El Guardià de l'Ossa i l'abisme galàctic

Si a l'entrada anterior ens perdiem entre les set estrelles del Carro de l'Ossa Major, el cel de maig i juny ens convida a fer un pas més enllà. Si seguim la curvatura de la "cua" de l'Ossa, la nostra mirada topa inevitablement amb una resplendor taronja dominant al zenit: Arcturus (Àrtur).

Aquesta estrella no és només el far de la primavera; és la porta d'entrada a la constel·lació de Boötes (el Bover) i a un univers profund que s'obre davant nostre quan mirem lluny de la pols del disc de la Via Làctia.

Constel·lacions de Boötes i Corona Boreali. Autor Alan Dyer


El Mite: El vigilant etern

La mitologia clàssica identifica Boötes com el "Guardià de l'Ossa". El seu nom prové del grec Arktouros, que significa literalment "el guardià de l'os". Segons la llegenda d'Icari, aquest va rebre de Dionís el secret de la viticultura, però la seva tràgica mort a mans de pastors que van confondre l'embriaguesa amb el verí el va portar al cel per ordre de Zeus. Allà, Boötes sembla empènyer eternament l'Ossa al voltant del Pol Nord, actuant com un pastor estel·lar que mai descansa.

La Ciència: Una intrusa entre nosaltres

Arcturus (α Boötis) és un objecte d'estudi fascinant per a qualsevol astrònom. Amb una magnitud de -0,05, és l'estrella més brillant de l'hemisferi nord. Però la seva dada més sorprenent és la seva cinemàtica:

  • Velocitat: Es mou a uns 122 km/s respecte al Sol.

  • Origen: Es creu que Arcturus no es va formar a la Via Làctia, sinó que és una "immigrant" provinent d'una galàxia nana satèl·lit que la nostra va devorar fa milers de milions d'anys (el corrent d'Arcturus).

Autor: Roberto Mura
Arcturus (with Boötes, Coma Berenices, Canes Venatici and Corona Borealis).jpg


Objectius de Cel Profund: El cel dels nostres socis

Aquesta època de l'any és coneguda com la "temporada de galàxies", però Boötes i els seus voltants ens ofereixen joies que els astrofotògrafs de la SALL coneixen bé. Aquí teniu els objectius clau per a aquestes nits:

1. Messier 3 (M3): La joia de la corona

Situat al límit entre Boötes i Canes Venatici, M3 és un dels cúmuls globulars més rics i grans del cel.

  • Dades: Conté aproximadament 500.000 estrelles i es troba a 33.900 anys llum.

  • Astrofoto: És un objectiu agraït per a focals mitjanes, on es pot resoldre el seu nucli dens i brillant.

By Robert J. Vanderbei. - http://en.wikipedia.org/wiki/Image:M3LRGB_891x674.jpg, CC BY 2.5, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=3624354


2. NGC 5466: El cúmul oblidat

A diferència de M3, aquest cúmul globular és molt més obert i tènue. És un repte excel·lent per als nostres socis, ja que requereix cels foscos com els del Montsec per captar la seva estructura poc concentrada, fruit de les forces de marea de la nostra galàxia que l'estan "despullant" d'estrelles.

By Jschulman555 - Own work, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=31200326


3. El Buit de Boötes: El Gran Res

Per als amants de la cosmologia, en aquesta direcció es troba una de les estructures més misterioses de l'Univers: el Boötes Void. És una regió de l'espai de gairebé 250 milions d'anys llum de diàmetre que pràcticament no conté galàxies. Un recordatori visual de l'escala inimaginable del cosmos.

By The original uploader was El C at English Wikipedia. - Transferred from en.wikipedia to Commons by Shizhao using CommonsHelper., CC BY-SA 2.5, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=34928058


Més enllà dels cúmuls: El regne de les galàxies

Boötes ens obre una finestra a estructures extragalàctiques que són autèntics reptes per a l'astrofotògraf de cel profund.

NGC 5248: Una espiral de "Gran Disseny"

Situada a uns 50 milions d'anys llum, aquesta galàxia és un dels objectius més estètics de la zona.

  • Perfil tècnic: És una galàxia espiral barrada (Sbc) que destaca pels seus braços clarament definits i un nucli extremadament actiu.

  • Interès per al soci: Presenta regions HII molt actives en els seus braços, que apareixeran com a petits punts rosats si s'utilitzen filtres d'hidrogen alfa (Hα). És una peça ideal per a telescopis de focal mitjana (800-1000 mm).

By Credit Line and Copyright Adam Block/Mount Lemmon SkyCenter/University of Arizona - http://www.caelumobservatory.com/gallery/n5248.shtml, CC BY-SA 3.0 us, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=20447577

NGC 5676: L'espiral "esponjosa"

Aquesta galàxia ens ofereix un contrast morfològic fascinant respecte a l'anterior.

  • Perfil tècnic: Es classifica com una galàxia espiral floculant. A diferència de les espirals clàssiques, els seus braços no són continus, sinó que semblen formats per pegats o "flocs" de pols i estrelles joves.

  • Interès per al soci: La seva alta taxa de formació estel·lar li confereix una tonalitat blavosa molt intensa en el canal blau de la tricromia. És una excel·lent prova per testar la resolució del vostre equip i la qualitat del guiatge, ja que els detalls dels "flocs" són molt subtils.

By Sloan Digital Sky Survey - http://skyserver.sdss.org/dr14/SkyServerWS/ImgCutout/getjpeg?TaskName=Skyserver.Chart.Image&ra=218.195221&dec=+49.457808&scale=0.3&width=800&height=800&opt=&query=, CC BY 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=75828581


Arp 297: Un duel de marea

Per als qui busquen objectes exòtics i amb història, el grup Arp 297 (que inclou NGC 5754 i NGC 5752) és una cita obligada.

  • Perfil tècnic: Es tracta d'un parell de galàxies en interacció gravitatòria. La galàxia més gran (NGC 5754) manté una estructura espiral gairebé perfecta, mentre que la seva companya més petita pateix distorsions severes.

  • Interès per al soci: El repte aquí és captar les tènues "cues de marea" (filaments d'estrelles expulsades per la gravetat) que connecten o envolten les galàxies. Requereix moltes hores d'integració i un cel molt fosc.

By Jschulman555 - Own work, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=20642135

El cel ens espera

Mentre Boötes segueix el seu camí incansable al voltant del pol, vigilant l’Ossa Major nit rere nit, nosaltres tenim l’oportunitat de fixar la nostra mirada —i els nostres sensors— en aquest racó de l’Univers que sembla buit a simple vista, però que amaga una riquesa infinita.

Aprofiteu les nits curtes però càlides d'aquest maig i juny per treure els telescopis al carrer. Tant si busqueu la perfecció esfèrica de M3 com si intenteu desxifrar els tènues ponts de marea d'Arp 297, recordeu que cada imatge que captureu és una peça més del trencaclosques que compartim a la nostra agrupació.

Així que, prepareu les bateries, alineeu les muntures i deixeu-vos guiar per la resplendor taronja d'Arcturus. Estem impacients per veure les vostres captures i compartir la passió per l'astronomia un mes més.

Bons cels i bona caça estel·lar!




Entrades populars d'aquest blog

Eclipsi Total de Lluna del 7 de setembre de 2025

L'asteroide 662607 Cosialls

El cel de finals de tardor i d'hivern