De la llegenda de l'Ossa Major als nostres dies
Si aixequem la vista aquestes nits de primavera cap al punt més alt del cel (el zenit), hi trobarem la silueta inconfusible del "Carro Gran". Però per als antics grecs, aquestes set estrelles brillants eren el recordatori d'una trista història d'amor i venjança.
El mite de Cal·listo i Arcas
La llegenda ens parla de Cal·listo, una nimfa caçadora d'una bellesa extraordinària que formava part del seguici d'Artemis.
L'engany: Zeus, captivat per ella, la va seduir. Quan Hera, l'esposa de Zeus, es va assabentar de la infidelitat i del naixement del fill de tots dos, Arcas, va descarregar la seva fúria sobre la nimfa convertint-la en una ossa.
La tragèdia esquivada: Anys més tard, Arcas, ja convertit en un jove caçador, es va trobar amb una ossa al bosc. Estava a punt de matar-la amb la seva llança sense saber que era la seva mare.
El catasterisme: Per evitar el matricidi, Zeus va intervenir d'urgència: va agafar Cal·listo per la cua i la va llançar cap al cel. Després va fer el mateix amb Arcas, convertint-lo en l'Ossa Menor (o en algunes versions, en la constel·lació del Boover, el Guardià de l'Ossa).
Curiositat mitològica: Per què les osses del cel tenen la cua tan llarga, si les de la Terra la tenen curta? La llegenda diu que és perquè Zeus les va estirar amb tanta força per llançar-les al firmament que les cues se'ls van allargar de manera antinatural.
 |
| Autora: Ruth Pérez - Canon EOS 60D. Modificada amb Canva |
L'anatomia de l'Ossa: Noms, significats i ciència
A casa nostra en diem "El Carro", a nivell astronòmic estem parlant d'un asterisme (un dibuix reconeixible) format per set estrelles principals. Tot i que ens semblen a la mateixa distància, es troben a profunditats molt diferents de l'espai. Curiosament, la majoria dels seus noms provenen de l'àrab i fan referència a la figura de l'animal que els grecs van imaginar: Ursa Major.
Les set protagonistes
L'associació estelar d'Ursa Major
A nivell científic, l'Ossa Major amaga un fenomen fascinant. Cinc de les set estrelles del Carro (Merak, Phecda, Megrez, Alioth i Mizar), no estan juntes per casualitat, formen part de l'anomenat Grup de Moviment de l'Ossa Major. Això vol dir que no estan juntes per atzar: van néixer al mateix cúmul estel·lar fa uns 300 milions d'anys i es mouen juntes per l'espai, en la mateixa direcció i velocitat (uns 14 km/s).
En un futur, d'aquí a uns 50.000 anys, com que les estrelles Dubhe i Alkaid es mouen en direccions diferents de la resta, la forma del "Carro" s'haurà deformat completament i ja no serà reconeixible.
 |
| Autora: Ruth Pérez - Iphone13 |
Mizar i Alcor: El test de visió dels antics.
Si mireu l'estrella que fa el "colze" de la cua de l'ossa, veureu que hi ha una petita acompanyant. Són Mizar i Alcor. Durant segles, s'ha dit que els exèrcits (com els romans o els àrabs) les feien servir com a prova d'agudesa visual per als seus soldats. Si les podies veure separades a simple vista, tenies bona vista!
De fet, Mizar no és només una estrella amb una companya, sinó que ella mateixa és un sistema múltiple. Va ser la primera estrella binària fotografiada de la història en 1857 per John A. Whipple, en col·laboració amb l'observatori de Harvard, amb un telescopi de 38 cm (15 polzades) un dels més grans del món en aquell moment.
 |
| By Roberto Mura - Own work, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=5751666 |
Les galàxies profundes
L'Ossa Major és una finestra oberta a l'univers profund. Com que és lluny del pla de la Via Làctia, la pols de la nostra galàxia no ens tapa la vista. Des d'aquí, els telescopis de la SALL poden captar joies com:
M81 i M82: El parell de galàxies de Bode i del Cigar.
 |
| Autor Manel Merigó |
 |
| Autor: Albert Pàmpols |
 |
| Autor: Dídac Mesa |
M101: La impressionant Galàxia del Molinet.
 |
| Autor: Gerard Tartaló |
 |
| Autor: Albert Pàmpols |
M97: La Nebulosa del Mussol.
 |
| Autor: Àlex Capdevila. Podem veure M97 i M108 |
 |
| Autor: Lluís Roman |
