El cel d’hivern profund: les joies amagades de les nits més fredes

L’hivern ofereix les millors condicions de l’any per a l’observació i la fotografia de cel profund a l’hemisferi nord. Entre desembre i març, la Via Làctia roman baixa sobre l’horitzó, cosa que minimitza la lluminositat del fons celeste al zenit (valors típics de 21,4–21,7 mag/arcseg² en zones bortle 4 de les nostres comarques). Aquesta circumstància, juntament amb una estabilitat atmosfèrica sovint excel·lent, converteix les nits fredes en l’oportunitat ideal per registrar objectes de baixa brillantor superficial.

Com sempre, aquest recorregut pel cel profund d’hivern anirà il·lustrat amb fotografies capturades per sòcies i socis de la SALL. Són imatges capturades sobretot des dels nostres cels de Ponent, moltes des de bortle 4-5, i demostren que no cal anar al desert d’Atacama per obtenir resultats impressionants.

NGC 2403 - La gran galàxia de la constel·lació de la Girafa

Una de les galàxies espirals més grans i brillants accessibles a l’hivern boreal, amb regions H II molt actives i una brillantor superficial favorable per a telescopis de 200–400 mm des de cels moderadament foscos.

Es troba a uns vuit milions d'anys llum de distància a la constel·lació de la Girafa (Camelopardalis); la seva magnitud aparent és de 8,9. El seu braç nord connecta amb el núvol estel·lar NGC 2404. Forma part del Grup M81 i del Núvol de Galàxies Coma-Escultor. De fet, és una de les galàxies espirals més properes a la Via Làctia. La seva morfologia i característiques són similars a les de la Galàxia del Triangle (M33) i és també la primera galàxia fora del Grup Local en la qual es van descobrir estels variables del tipus cefeida.

Autor: Alex Capdevila Realitzada entre Març/Abril de 2024 des d'Albatàrrec.
Dades: Telesscopi Ts-Photoline 115 + Aplanador TS-Optics 1.0x + EFW ZWO, Càmera ZWO ASI 2600Mc, Filtres Optolong L-Quad Enhance, Processat amb PixInsight, Photoshop i Lightroom. Total 23h i 21 min

M44 (Praesepe o el Pessebre) i M67

A la constel·lació del Cranc (Cancer) separats per només aproximadament 1,5° al cel, aquests dos cúmuls oberts ofereixen un contrast excel·lent per estudiar l’evolució estel·lar en poblacions de diferents edats.

M44 (Praesepe, NGC 2632) Tipus: cúmul obert jove, magnitud integrada 3,7, distància ≈ 180 pc (≈ 590 anys llum, dades Gaia), edat ≈ 600–700 milions d’anys. Conté més de 1.000 estrelles membres, amb una població rica en estrelles de tipus A i B (blanques-blaves calentes) i una seqüència principal ben definida. És un dels cúmuls oberts més propers i massius visibles a ull nu sota cels foscos, amb un diàmetre angular de gairebé 1,5° (tres vegades el diàmetre de la lluna plena).

By Pithecanthropus4152 - Own work, CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=76120022

M67 (NGC 2682) Tipus: cúmul obert vell, magnitud integrada 6,9, distància ≈ 800–900 pc (≈ 2.600–2.900 anys llum), edat ≈ 3,5–4 milers de milions d’anys (similar a l’edat del Sol). Un dels cúmuls oberts més antics coneguts a la Via Làctia, conté més de 500 estrelles, incloent-hi nombroses gegants vermelles, unes 100 estrelles similars al Sol i aproximadament 200 nans blancs. Presenta segregació de massa (estrelles més massives concentrades al nucli) i uns 30 «blue stragglers» (estrelles rejovenides possiblement per interaccions binàries). És un laboratori ideal per a l’estudi de l’evolució estel·lar avançada.

