L'ombra que ens va unir...
L'eclipsi solar del 12 d'agost a través de la SALL
Hi ha moments en què el temps còsmic i el temps humà s'alineen amb una precisió poètica. El passat 12 d'agost de 2026, la mecànica celeste va desplegar sobre la Península un dels espectacles més sobre colpidors de la natura: un eclipsi total de Sol. Des de la Societat Astronòmica de Lleida vam entendre de seguida que no seria només una cita d'observació, sinó un batec compartit.
Mesos de càlculs, de comprovació de ràtios focals, filtres d'obertura i alineacions de muntures van desembocar en un desplegament geogràfic sense precedents per a la nostra entitat. Com una xarxa d'ulls oberts al cel, els socis de la SALL es van distribuir estratègicament per la franja d'obscuritat: des del litoral de costa daurada, passat pel cor de Ponent i arribant a terres de Saragossa, Terol, Osca, Sòria i A Coruña.
Aquest article és la nostra memòria visual i científica d'aquells segons en què el dia es va fer nit.
1. El preludi: La litúrgia de la llum i el metall.
Abans que la Lluna toqui el disc solar, hi ha un silenci tens. A cada node d'observació, la preparació dels equips té quelcom de ritu: el brunzit suau dels motors de seguiment equatorial, el centrat de la fotosfera a l'ocular i el formigueig del públic que comença a aplegar-se. És la confluència entre la ciència aplicada i l'emoció humana que ho espera tot.
Minuts abans de la totalitat aquest es l'ambient que es respirava a Cambrils. (Vídeo cedit pel nostre company Xavier Arcal)
2. El primer mos: La progressió de la parcialitat (C1)
A l'hora prevista per la mecànica celeste, la silueta fosca de la Lluna fa el seu primer contacte (C1) sobre el limbe occidental del Sol. Lentament, el diàmetre solar s'esgota. La llum del dia perd la seva vivesa habitual i pren una pètria tonalitat argentada; les ombres a terra es tornen agudes i nítides. La temperatura baixa, com si la mateixa atmosfera retingués l'alè.
3. El domini de la nit fugaç: La Totalitat (C2 a C3)
A la fi, l'últim raig de fotosfera es trenca contra les altituds i valls del relleu lunar, regalant-nos la màgia fugaç de les Perles de Baily i el centelleig d'un Anell de Diamant inoblidable. Llavors, arriba el tancament complet (C2).
En el cel fosc emergeix la corona solar: l'atmosfera externa del Sol, una estructura de plasma a milions de graus que dibuixa el camp magnètic de la nostra estrella en forma de delicats filaments de llum blanca. Als peus de la corona, en el regne de la cromosfera, els telescopis dels socis capturen el vermell intens de les protuberàncies solars, gegantines estructures de matèria incandescent desafiant la gravetat.
Recull de fotografies de les perles de Baily, l'anell de diamant i la totalitat.
 |
 |
| Jordi Gonzàlez, Torres de Segre |
 |
| Francesc Moran, Ulldecona |
 |
| Lídia Parra, Torres de Segre |
 |
| Abel Hervàs, Granja Pifarré (Lleida) |
- David Solé, des de Caspe
- Dídac Mesa, des de Fuentepinilla.
- Hèctor Verdú, des de Vilanova de la Barca
- Imma Garrofé, des de Villar del Cobo a la serra de Albarracín.
- Josep Maria Montserrat, des de Vinaixa
- Manel Merigó, des de la Bordeta (Lleida)
- Xavier Arcal, des de Cambrils
Vídeos on es mostra l'ambient a l'arribada de la totalitat i els crits d'emoció del públic que es va acostar al punts d'obsevació SALL.
- Aspa (vídeo cedit pel Lluís Masip)
- Torres de Segre. (vídeos cedits per la Inés Vilamajor, en Robert Pérez i la Marta Esteve)
- Lleida (vídeo cedit per Xavier Miranda)
4. El retorn del Sol (C3 a C4) i l'eco de l'experiència
Un segon esclat de diamant (C3) anuncia la fi de la breu nit. La llum torna a conquerir el paisatge fins al darrer contacte (C4) que no va ser visible perquè el Sol s'havia post; però nosaltres ja no som els mateixos. Resten les abraçades, l'eufòria continguda i gigabytes de dades CCD i RAW que ara transformem en aquest llegat col·lectiu.
 |
| Didac Mesa, Fuentepnilla. Equip: SVBony 535 |
 |
| Ruth Pérez, La Rasa (Burgo de Osma). Equip: Iphone 13ProMax |
Mirant al futur: La gran era dels eclipsis no s'ha acabat.
Si l'experiència del 12 d'agost ens va ensenyar alguna cosa, és que l'ombra de la Lluna té un poder de convocatòria com cap altre fenomen de la natura. Però això no ha estat més que el primer capítol d'un trienni d'or per a l'astronomia a casa nostra.
El calendari còsmic ja té dues noves cites marcades en vermell:
- 2 d'agost de 2027 — La gran totalitat del sud: L'ombra lunar tornarà a escombrar la Península, aquest cop creuant el sud d'Espanya i el nord d'Àfrica. Un eclipsi total de gran durada on la SALL ja comença a organitzar expedicions cap a terres andaluses.
- 26 de gener de 2028 — L'Anell de Foc a Ponent: Un eclipsi anular creuarà directament la nostra comarca a horabaixa. La Lluna, en el seu punt més distant, no cobrirà del tot el Sol, regalant-nos un impressionant "anell de foc" just abans de la posta sobre els horitzons de Lleida.
La llum ha tornat, però els nostres telescopis no descansen. Ens retrobem a la pròxima ombra!
Crèdits i agraïments
Volem agrair profundament a tots els socis i les sòcies de la SALL que han compartit el seu material fotogràfic i de vídeo per fer possible aquest recull col·lectiu, i també a tot el públic que ens va acompanyar en els diferents punts d'observació.
