Societat Astronòmica de Lleida (SALL)

Benvinguts a l'estació de l'hivern, un període màgic per als amants de l'astronomia. Des de desembre de 2025 fins a febrer de 2026, el cel nocturn de l'hemisferi nord ens ofereix vistes espectaculars gràcies a les nits més llargues i, sovint, més clares a causa del fred. Aquesta època és ideal per observar constel·lacions brillants, nebuloses lluminoses i galàxies distants, ja que molts objectes celestes arriben al seu zenit durant les hores de foscor. En aquesta entrada, explorarem els principals atractius del cel hivernal, perquè pugueu gaudir-ne des del vostre jardí o amb un telescopi senzill o binocles. Les constel·lacions principals de l'hivern L'hivern es caracteritza per un cel dominat per constel·lacions brillants que formen patrons fàcils de reconèixer. Una de les més icòniques és Orió, el Caçador, visible des de principis de desembre i que culmina al sud al voltant de mitjanit a mitjan gener. Orió està format per estrelles brillants com Rigel (la més b...

El mes de novembre de 2025 ofereix un conjunt d’esdeveniments celestes d’interès científic i observacional, marcats per la transició de la tardor cap a l’hivern. Aquest període destaca per dues pluges de meteorits significatives —els Tàurids i els Leònids—, l’oposició d’Urà, que maximitza la visibilitat d’aquest planeta, i la Lluna del Caçador, un mes que coincideix amb el perigeu lunar. Analitzarem aquests fenòmens des d’una perspectiva científica, proporcionant una guia detallada per a la seva observació des de Catalunya, amb referències a eines d’observació i una reflexió sobre el llegat de Carl Sagan, nascut el 9 de novembre de 1934. By User:Keilana, derived from User:Roberto Mura - Derivative of User:Roberto Mura's photo, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=19501601 Els Tàurids: característiques i origen (4-5 de novembre) Els Tàurids, amb el seu màxim al voltant del 4 i 5 de novembre, són una pluja de meteorits de baixa intensitat però notable per la ...