20 anys sense el novè planeta: Justícia científica o "bullying" espacial?
 | |
|
El descobriment: Un punt de llum entre les estrelles.
La recerca de Plutó va ser una odissea. Els astrònoms buscaven un cos que expliqués les anomalies en l'òrbita de Neptú. Per entendre el valor de Plutó, hem de viatjar al 18 de febrer de 1930. Un jove astrònom de 24 anys, Clyde Tombaugh, va aconseguir el que semblava impossible: detectar un puntet de llum que es movia entre milers d'estrelles fixes.
El descobriment: Utilitzant un "comparador de parpelleig", Tombaugh analitzant plaques fotogràfiques i amb una paciència infinita, va trobar el mític Planeta X.
El nom: No va venir de cap científic. Va ser suggerit per Venetia Burney, una nena d'onze anys que pensava que el déu de l'inframon era ideal per a un món tan fosc i distant.
Sabies que...? Part de les cendres de Clyde Tombaugh van viatjar dins la sonda New Horizons i van sobrevolar Plutó el 2015. El seu descobridor finalment va "arribar" a casa.
El descobriment: Utilitzant un "comparador de parpelleig", Tombaugh analitzant plaques fotogràfiques i amb una paciència infinita, va trobar el mític Planeta X.
El nom: No va venir de cap científic. Va ser suggerit per Venetia Burney, una nena d'onze anys que pensava que el déu de l'inframon era ideal per a un món tan fosc i distant.
Sabies que...? Part de les cendres de Clyde Tombaugh van viatjar dins la sonda New Horizons i van sobrevolar Plutó el 2015. El seu descobridor finalment va "arribar" a casa.
 |
| By Eugeniu Verebceanu (Post of Moldova) - [1], Public Domain, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=180660207 |
Radiografia d'un món de gel i roca
Gràcies a les anàlisis i articles que podem llegir recopilats a
Composició: Un nucli rocós envoltat de gel d'aigua i una superfície coberta de gels de nitrogen i metà.
El Cor de Plutó: La famosa planícia Sputnik Planitia, un gegantí cor de nitrogen glaçat que demostra que és un món geològicament viu.
 |
| By NASA, ESA, and M. Buie (Southwest Research Institute) - [1] [2], Public Domain, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=9408633 |
El trio que va canviar la nostra visió: Hubble, New Horizons i James Webb
Si la definició del 2006 va relegar Plutó sobre el paper, la tecnologia dels darrers anys l'ha tornat a posar al centre de la recerca astronòmica gràcies a tres fites tecnològiques:
El Telescopi Hubble (La descoberta del sistema de llunes): Malgrat la seva immensa distància, el Hubble va ser crucial per demostrar que Plutó no és un cos aïllat. Va ser el responsable de descobrir les seves llunes més petites (Nix, Hydra, Kerberos i, finalment, Styx al 2012). Com comentava
El País La sonda New Horizons (El primer pla): El sobrevol del 2015 ens va deixar bocabadats. De ser un grapat de píxels borrosos vam passar a veure muntanyes de gel d'aigua de 3.500 metres d'alçada, glaceres mòbils i una atmosfera tènue però activa que brilla de color blau quan el Sol la il·lumina per darrere.
 |
| By NASA / Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory / Southwest Research Institute - https://www.nasa.gov/sites/default/files/thumbnails/image/crop_p_color2_enhanced_release.png (Converted to JPEG) (see also PIA19952}, Public Domain, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=41837276 |
- El Telescopi James Webb (Els secrets químics): Recentment, les observacions en infraroig del James Webb han entrat de ple al Cinturó de Kuiper. El Webb no només ha confirmat la presència de gels pesants a la superfície de Plutó, sinó que està analitzant la llum reflectida per entendre com interacciona el metà amb la radiació espacial, revelant traces químiques complexes que podrien ser similars a les que van donar origen a la vida a la Terra primitiva.
 |
| By National Aeronautics and Space Administration (NASA) - http://www.nasa.gov/mission_pages/newhorizons/images/index.html?id=370919, Public Domain, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=43685776 |
El "botxí" de Plutó: El factor Eris
Durant anys, Plutó va viure tranquil com el novè planeta, però el 2005 tot va canviar amb el descobriment d'Eris. Aquest objecte, situat encara més lluny, semblava ser el bessó pesant de Plutó.