La regió Auriga–Gèminis: un laboratori de formació estel·lar

Aquesta zona del cel, centrada a la constel·lació d’Auriga, concentra diverses regions H-II i nebuloses associades a cúmuls joves, tot i que a distàncies molt diferents (no formen un complex únic, sinó una alineació visual). Les imatges capturades pels socis de la SALL mostren la riquesa d’aquesta àrea.

Camp ampli de la regió d’Auriga: un mosaic de regions de formació estel·lar a diferents distàncies

Aquesta impressionant imatge de gran camp captura una alineació visual espectacular dins la constel·lació d’Auriga, tot i que els objectes es troben a distàncies molt diferents (des de ~1.500 anys llum fins a ~12.400 anys llum). No formen un complex físic únic, sinó que la seva proximitat aparent al cel ofereix un laboratori ideal per comparar processos de formació estel·lar en entorns diversos.

Autora: Imma Garrofé
Dades tècniques: Equip: Askar V Modular (focal 270 mm, obertura f/4, 60 mm). Càmera: ZWO ASI 2600 MC Pro (color). Integració total: més de 26 hores (9,5 h Ha-OIII + 9,5 h SII-OIII + 3 h RGB + 4 h UHC). Exposicions detallades: 115 × 300″ (D1), 112 × 300″ (D2), 9 × 300″ UHC, 164 × 30″ RGB, 119 × 30″ UHC. Filtres: Duo Color Magic i UHC.

IC 410 (Nebulosa Capgròs o Tadpole Nebula)

Aquesta regió d'H-II (nebulosa d'emissió) es troba a uns ≈ 12.000–12.400 anys llum i es troba associada al cúmul NGC 1893, que conté unes 4.600 estrelles joves detectades en raigs X per Chandra. Els característics «capgrossos» (Simeis 129 i 130) són pilars moleculars de ≈ 10 anys llum de longitud, esculpits per vents estel·lars i radiació UV de les estrelles massives del cúmul. Aquestes estructures són zones actives de formació estel·lar, on el gas dens resisteix l’erosió.

Autor: Òscar Royes

Equip: Celestron RASA 8″ + ZWO ASI 2600MM Pro Processat amb PixInsight

IC 417 (Nebulosa Aranya o Spider Nebula)

Associada al cúmul obert Stock 7 i a l’estel jove massiu HD 35912 (tipus O7), aquesta regió de H-II (nebulosa d'emissió) amb zones de formació estel·lar, es troba a ≈ 7.100–7.500 anys llum.
La forma d’«aranya» prové de filaments de gas ionitzat i carrils de pols. Sovint s’hi associa la petita nebulosa NGC 1931 (coneguda com la «mosca» o Fly Nebula), una nebulosa d’emissió i reflexió amb un petit cúmul encastat.

Autor: Lluís Roman
Dades: 59 × 180 s, Bin1, –9,8 °C, gain 103, ASILive

IC 405 i Barnard 33: estrelles fugitives i nebuloses fosques en el complex d’Orió

Aquestes dues nebuloses icòniques, separades per diversos graus al cel, però a distàncies similars (~1.500 anys llum), exemplifiquen la diversitat de fenòmens en regions de formació estel·lar del cinturó d’Orió, representen processos físics complementaris: una és principalment d’emissió/reflexió il·luminada per una estrella fugitiva (IC 405), i l’altra és una nebulosa fosca esculpida per radiació externa (B33).

IC 405, coneguda com a Nebulosa de la Flama, té una mida aparent ≈ 37′ × 19′ i està il·luminada per l’estrella fugitiva AE Aurigae (O9.5Ve), ejectada fa ~2,6 milions d’anys del cúmul del Trapezi (possiblement per interaccions dinàmiques amb θ¹ Orionis). La seva alta velocitat (~100 km/s respecte al medi circumdant) crea un xoc que ionitza el gas (emissió Hα vermella) i reflecteix llum blava en les zones de pols.

