputersBrickBuilding Photo credit: UAV 630.271 (E4116), olvwork432388. Harvard University Archives.

Caroline Herschel (1750-1848): Va descobrir 8 cometes i nebuloses.

Mary Somerville (1780-1872): Va popularitzar la mecànica celeste.

Henrietta Leavitt (1868-1921): Va descobrir la relació període-lluminositat de les Cefeides, la "regla de mesurar" que ens va permetre conèixer per primer cop la mida de l'Univers.

Williamina Fleming (1857-1911): Va idear un sistema per classificar les estrelles segons la quantitat d'hidrogen observada en els seus espectres. Va descobrir la famosa Nebulosa del Cap de Cavall.

Nebulosa del Cap de Cavall (IC434 & Barnard 33)
Autor: Lluís Roman 10frames de 180s, gain 103, -10º, ASILIVE stacking.  

Segle XX: La revolució moderna

Cecilia Payne-Gaposchkin (1900-1979): Va ser qui va demostrar que les estrelles estan formades principalment per hidrogen i heli.

Més endavant, Vera Rubin (1928-2016) va revolucionar la cosmologia en trobar evidències de la matèria fosca a través de les corbes de rotació de les galàxies. Sense el seu treball, la nostra comprensió de l’estructura de l’Univers seria incompleta.

By Rubin Observatory/NOIRLab/NSF/AURA/B. Quint - https://noirlab.edu/public/images/iotw2229a/, CC BY 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=126700308

Jocelyn Bell Burnell (1943-): Descobridora dels púlsars.

Lisa Kaltemegger (1977-): Directora fundadora del Carl Sagan Institute a la Universitat Cornell. És una de les principals expertes mundials en modelització d’exoplanetes habitables i biosignatures (senyals de vida). Ha desenvolupat models de l’evolució atmosfèrica de la Terra com a referència per detectar planetes similars a la Terra amb telescopis com el James Webb. Autora del llibre Alien Earths: The Science for Planet Hunting in the Cosmos (2024), combina recerca d’avantguarda amb divulgació apassionada sobre la possibilitat de trobar vida al cosmos.

Katie Bouman (1989): Va liderar l’algoritme per a la primera imatge d’un forat negre (2019).

Forat negre M87 By The EHT Multi-wavelength Science Working Group; the EHT Collaboration; ALMA (ESO/NAOJ/NRAO); the EVN; the EAVN Collaboration; VLBA (NRAO); the GMVA; the Hubble Space Telescope; the Neil Gehrels Swift Observatory; the Chandra X-ray Observatory; the Nuclear Spectroscopic Telescope Array; the Fermi-LAT Collaboration; the H.E.S.S collaboration; the MAGIC collaboration; the VERITAS collaboration; NASA and ESA. Composition by J. C. Algaba - https://www.almaobservatory.org/en/audiences/telescopes-unite-in-unprecedented-observations-of-famous-black-hole/, CC BY 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=103673703

De Lleida a les estrelles

Catalunya i Espanya gaudeixen avui d'un teixit científic d'alt nivell amb dones que lideren projectes internacionals.

Maria Assumpció Català i Poch: La nostra pionera.

No podem parlar d'astronomia a casa nostra sense Maria Assumpció Català (1925-2009), la primera professora numerària d’astronomia en una universitat espanyola. Experta en taques solars i dinàmica estel·lar, el seu llegat continua ben viu: des del 2025, el seu centenari, un telescopi al Parc Astronòmic del Montsec porta el seu nom per recordar la seva tasca incansable.

Autora: Imma Garrofé (SALL) 🔭 Equip: SW Heliostar 76mm Ha | Asi 174 mono | Solarquest. Flux de treball: Firecapture (2000 fr) > AS! > Imppg > Photoshop. Detall de les flamarades i de les principals zones d'activitat de la jornada.

Lideratge en actiu: Les missions Gaia i exoplanetes. Actualment, la recerca és més viva que mai:

Carme Jordi i Francesca Figueras: Ambdues investigadores de la UB i l'IEEC són peces clau de la missió Gaia de l'Agència Espacial Europea (ESA). Aquest projecte busca crear el mapa 3D més precís de la Via Làctia. Com explica la Dra. Jordi, observar des de l'espai és vital perquè l'atmosfera terrestre distorsiona les mesures de precisió que necessiten per entendre l'evolució galàctica.

El Gran Núvol de Magalhães en òptic. Crèdits: ESO/R. Gendler. Imatge extreta de la pàgina web de l’European Southern Observatory (ESO).

Núria Huélamo: La seva recera es centra en estudis de formació estel·lar en cúmuls i en la detecció de planetes entorn d'estrelles joves. Actualment és científica titular en el CAB, i treballa en projectes d'observacionals centrats en la formació de planetes i nanes marrons.

Domini públic, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=451197

Lisa Kaltenegger: Referent mundial en el modelatge d'exoplanetes habitables, utilitza dades del telescopi James Webb per buscar biosignatures o senyals de vida en altres mons.

Fotometria diferencial de l'exoplaneta TOI-3714b per Gerard Tartaló.

Un Univers per a totes!

Des d’Enheduanna fins a les investigadores actuals que analitzen les dades de Gaia o del Montsec, les dones han estat i són el motor de molts dels nostres descobriments més brillants. L’11 de febrer és una crida per assegurar que les nenes que avui miren el cel sàpiguen que aquest univers també és seu.

FOTO DONES SALL (Lídia, Laia, Ruth, Inés, Olga, Marta, Fanny, Imma i Queralt)

Des de la SALL, us convidem a observar el cel amb nosaltres i a seguir trencant barreres. Si ets una nena o dona fascinada pel cosmos, t’esperem a les nostres activitats!