Societat Astronòmica de Lleida (SALL)

La pluja de meteors dels Perseids és un dels fenòmens astronòmics més destacats de l’any, visible anualment al mes d’agost. Aquest esdeveniment, associat al cometa 109P/Swift-Tuttle, combina un interès científic amb una rica història cultural. En aquesta entrada, analitzem l’origen físic dels Perseids, el seu context històric, els mètodes òptims per a la seva observació i aspectes científics destacats. Origen i Naturalesa Física dels Perseids Els Perseids són un eixam meteòric causat per l’entrada a l’atmosfera terrestre de partícules deixades pel cometa 109P/Swift-Tuttle, descobert el 1862. Aquest cometa, amb un període orbital d’aproximadament 133 anys, deixa una cua de pols i fragments rocosos en la seva trajectòria el·líptica al voltant del Sol. Quan la Terra, en la seva òrbita, travessa aquest corrent de deixalles al mes d’agost, les partícules, majoritàriament de la mida d’un gra de sorra, entren a l’atmosfera a una velocitat d’uns 59 km/s (212.000 km/h). La fricció amb l’atmosfe...

El Triangle d’estiu, format pels estels Vega (α Lyrae), Deneb (α Cygni) i Altair (α Aquilae), és un asterisme icònic visible a l’hemisferi nord durant els mesos estivals. Aquest trio, situat a les constel·lacions de la Lira, el Cigne i l’Àguila, no només destaca per la seva brillantor, sinó que també serveix com a guia per explorar objectes de cel profund com la Nebulosa de l’Halter (M27), la Nebulosa de Nord-amèrica (NGC 7000) o la Nebulosa de la Dent de Lleó (NGC 6781), a més de tenir un paper històric en la navegació celeste. En aquesta entrada, detallarem les propietats dels estels del triangle amb informació ampliada, aprofundirem en les nebuloses i cúmuls estel·lars propers, explorarem el seu ús històric per a l’orientació. Definició i context del Triangle d’Estiu Un asterisme és un patró estel·lar no oficial que facilita l’orientació al cel nocturn. El Triangle d’Estiu, visible òptimament entre juny i setembre, està format per tres estels de primera magnitud en una regió densa ...

La primavera a l’hemisferi nord ofereix condicions òptimes per a l’observació de galàxies, gràcies a la posició baixa de la Via Làctia a l’horitzó durant les primeres hores de la nit. Aquest fenomen redueix la interferència lumínica de la nostra galàxia, cosa que permet la detecció d’objectes extragalàctics tènues. Al mes de maig, les constel·lacions de Lleó, la Verge i Coma Berenices, integrants del Supercúmul de la Verge, revelen una concentració excepcional de galàxies. Aquesta entrada analitza les principals galàxies i agrupacions galàctiques observables durant aquest període, acompanyades de fotografies representatives i recomanacions per a l’observació astronòmica, amb l’objectiu de fomentar la comprensió dels sistemes galàctics i la seva importància en l’estudi de l’univers. Imatge de M101, la Galàxia del Molinet, capturada per Albert Pampols. Equip: Newton 200 F4, càmera ZWO ASI2600Mc Pro, 3 hores d’integració (20 lights de 300 s i 20 lights de 60 s amb filtre Optolong L-Quad +...