Barnard 33, Nebulosa del Cap de Cavall, amb una mida aparent ≈ 8′ × 6′; és projectada contra la regió H II IC 434, ionitzada principalment per σ Orionis (O9.5V). La silueta característica és una columna densa de gas fred i pols (~10⁴ cm⁻³) que resisteix la fotoevaporació per radiació UV. Els contorns esculpits revelen processos d’erosió i possible formació estel·lar incipient a la base (protostrelles detectades en infraroig). Catalogada per E. E. Barnard el 1919, és un exemple clàssic de globuleta enfront de ionització.

Autor: Antonio Mòdol

M81 i M82 – Galàxies de Bode i del Cigar

Aquesta parella de galàxies, situades a la constel·lació de l'Ossa Major, estan separades per només ≈ 150.000 anys llum (uns 38′ al cel), forma part del Grup de M81, un conjunt d’unes 30 galàxies dominat per M81. Són visibles amb binocles des de cels foscos i són un objecte favorit per a l’astrofotografia amateur, ja que es poden capturar juntes en camps amples amb telescopis de 100–200 mm. La seva interacció gravitacional recent (fa ≈ 200–500 milions d’anys) ha desencadenat processos dramàtics, especialment a M82.

M81 és una galàxia espiral clàssica amb braços ben definits, plens de regions H II actives (zones de formació estel·lar) i un nucli actiu de tipus LINER (Low-Ionization Nuclear Emission-line Region), possiblement alimentat per un forat negre supermassiu de ≈ 70 milions de masses solars. Els seus braços mostren pertorbacions subtils causades per la interacció amb M82, incloent-hi ponts de gas hidrogen neutre (HI) que connecten les dues galàxies, detectats en radioastronomia. És una de les galàxies espirals més brillants visibles des de l’hemisferi nord i serveix com a referent per mesurar distàncies còsmiques gràcies a les seves cefeides (estrelles variables utilitzades com a espelmes estàndard).

M82 és un prototip de galàxia starburst (d'explosió estel·lar), amb una taxa de formació estel·lar 10 vegades superior a la de la Via Làctia (≈ 10 masses solars per any), impulsada per la interacció gravitacional amb M82. Aquest encontre ha comprimit núvols moleculars al seu centre, generant ràfegues visibles en infraroig i raigs X. El nucli conté un forat negre supermassiu de ≈ 30 milions de masses solars i mostra una corren de vent galàctic: fluxos bipolars de gas calent (fins a 1.000 km/s) que s’expandeixen perpendicularment al disc, visibles com a filaments en Hα i raigs X (detectats per Chandra). Aquests vents transporten material enriquit en metalls fora de la galàxia, contribuint a l’enriquiment del medi intergalàctic. En òptica, apareix com un cigar estret a causa de la seva orientació gairebé de cantell.

L’acostament proper entre M81 i M82 ha causat marees gravitacionals que han distorsionat els braços de M81 i han desencadenat el starburst a M82. Observacions multilongitud d’ona (Hubble, Spitzer, Chandra) mostren ponts de gas i pols entre elles, i models simulen que aquesta interacció continuarà durant centenars de milions d’anys, possiblement fusionant-se en el futur llunyà. Aquest parell és un laboratori ideal per estudiar galàxies interactuant i la regulació de la formació estel·lar.

Autor: Manel Merigó

Totes aquestes imatges han estat obtingudes des de localitats com Lleida, Albatàrrec, Albesa, Torroja del Priorat o el Montsec amb instruments d’entre 80 i 458 mm d’obertura, demostrant la qualitat dels nostres cels quan es trien bé les nits.

Si has adquirit dades de qualsevol d’aquests objectes (o d’altres del cel profund hivernal) i vols contribuir a futures publicacions o projectes col·lectius de la SALL, envia’ns les teves imatges a sall@astrolleida.cat. També pots seguir-nos a xarxes socials o etiquetar #astrolleida.

Què tingueu bons cels!