Societat Astronòmica de Lleida (SALL)

La primavera a l’hemisferi nord ofereix condicions òptimes per a l’observació de galàxies, gràcies a la posició baixa de la Via Làctia a l’horitzó durant les primeres hores de la nit. Aquest fenomen redueix la interferència lumínica de la nostra galàxia, cosa que permet la detecció d’objectes extragalàctics tènues. Al mes de maig, les constel·lacions de Lleó, la Verge i Coma Berenices, integrants del Supercúmul de la Verge, revelen una concentració excepcional de galàxies. Aquesta entrada analitza les principals galàxies i agrupacions galàctiques observables durant aquest període, acompanyades de fotografies representatives i recomanacions per a l’observació astronòmica, amb l’objectiu de fomentar la comprensió dels sistemes galàctics i la seva importància en l’estudi de l’univers. Imatge de M101, la Galàxia del Molinet, capturada per Albert Pampols. Equip: Newton 200 F4, càmera ZWO ASI2600Mc Pro, 3 hores d’integració (20 lights de 300 s i 20 lights de 60 s amb filtre Optolong L-Quad +...

  La Via Làctia: Una Perspectiva Astronòmica La Via Làctia, la galàxia on residim, és un sistema estel·lar de tipus espiral barrada que abasta uns 100.000 anys llum de diàmetre i conté aproximadament entre 100.000 i 400.000 milions d’estrelles. Aquest article explora les característiques principals de la nostra galàxia, amb un enfocament científic, i s’il·lustra amb fotografies capturades pels membres de la Societat Astronòmica de Lleida (SALL), que mostren diferents perspectives d’aquest objecte celeste. El Centre Galàctic i Sagitari A* El centre de la Via Làctia, situat a la constel·lació de Sagitari, alberga un forat negre supermassiu conegut com Sagitari A*, amb una massa estimada de 4,3 milions de masses solars. Aquesta regió està envoltada per un dens cúmul d’estrelles velles i núvols de gas i pols, cosa que dificulta la seva observació en llum visible. Tanmateix, les tècniques d’observació en infraroig i ones de ràdio permeten estudiar-ne l’activitat. La fotografia de Sagita...