Astronomia des del balcó

Una nit d'astronomia compartida pel nostre company José M. Pérez

"Començo repassant objectes dels darrers dies.

 

M5, aquets cop des del Cap de la Serp, molt més fàcil que des de Libra.

Intento NGC8597, cúmul globular de magnitud 8,5, però no el veig, encara que el camp on es troba és fàcil. El “mal cel” que he comentat abans comença a fer de les seves.

Però no tot són notícies dolentes. Al camí he passat per Alp-Librae, Zubenlegenubi, una doble de magnituds 2,8 i 5,2 molt bonica.

Baixo a escorpí. El pentàgon irregular format per Antares-Sigma-Omi-Rho-22 Oph m’agrada molt. Però M4 només l’observo en visió lateral i M80 gens. Què passa ara? Doncs que estic prop de la lluminària del carrer que tinc al SE i la baixada de qualitat de cel es nota molt.

M10 i M12 fàcils, però molt bonics.

M19 tampoc la veig, massa baix. Tampoc veig M107, més tard ni M56 ni M57.

Però ja que estic a lira baixo al cigne, a buscar Albireo. Aquest cop es resol molt bé aquesta doble, formada per dues estrelles de magnitud 3,05 (groga) i 5,12 (blava), separades 35 segons d’arc. Aquest valor sembla ser el límit dels meus prismàtics 11x70.

M11, el cúmul de l’ànec salvatge és molt fàcil i gran. Fa 32 minuts d’arc i 5,8 de magnitud.

Trobo fàcilment Collinder 399, la perxa (Coathenger), i M27. Em recordo dels estius passats al Pirineu, on amb cels que tenen valors propers a 21 donen imatges espectaculars d’aquests objectes.

M39 s’arriba bé des de Deneb, estrella més brillant del cigne.

Acabaré la nit seguint dos articles de S. Tonkin (Sky at Night) sobre els voltants de Cefeu.

Quan centro Delta Cephei, Zeta Cephei em queda al marge. Aprofito per mesurar el camp dels prismàtics, una mica superior a 4 minuts (250 segons).

Delta Cephei és una variable que dóna nom a les variables cefeides. Aquestes pulsen radialment i varia la seva lluminositat i el seu diàmetre de forma molt regular. La correlació entre el període de pulsació i la magnitud absoluta va ser descoberta per Henrietta Leavitt (1912) i permeten calcular la distància als cúmuls globulars o galàxies que les contenen. Us recomano el llibre “El universo de cristal“ de Dava Sobel, una de les meves divulgadores favorites, que tracta de les anomenades “calculadores de Harvard”, dones com Henrietta Leavitt, Williamina Fleming, Annie Jump Cannon, Cecilia Helena Payne, ....

Després passo a l’estrella Garnet de Herschel, que ell mateix va definir com una de les més boniques del cel pel seu color granat, sobretot si vens d’Alpha Cephei (Alderamin), de color blanc.

NGC7160 és un cúmul obert al sud d’Alderamin, una mica pobre pel meu gust.

NGC7243 és un cúmul globular que em permet estudiar la constel·lació de Lacerta, que recorda Cassiopea però més petita. Aquest cúmul es presenta molt dèbil, però comencen a aparèixer núvols. Arribo molt bé des de M39.

M52 és un cúmul obert proper a Cassiopea. S’arriba molt bé tirant la línia imaginària que uneix Caph i Schedar. Tonkin descriu un asterisme al costat de M52 que anomena l’aeroplà de la reina, i quasi que m’agrada més que el mateix cúmul.

Prop de M52 està NGC7789, cúmul obert dèbil, però que va ser descobert per Caroline Herschel el 1783, germana de William Herschel. Avui no és el dia de la dona científica, però vagi aquí el meu reconeixement.

I ja no puc fer més, els núvols avancen. Però guaita! Un objecte molt brillant, que tindrà magnitud -2 apareix per sobre els núvols cap al SSE. Resulta que és Júpiter! Què tard és!