El cel misteriós de novembre
El mes de novembre de 2025 ofereix un conjunt d’esdeveniments celestes d’interès científic i observacional, marcats per la transició de la tardor cap a l’hivern. Aquest període destaca per dues pluges de meteorits significatives —els Tàurids i els Leònids—, l’oposició d’Urà, que maximitza la visibilitat d’aquest planeta, i la Lluna del Caçador, un mes que coincideix amb el perigeu lunar. Analitzarem aquests fenòmens des d’una perspectiva científica, proporcionant una guia detallada per a la seva observació des de Catalunya, amb referències a eines d’observació i una reflexió sobre el llegat de Carl Sagan, nascut el 9 de novembre de 1934.
 |
| By User:Keilana, derived from User:Roberto Mura - Derivative of User:Roberto Mura's photo, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=19501601 |
Els Tàurids: característiques i origen (4-5 de novembre)
Els Tàurids, amb el seu màxim al voltant del 4 i 5 de novembre, són una pluja de meteorits de baixa intensitat però notable per la seva producció de meteors brillants, coneguts com a bòlids o "boles de foc". Aquests meteors s’originen a partir de les partícules de pols del cometa 2P/Encke, que completa una òrbita al voltant del Sol cada 3,3 anys. La velocitat relativament baixa dels meteors (~28 km/s) i la seva composició rica en materials volàtils generen traços lluminosos persistents al cel nocturn.
Observació:
Radiant: Situat a la constel·lació del Taure (α ≈ 03h 20m, δ ≈ +14°), prop de l’estrella Aldebaran (α Tauri, magnitud 0,87), visible a l’est a partir de les 20:00 UT.
Taxa horària zenital (ZHR): Aproximadament 5-10 meteors per hora en condicions òptimes.
Ubicacions recomanades: Zones amb baixa contaminació lumínica, com el Parc Natural del Montseny (índex de foscor Bortle ~3-4) o l’Àrea Astronòmica del Montsec (Bortle ~2) o zones separades de les grans ciutats.
Interferència lunar: La Lluna del Caçador, gairebé plena, reduirà la visibilitat dels meteors més febles. Es recomana observar després de la mitjanit, quan la Lluna estigui més baixa a l’horitzó.
La Lluna del Caçador (5 de novembre)
El 5 de novembre, la Lluna del Caçador, quan la lluna plena es troba al perigeu, a uns 356.000 km de la Terra. Aquest fenomen incrementa la seva mida aparent en un ~14% i la seva brillantor en un ~30% respecte a una lluna plena a l’apogeu. El nom “del Caçador” deriva de tradicions natives americanes, associades a l’època de preparació per a l’hivern.
Observació:
Visibilitat: Des de la posta de sol (~17:30 UT), la Lluna serà prominent al cel oriental.
Instrumentació: Binoculars (7x50 o 10x50) o telescopis refractors de baixa potència permeten apreciar detalls dels cràters lunars, com Tycho o Copernicus.
Impacte en l’observació de meteors: La seva alta brillantor (magnitud ~ -12,7) pot limitar la detecció de meteors tènues dels Tàurids.
Els Leònids: dinàmica i activitat (17 de novembre)
Els Leònids, amb el seu pic el 17 de novembre, són una pluja de meteorits associada al cometa 55P/Tempel-Tuttle, que té un període orbital de trenta-tres anys. La seva taxa horària zenital és d’uns 10-15 meteors per hora en anys no tempestuosos, com el 2025, però pot assolir centenars de meteors en anys de màxima activitat. Els meteors són ràpids (~71 km/s) i sovint deixen esteles ionitzades visibles durant diversos segons.
Observació:
Radiant: Situat a la constel·lació del Lleó (α ≈ 10h 08m, δ ≈ +22°), visible a l’est després de la mitjanit.
Condicions òptimes: La Lluna estarà en fase decreixent (~25% il·luminada), afavorint l’observació. Llocs com l’Observatori Astronòmic del Montsec són ideals.
Tècnica: No es requereix instrumentació òptica; l’observació a simple vista maximitza el camp visual. Es recomana orientar-se cap al radiant, però mantenir una visió perifèrica per captar meteors llunyans.
Oposició d’Urà: màxima visibilitat planetària (21 de novembre)
El 21 de novembre, Urà estarà en oposició, alineat amb la Terra i el Sol, a una distància d’aproximadament 2,7 milions de quilòmetres. Això el situa en la seva màxima brillantor (magnitud aparent ~5,6) i visibilitat, dins de la constel·lació del Taure. La seva tonalitat blava-verdosa, causada per l’absorció de llum vermella pel metà atmosfèric, i el seu eix de rotació extremadament inclinat (97,8°) el converteixen en un objecte d’interès.
Observació
Localització: Prop del cúmul estel·lar de les Plèiades (M45). Es pot identificar amb aplicacions com Stellarium o cartes celestes.
Instrumentació: Binoculars de 10x50 poden detectar Urà com un punt lluminós; un telescopi de 100 mm o més revela el seu disc planetari (~3,7 arc segons).
Llocs recomanats: Observatoris com el Fabra (Barcelona) o el del Garraf ofereixen condicions òptimes per a l’observació planetària.
 |
| Fotografia d'Antonio Mòdol. |
Carl Sagan: un llegat per a l’astronomia
El 9 de novembre de 2025 marca l’aniversari de Carl Sagan (1934-1996), astrònom i divulgador que va transformar la percepció pública de la ciència amb obres com Cosmos. Una contribució destacada va ser la seva iniciativa per capturar la imatge del “Punt Blau Pàl·lid” amb la sonda Voyager 1 el 1990, mostrant la Terra com un punt minúscul a 6.000 milions de quilòmetres. Aquest gest subratlla la seva visió de l’astronomia com una eina per comprendre la nostra posició en l’univers.
.jpg) |
| By NASA Ames Research Center - This image or video was catalogued by Ames Research Center of the United States National Aeronautics and Space Administration (NASA) under Photo ID: ARC-1972-AC72-1338., Public Domain, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=157757891 |
Guia d’observació des de Catalunya
Eines: Utilitzeu aplicacions com Stellarium o cartes celestes per localitzar el Taure, el Lleó i Urà. Per a l’observació de meteors, una cadira reclinable i una llanterna de llum vermella són essencials.
Horari: La millor finestra d’observació és entre la mitjanit i l’alba, quan els radiants estan més alts i la contaminació lumínica lunar és mínima.
Condicions ambientals: Consulteu la previsió meteorològica per evitar núvols. Llocs com el Cap de Creus o la Serra de Collserola són alternatives accessibles per a observacions urbanes.
Tècniques d’observació: Per a meteors, mantingueu un camp visual ampli; per a Urà, utilitzeu augments moderats (50x-100x) amb telescopis.
Conclusió: el cel de novembre com a finestra còsmica
El novembre de 2025 combina fenòmens dinàmics com les pluges de meteorits amb esdeveniments estables com l’oposició d’Urà, oferint oportunitats tant per a l’observació visual com per a la reflexió científica. Aquests esdeveniments, junts amb la Lluna del Caçador, il·lustren la complexitat i bellesa del sistema solar, recordant-nos, com deia Sagan, que “l’univers és un lloc força gran”.
