-----
Em sembla que estaré uns quants dies, o setmanes, confinat a casa. Així que intentaré aprofitar dues o tres hores cada nit que el cel em permeti sortir a gaudir d’ell des del balcó.
Segueixo articles antics de S. Tonkin (Sky at Night) i Ph. Harrington (Astronomy) i els mapes mostrats són captures de Cartes du Ciel.
Començo amb les galàxies de l’ossa major M101 i M51.
M101, la galàxia del Molinet (Pinwheel Galaxy, NGC 5457) és una galàxia espiral vista frontalment. Està a uns 27 milions d’anys llum i té un radi de 85.000 anys llum
Per desgràcia comencem a tenir lluna i avui hi ha certa nebulositat que no ens permet arribar a la magnitud 7,86 d’aquest objecte. Resolc bé el camp on es troba, però els prismàtics m’ensenyen estrelles de magnitud 7,9 a 8,1, massa poc per poder observar aquesta galàxia.
Em passa el mateix amb M51, la galàxia del remolí (Whirlpool Galaxy, NGC 5194). Aquesta es troba a 23 milions d’anys llum i té un radi de 100.000 anys llum, amb una magnitud visual de 7,4.
Els valors SQM (qualitat del fons de cel) van anar entre 17,85 i 18,00 en la direcció de les galàxies, amb 18,3ºC i 56% d’humitat relativa (HR).
Vist això em torno menys ambiciós i torno a objectes de la darrera observació. El cúmul globular M5, a Serpens, és força interesant. Amb magnitud 5,65 es troba a 24.000 anys llum (quan parlem de valors de milers d’anys llum o inferiors estem a la nostra galàxia, quan apareixen els milions d’anys llum ja som fora d’ella). Descobert per K. Gottfried el 1702, ni ell ni Ch. Messier (1764) van observar estrelles dins aquest objecte. Va ser W. Herschel (1791) qui va observar la veritable composició estel·lar de M5. Aquest cúmul té 500.000 estrelles, bastant més que les 300.000 del famós M13.
Al llegir això als articles esmentats anteriorment, repasso com trobar M13 i M92. La Via Làctia està tombada, resseguint l’horitzó cap a les onze de la nit. Això vol dir que tenim el pol galàctic al zenit. Poc a poc es va aixecant i apareixeran els cúmuls globulars propers al bulb central de la galàxia a Sagitari.
Els valors SQM són de 18,7 a 19,1 entre est i sud-est, amb un punt més alt de 19,6, millors que els obtinguts abans al nord.
Dedico uns minuts a observar estrelles properes a Tau i Nu Corona Borealis. Nu és una doble visual (no gravitatòria), formada per dues estrelles grogues de magnitud 5,2 i 5,4, que realment paga la pena visitar.
Són les 00:01. Comencem un altre dia del confinament. 17,6 ºC i 57% HR. En aquesta hora el cel s’ha mogut 15º (encara que qui realment ho ha fet és la Terra, a una velocitat de 365º/24h).
Escorpí comença a aparèixer pel sud-est. Una mica més a l’est serpentari (Ophiuc) llueix majestuós, i si continuem a la mateixa alçada sobre l’horitzó apareixen la lira i el cigne.
Em quedo a sepentari. Repasso la posició de M10 i M12. Aquests dos cúmuls globulars estan a 14.000 i 16.000 anys llum respectivament. Aquí podeu veure una petita comparativa entre els cúmuls estudiats aquesta nit:
La nit està empitjorant, cada cop més núvols. De totes formes baixo al cigne per preparar la següent observació: M29, M39, NGC7243, posició de la nebulosa Norteamèrica, els vels, ... Però això per un altre dia.