Això va crear un dilema històric per a la UAI: "O tenim 10 planetes (i aviat 20 o 30 a mesura que l'avanç tecnològic descobreixi nous objectes gelats), o en tenim 8". La UAI va optar per la segona opció i va definir tres regles: orbitar el Sol, ser esfèric i haver netejat la seva òrbita. Com que comparteix espai amb milers d'objectes, va passar a ser un Planeta Nan.
 |
| By User:Tomruen, layout modified by User:Nrco0e - File:2003 AZ84-orbit2018.png, CC BY 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=179092669 |
La UAI va optar per la segona opció i va definir tres regles:
Orbita al voltant del Sol. (✓) Plutó ho fa.
Té forma esfèrica. (✓) Plutó ho és.
Ha "netejat" el seu veïnat: És a dir, és l'objecte dominant de la seva òrbita. (X) Aquí és on Plutó falla: comparteix el seu camí amb milers d'altres objectes del Cinturó de Kuiper. Per això, va ser categoritzat com a Planeta Nan.
 |
| By Astronomical Institute, Academy of Sciences of the Czech Republic - Astronomical Institute, Academy of Sciences of the Czech Republic, CC BY-SA 2.5, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=2198747 |
Una mirada als Exoplanetes: Hi ha "Plutons" a altres estrelles?
És curiós pensar que la definició de "planeta" del 2006 només serveix per al nostre Sistema Solar. Quan mirem altres estrelles, anomenem exoplanetes a tots els mons que hi orbiten, siguin gegants o nans.
Tot i que la nostra tecnologia actual detecta sobretot mons grans, segurament la galàxia està plena de "Plutons" orbitant altres sols. Encara no podem veure si han "netejat la seva òrbita", així que, a la pràctica, allà fora Plutó encara seria considerat un planeta.
 |
| By Lexicon (Commons 3.0), Exoplanet Expert (Commons 4.0), SpaceDude777 - File:EightTNOs.pngFile:2002_MS4_.png, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=57857397 |
El "bullying" mediàtic.
La decisió no va ser popular. Des de samarretes amb el lema "Save Pluto" fins a campanyes de recollida de signatures. A Lleida, com a tot arreu, la notícia va obrir debats a les trobades de la nostra Societat i als diaris locals.
Més enllà de la polèmica, el temps ha posat les coses al seu lloc. La missió New Horizons (2015) ens va ensenyar que, encara que sigui "nan" segons les definicions de Praga, la seva geologia és gegantina: muntanyes de gel de 3.500 metres d'altura i un "cor" de nitrogen (Sputnik Planitia) que batega lentament.
L'any 2006, la paraula "to pluto" (plutonitzar) va ser triada paraula de l'any als EUA, definida com l'acció de "devaluar algú sobtadament". Però a la Societat Astronòmica de Lleida sabem que Plutó no s'ha devaluat. Al contrari, ha passat de ser l'últim dels planetes a ser el primer dels objectes transneptunians, obrint-nos la porta a una regió de l'univers que encara estem descobrint.
 |
| "Poor Pluto" (Pobre Plutó), una representació humorística de l'exclusió de Plutó del grup dels planetes majors. Il·lustració digital de Mathias Pedersen (© 2007, mathiaspedersen.com). |
Conclusió
Vint anys després de la polèmica de Praga, des de la Societat Astronòmica de Lleida veiem clar que Plutó no ha perdut ni un bri del seu valor. Per a nosaltres, cada vegada que busquem els cels foscos dels afores de Lleida o ens escapem cap al Montsec per intentar albirar aquest discret puntet de magnitud 14, sabem que mirem cap a una de les fronteres més riques de la ciència moderna. Potser el sistema solar es va fer "petit" sobre el paper, barrant el pas a Plutó, pero la nostra meravella davant de l'univers s'ha fer gegant.
Què en penseu vosaltres? Va ser justícia o "bullying" espacial? Deixeu-nos els vostres comentaris!
Enllaços:
New Horizons NASA's Mission to Pluto and the Kuiper Belt
