Societat Astronòmica de Lleida (SALL)

El mes de novembre de 2025 ofereix un conjunt d’esdeveniments celestes d’interès científic i observacional, marcats per la transició de la tardor cap a l’hivern. Aquest període destaca per dues pluges de meteorits significatives —els Tàurids i els Leònids—, l’oposició d’Urà, que maximitza la visibilitat d’aquest planeta, i la Lluna del Caçador, un mes que coincideix amb el perigeu lunar. Analitzarem aquests fenòmens des d’una perspectiva científica, proporcionant una guia detallada per a la seva observació des de Catalunya, amb referències a eines d’observació i una reflexió sobre el llegat de Carl Sagan, nascut el 9 de novembre de 1934. By User:Keilana, derived from User:Roberto Mura - Derivative of User:Roberto Mura's photo, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=19501601 Els Tàurids: característiques i origen (4-5 de novembre) Els Tàurids, amb el seu màxim al voltant del 4 i 5 de novembre, són una pluja de meteorits de baixa intensitat però notable per la ...

Divendres, 10 d'octubre de 2025, va ser un dia inoblidable. En un acte previ a la conferència astronòmica organitzada per la SALL i l'Ateneu Popular de Ponent, l'astrònom Kacper Wierzchos —reconegut descobridor de cometes i asteroides— va anunciar, la designació de l'asteroide 662607: ". .. és un honor més que merescut! I aquesta no és només la meva opinió sinó també l'opinió del   Working   Group   For   Small Bodi   Nomenclature ( WGSBN ) de la   International   Astronomical   Union ( IAU). L'asteroide el vam descobrir en el projecte en el qual treballo (la qual cosa em va donar dret a posar-li nom), però les persones de la   WGSBN... van fer una votació en la qual si hi ha majoria el nom queda aprovat.  És un procés en el qual la   IAU té l'última paraula i decideix si la persona és mereixedora d'aquest honor o no. Per descomptat en el teu cas va ser així." L'asteroide 662607 Cosialls  que porta el nom del seu antic professo...

Els cometes, aquests "missatgers gelats" del sistema solar, han estat els protagonistes inesperats del cel nocturn durant aquest 2025. Provinents principalment del núvol d'Oort, una vasta reserva de residus primordials del naixement del sistema solar, aquests cossos celestials es converteixen en espectacles visuals quan s'apropen al Sol. El seu gel se sublima, i la pols, dispersada pel vent solar, formen cues lluminoses que poden estendre's milions de quilòmetres. També donen lloc a la coma, atmosfera difusa al voltant del nucli. A diferència dels asteroides, els cometes són imprevisibles: alguns brillen com joies, altres es desintegren abans d'arribar al clímax. Aquest any, especialment des de setembre fins a finals de desembre, hem tingut –i tindrem– una sèrie de visitants notables. Gràcies a les observacions dels socis de la Societat Astronòmica de Lleida (SALL), que han capturat fotografies, vídeos i mesuraments precissos amb telescopis i equips portàtils,...

S is tresors còsmics per descobrir el cel de tardor La tardor transforma el cel nocturn en un escenari ideal per a l’astronomia. Les nits més llargues, l’aire net i les temperatures agradables fan de setembre a novembre una època perfecta per explorar l’univers. Des de la SALL us oferim una guia amb sis objectes celestes destacats del cel tardorenc, ideals per observar durant aquesta estació. Cada objecte inclou consells pràctics i les millors dates entre setembre i novembre de 2025, aprofitant les nits amb poca il·luminació lunar, especialment al voltant de la Lluna nova i el quart minvant, per evitar l’enlluernament de les llunes plenes (7 de setembre, 7 d’octubre i 5 de novembre). Agafa els binoculars o el telescopi i endinsa’t en aquest viatge còsmic! 1. La galàxia d’Andròmeda (M31): la nostra veïna còsmica La galàxia d’Andròmeda (M31), a 2,5 milions d’anys llum, és l’objecte de cel profund més emblemàtic de la tardor. Aquesta galàxia espiral, la més propera a la Via Làctia, es pot...

 El passat dissabte 20 de setembre, la Societat Astronòmica de Lleida (SALL) va celebrar amb èxit la seva 3a Trobada Astronòmica. L’esdeveniment va començar al matí a l’Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI), on unes 50 persones van assistir a les conferències programades. Un èxit de participació i d'interès per l’astronomia. Astrofotografia des de Lleida ciutat amb Jordi González La contaminació lumínica, la part fosca de la llum, amb Salvador J. Ribas 10 anys de la campanya Horitzons perduts vs. Cels foscos Malauradament, la meteorologia no va acompanyar durant la tarda. Els núvols van tapar el Sol durant tota la jornada fins a aproximadament les 22:00 h, impedint que es pogués dur a terme l’observació solar prevista a Aspa. Tanmateix, la nit va compensar-ho amb escreix. A partir de les 22:00 h, amb el cel net, uns 20 telescopis i uns 80 assistents van poder gaudir d’una observació nocturna memorable, explorant les meravelles del firmament. Gràcies a tots els participants, socis ...