divendres, 20 de desembre del 2019

A la caça d'exoplanetes amb el Kike Herrero

El nostre company Kike Herrero (@kike_herrero) ha estat aquests dies al centre espacial de l'ESA a la Guaiana Francesa, per veure i seguir en directe l'enlairament de la missió CHEOPS (CHaracterising ExOPlanets Satellite). Aquest satel·lit és l'observatori espacial europeu per estudiar la formació de planetes extrasolars.

Satel·lit Cheops


- Kike, perquè és important aquesta missió?

Després d’haver pogut descobrir més de 4000 planetes extra-solars, l’astronomia passa per un moment històric en el qual estem a les portes de respondre grans preguntes que la humanitat es planteja des de fa segles. Ja sabem que hi ha molts sistemes planetaris a l’univers, i fins i tot que planetes de les característiques de la Terra són molt abundants al voltant de les estrelles de l’entorn solar. Però quan podrem esbrinar si hi ha vida en alguns d’aquests planetes?

La resposta passa per identificar els planetes potencialment habitables, i a més caracteritzar-los: conèixer la se va mida, la seva composició o la possible presència d’una atmosfera. Aquests són alguns dels objectius de la missió CHEOPS, un telescopi espacial ideat per Suïssa i l’Agència Espacial Europea per observar trànsits d’exoplanetes coneguts, i així tenir una mesura precisa de les seves característiques.

http://www.ieec.cat/en/content/60/announcements/detail/826/cheops-the-mission-in-search-of-exoplanets-successfully-launched
La missió CHEOPS resumida en una imatge

- Com heu participat a la preparació de la missió?


Des de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, on treballo com a astròfísic, hem estat vinculats des del principi a la missió CHEOPS. En particular, hi hem participat definint els objectius científics, i ho farem de nou quan analitzant els resultats, quan comencin a arribar les seves observacions.

Kike amb Ignasi Ribas de l'IEEC (@IEEC_space) al Port Espacial de Kourou

- De quina manera has participat?

De moment la meva aportació ha estat coordinar algunes de les accions de comunicació a nivell espanyol. Per exemple, vaig organitzar un concurs de dibuixos de nens de primària. I els dibuixos sel·leccionats van anar gravats en una placa metàl·lica al satèl·lit.

El proper serà participar a les observacions i el processat dels resultats.


- Què tal l'experiència de ser-hi present a un moment tant important?

Aquests últims dies he tingut la gran oportunitat d’anar a la Guaiana Francesa, al centre espacial que hi té la ESA, per presenciar l’enlairament del satèl·lit CHEOPS a bord d’un coet Soyuz. Des d’aquest lloc s’han enlairat en les últimes dècades centenars de coets Ariane, Soyuz o Vega, aparells gegants que permeten posar en òrbita de la Terra els satèl·lits de comunicacions o les missions espacials de caire científic. Ha estat una experiència única on he après moltíssimes curiositats de com es fa l’enlairament d’una missió espacial. CHEOPS no s’enlairava sol, sinó que anava d’acompanyant del satèl·lit italià Cosmo-Skymed, i també d’alguns petits nano-satèl·lits aprofitant l’espai del Soyuz.

Plataforma d'enlairament del coet Soyuz

- Com va anar l'enlairament?

Després d’un primer intent fallit el 19 de desembre, quan es va cancel·lar l’enlairament tot just una hora abans per culpa d’un problema del Soyuz, el 20 de desembre a les 5:54 del matí CHEOPS sortia cap a l’espai. Vaig poder veure l’enlairament des del punt d’observació més proper, a uns 5 km de la plataforma, i va ser realment al·lucinant. En particular, em va sobtar el so i la vibració que propaguen els propulsors del Soyuz durant els primers segons. També vaig poder seguir les hores posteriors amb els meus companys des de la sala de control, fins a poder cel·lebrar la primera comunicació amb el satèl·lit, que confirmava que CHEOPS estava funcionant correctament i situant-se en l’òrbita definitiva.


 
Moment de l'enlarirament

- I a partir d'ara?

Ara esperem les primeres observacions d’aquest telescopi espacial i també preparem les properes missions (com ARIEL o Plató), telescopis (com l’E-ELT o el James Webb), que ens desvetllaran en els propers si la vida és un fenomen únic de la Terra o és abundant a l’Univers.

Moltes gràcies Kike per compartir-nos la teva experiència.